dilluns, 18 de octubre de 2021

Els altres Budes de Bamiyan

Pablo-Ignacio de Dalmases
Periodista i escriptor

Fa vint anys el món va assistir estupefacte a la irresponsable iconoclàstia dels talibans afganesos que, basant-se en una interpretació arbitrària dels textos sagrats de l'Islam, van destruir un dels monuments cabdals i més representatius no només d'aquest país asiàtic, sinó de la cultura universal. M'estic referint als Budes de Bamiyan, la demolició encara avui segueix constituint una llastimosa mostra de fins a on pot arribar el sectarisme i la incultura.


Pau ignacio

Captura de vídeo - @ Pablo-Ignacio de Dalmases


Lamentablement el que llavors va passar amb aquell tresor arqueològic es repeteix en nombrosos països, com va ser el cas del Museu Nacional de l'Iraq, després de la destitució de Saddam Hussein i la invasió nord-americana. D'això es van fent ressò persones, sobretot periodistes, que aconsegueixen tenir coneixement de tals lladronicis i poden denunciar-los, encara que no sempre amb la publicitat, l'eco, o la repercussió que mereixerien.


Doncs bé,  que em sigui permès fer la meva habitació a espases i denunciar una lamentable depredació cultural produïda recentment a Aaiun, capital de Sàhara Occidental però que en l'actualitat, i com és ben sabut, roman sota l'administració "de facto" del Marroc. Durant l'època espanyola es va crear en aquesta ciutat una emissora de ràdio que oferia programació bilingüe, ja que emetia en àrab-hassanía i espanyol per atendre degudament als dos col·lectius d'oients.


Una de les funcions més importants que va assumir aquesta emissora va ser la recuperació i conservació del patrimoni literari i folklòric sahrauí que, tenint en compte el caràcter històricament nòmada d'aquesta societat, es fonamenta en la tradició oral. Amb el propòsit que amb la desaparició de molts ancians als quals es considerava els seus dipositaris conspicus no tiressin a perdre aspectes tan fonamentals de la cultura local, es va promoure un treball ímprobe de pentinat de tot el territori per gravar testimonis, cançons, llegendes, balls i un llarg etcètera i crear d'aquesta manera un arxiu sonor d'incalculable valor.


Executor eficacíssim d'aquesta tasca va ser un personatge singular desaparegut fa poc temps. Es deia Sidati Selami i era cec, circumstància que no li impedia moure pel desert com peix a l'aigua i treballar en les dures condicions d'aquelles terres portant a coll un pesat magnetòfon que dirigia amb suprema habilitat. Gràcies al seu quefer incessant, Ràdio Sàhara va aconseguir amb escreix l'objectiu que s'havia proposat.


Sempre m'havia preguntat què és el que va passar amb aquest immens patrimoni sonor quan Espanya va abandonar vergonyosament el Sàhara. S'havia salvat traslladant-lo a territori nacional? O es va deixar abandonat a la nova administració ocupant? M'acaba d'arribar la resposta en forma d'un vídeo casolà en el qual es veu a Sidati, poc abans de la seva mort, fent una visita a l'edifici, ara en ruïnes, en què va estar instal·lada l'emissora i descobrir descoratjat aquell valuosíssim arxiu abandonat, deteriorat i escampat per terra. Encara va poder recuperar alguna cinta que li va servir per comprovar descoratjat que justament pertanyia a aquell treball que va estar realitzant durant anys.


Hi ha una vella estratègia que totes les potències ocupants que al món hi ha hagut coneixen de sobres i apliquen rigorosament. Per dominar un poble cal destruir, o al menys esborrar o difuminar, la seva personalitat, aconseguir que oblidi les peculiaritats essencials de la seva cultura: el seu idioma propi, les seves formes de vida, les seves tradicions, els seus usos i costums, fins i tot els seus paisatges, com està passant al Sàhara Occidental on l'administració "de facto" procura anar desdibuixant l'empremta espanyola que els sahrauís han assumit també com un element més de la seva identitat nacional.


Les cintes magnetofòniques de Ràdio Sàhara, destruïdes i abandonades en un edifici abandonat i en demolició, són molt menys cridaneres que la destrucció dels Budes de Bamiyan. Però tan importants o més per als sahrauís que aquelles escultures per als afganesos.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH