dimecres, 8 de desembre de 2021

L'Ajuntament de Barcelona arrenca un nou curs polític amb diversos projectes prioritaris

|

Archivo - La alcaldesa de Barcelona, Ada Colau, y el primer teniente de alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, durante la entrega de los Premis Ciutat de Barcelona, en Barcelona/Catalunya (España) a 11 de febrero de 2020.

@EP


L'Ajuntament de Barcelona inicia aquest setembre un nou curs polític marcat per l'inici de les obres de la unió del tramvia per l'avinguda Diagonal --previstes per a aquesta tardor--, la reorganització de l'espai públic per dotar de més espai al vianant i centrat en la reactivació de la ciutat després de la crisi provocada per la pandèmia.


El Govern municipal, liderat per Ada Colau, afronta els dos últims anys de mandat abans de les eleccions municipals de maig de 2023, per a les que l'alcaldessa no ha decidit si es presentarà a la reelecció i optar a una tercera legislatura.


Després d'anys de debat sobre la unió del tramvia, que es remunta a la consulta que va fer el Govern de Jordi Hereu el 2010, aquest és un dels projectes prioritaris de Govern municipal que podrà començar-aquesta tardor després d'arribar a un acord amb ERC i amb l'Autoritat del Transport Metropolità (ATM), però no acabar-ho en aquest mandat.


La construcció de la primera fase, compresa entre Glòries i Verdaguer, està previst que duri uns 22 mesos perquè el tramvia pugui circular per aquest tram durant 2023; mentre que la voluntat és que la segona fase (Verdaguer-Francesc Macià) comenci quan finalitzi la primera.


Així mateix, la unió del tramvia afectarà la plaça de les Glòries, un altre dels grans projectes de ciutat que va començar sota el mandat de l'exalcalde de CiU Xavier Trias, i que aquest setembre s'estrenarà el túnel de sortida de la ciutat (sentit Besòs) i entre finals de novembre i desembre el d'entrada (sentit Llobregat).


CONSOLIDACIÓ DE L'URBANISME TÀCTIC


Una de les prioritats de Govern de Colau és aconseguir una mobilitat més sostenible a la ciutat que afavoreixi al vianant en detriment del vehicle privat, una qüestió que ha accelerat la pandèmia arran de la qual l'Ajuntament va implementar el conegut com urbanisme tàctic, amb l'eliminació de carrils per guanyar espai per al vianant.


Aquesta gestió de l'espai públic ha suscitat moltes crítiques, mentre que l'executiu local sempre ha defensat que era una mesura excepcional que volia fer definitiva; d'aquesta manera, aquest any es preveu la consolidació de l'ampliació de terrasses a la calçada per la qual l'Ajuntament ja ha aprovat de forma inicial una modificació de l'ordenança.


També seguirà amb la pacificació dels entorns escolars --contempla pacificar 155 escoles entre l'any passat i el 2021 i 2022--, la transformació de l'avinguda Meridiana i Via Laietana per convertir-les en un eix cívic amb més verd i espai per al vianant, a més de la construcció de la 'superilla' de l'Eixample, per a la qual està previst que les obres comencin al juny de 2022.


TAXA AMAZON I HORARIS COMERCIALS


Per reactivar econòmicament la ciutat, l'Ajuntament té intenció d'acabar el paquet d'ajudes de 90 milions d'euros que van activar arran de la pandèmia per a autònoms, comerciants i empreses, i fonts municipals asseguren a Europa Press que estan "centrats a dotar el consistori del millor pressupost per garantir serveis públics", després que aquest 2021 s'aprovés el major pressupost de la seva història amb 3.200 milions d'euros.


Un assumpte pendent en aquesta àrea és l'anomenada 'taxa Amazon' per gravar l'ús de l'espai públic que fan les plataformes de comerç electrònic, així com que els mercats municipals puguin vendre per Internet a través d'un 'marketplace', que estava previst per a aquest estiu i que encara no s'ha estrenat.


També queda per resoldre la proposta que va presentar l'Ajuntament perquè els comerços puguin obrir tots els diumenges i festius entre maig i setembre, que estava prevista que s'aprovés al juny, però que segueix sense arribar a un consens amb sindicats, motiu pel qual el consistori va demanar una pròrroga a la Generalitat dels horaris actuals abans que finalitzi la normativa actual.


POLÍTIQUES SOCIALS, HABITATGE I SEGURETAT


D'altra banda, l'Ajuntament haurà de fer front a la crisi social provocada per la pandèmia i, segons fonts municipals, centrarà els seus esforços a reduir les desigualtats en la ciutat; la salut serà una prioritat (amb especial atenció a la salut mental) i "la innovació serà un eix central de les polítiques socials".


El Govern de Colau continuarà amb el seu objectiu de promoure habitatge públic: actualment té 2.300 pisos en obres o prop d'iniciar-les (el que suposa una inversió de 316 milions d'euros) amb la intenció que la majoria sigui de lloguer social i assequible, mentre segueix reclamant a la Generalitat que impulsi una "veritable política d'habitatge".


En matèria de seguretat, l'Executiu local haurà d'abordar els botellots que es produeixen als carrers mentre l'oci nocturn segueix tancat, per al que pretén impulsar un pla d'actuació; i la neteja de la ciutat també serà un focus d'atenció aquest any, àmbit a què han promès més recursos.


En paral·lel a l'acció estrictament municipal, l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-el Prat serà un dels grans temes que marcaran l'any, així com la candidatura olímpica Barcelona-Pirineus, qüestions en què els socis de Govern mantenen postures diferents.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH