dimecres, 20 de octubre de 2021

Germans d'ànima

Miquel Escudero

La pandèmia del coronavirus, que va córrer com la pólvora al començament de 2020, ha segat moltes vides, ha produït esgotadors patiments i ens ha sumit en una atroç desigualtat social que no recordàvem haver viscut. Hi ha veritable voluntat de superar-la o ens conformarem amb el desajust establert?


A l'inusitat període de confinament que tots ens vam veure forçats a seguir, alguns van aprofitar per escriure. Així, el veterà advocat barceloní José María Fuster-Fabra. Acaba d'aparèixer la seva novel·la policíaca 'Tu refugio en el invierno' (Espasa), amb la qual s'estrena en el gènere. L'autor assenyala que ha extret el títol de 'Hermanos de sangre', una cançó de Loquillo de fa quinze anys, on es diu que, en el fragor de la batalla, "jo seré el teu germà de sang i el teu refugi a l'infern" . És una declaració de principis.


No faré la ressenya crítica de la novel·la, que desenvolupa una trama de delicte internacional que manté l'atenció del lector fins al final, sinó tractaré aspectes que solen quedar en la penombra, desenfocats. Fuster-Fabra ha treballat com a assessor d'empreses en la resolució de delictes de caràcter econòmic i en causes investigades per corrupció, però té un renom especial per la seva defensa de víctimes del terrorisme i de policies; fa uns anys, va referir al llibre 'En toga d'advocat' el seu enfrontament al terrorisme etarra. Efe Efe -així es diu el seu alter ego- és un admirador de l'esperit castrense, no ha estat policia, ni mosso, ni guàrdia civil, ni del CESID o CNI, però és un reservista voluntari, i com a tal fa gala "d'un patriotisme a prova de qualsevol causa ". No comparteixo per a res aquest entusiasme, però no em molesta en absolut que altres el tinguin i ho manifesten. Per què m'hauria de molestar, qui es creu amb el dret o el deure de ser intolerant i intimidar el que no sent ni pensa igual?


Efe Efe afirma: "Jo defenso a persones que tenen problemes, i dóna la casualitat que els que porteu uniforme confieu en mi perquè sabeu que jo, a més de defensar-vos, us estimo (...) M'agafeu sempre per el meu punt feble, la bandera". Una percepció d'aquestes paraules enterboleix la convivència al creure i repetir que són suficients per desacreditar qui les diu i les sent. S'arriba al punt de menysprear i insultar per això, el que és una mostra d'hipocresia, ja que si la bandera fos una altra, dirien justament el contrari.


Agents de la Guàrdia Civil


Cal parlar clar i amb respecte per la realitat, 'allò que veig tal com ho veig': en cap lloc, la democràcia es sosté sense el treball dels Cossos i Forces de Seguretat, que són part bàsica de l'Estat. Com diu Efe Efe, avui gairebé tots els inspectors de policia o oficials de la Guàrdia Civil "tenen títols universitaris, de vegades obtinguts de manera brillant. Però cap presumeix d'ells", i saben parlar amb to pausat i sentit de l'humor. El que importa no és aparentar, com abans, sinó solucionar de forma competent els problemes que es presenten, per al que també cal estar avesats en l'art d'improvisar. El lema és: "saber el que s'ha de saber per fer el que cal fer". Hi ha un reconeixement especial a l'eficaç i poc conegut Cos de Vigilància Duanera.


Efe Efe exalça el caràcter íntegre, efusiu i de companyonia fratern, que expressa la passió de la lluita i del perill. Abraçades fortes i sinceres, com "acostumen a donar-se els homes que s'aprecien de veritat". Quan l'experimentat advocat mira cap al seu propi ofici, es diu que en ell imperen els homes i parla del rerefons masclista de la societat. Però quan hi ha condicions d'igualtat, per exemple, en les oposicions a jutges i fiscals, les dones obtenen la majoria dels llocs; no obstant això, el dret penal en l'advocacia segueix "dominat per unes quantes guineus veteranes".


En aquest món de fantasmes i titelles refistolats, l'autor matisa amb certa indulgència: "No era un mal tipus, però en el fons li seguien perdent la vanitat i la prepotència pròpia d'algunes autodenominades togues d'or (...) que creuen que a cavall del seu suposat prestigi poden anar humiliant a qualsevol". Amb aquests tipus arrogants i superbs no hi pot haver germanor d'ànima, però amb tots cal guardar alguna relació, la mínima per no generar nous inferns o enfonsar-se en els vells. En qualsevol cas, faríem bé en deixar-nos d'etiquetar i passéssim a analitzar, cada vegada, comportament a comportament. És el cívic, és el liberal, és que és raonable. Aquestes tres actituds són el mateix i són necessàries per combatre el desajust establert, i aconseguir redreçar.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH