Les festes de la Mercè, cada vegada menys religioses, segons un estudi de la UOC

Pregó de la Mercè 2021 a càrrec de Custodia Moreno /@Betevé

Que la societat s'està tornant menys puritana és evident. I que la fe s'està perdent, també. Un exemple d'això és l'estudi que ha fet la UOC, el qual ha detectat que el contingut dels pregons de les festes de la Mercè de la ciutat de Barcelona és menys religiós. Així,  han tendit a reduir l'aspecte més "creient" de la festivitat i de la seva patrona per fer-ne una relectura de caire més ciutadà i democràtic.

Tal com informa l'ACN, l'estudi ha rescatat tots els pregons des del 1975 fins al 2020, menys el del 1976, perquè per les condicions polítiques de l'època no n'hi va haver. Al del 1975, encara en època franquista, és on més mencions hi ha a la patrona. Bàsicament, les referències al mite es localitzen en els pregons dels anys 70 i 80; progressivament, es va deixant de banda i només està present amb algunes "pinzellades", com ara en el pregó de Manuela Carmena molt breument, o també en el d'Andreu Buenafuente.

Aquesta reducció progressiva dels esments del mite de la Mercè contrasta amb el fet que la festa "té tradicionalment una relació molt forta amb la religió" i està lligada a la idea de barcelonins que "resen perquè la patrona de la seva ciutat els alliberi de tots els mals", apunta l'investigador Xavier Villanueva.

Pregó de la Mercè per Manuela Carmena el 2019 /@LV

L'anàlisi permet comprovar com aquest referent es "resignifica i perd el caràcter religiós". "Es fa una relectura més de caire ciutadà i democràtic", explica l'antropòleg. Una de les màximes expressions d'aquest fet està exemplificada en el pregó del pallasso Tortell Poltrona, que acabava amb uns goigs en honor de la patrona de Barcelona, però que en aquest cas el pregoner va transformant fins a acabar dient "alcaldessa de Barcelona, protegeix-nos de tots els mals", de manera que atorga a la "màxima autoritat" democràtica de la ciutat "el paper alliberador, tradicionalment relacionat amb divinitats de matriu catòlica".

PROBLEMES PER TROBAR ELS PREGONS

L'estudi l'ha fet l'IdentiCat (grup de recerca sobre llengua, cultura i identitat dels Estudis d'Arts i Humanitats de la UOC), dins el projecte europeu FESTSPACE, liderat per la doctora Alba Colombo. Un dels antropòlegs del grup, Xavier Villanueva, es va adonar, en el marc de la investigació per a FESTSPACE, que hi havia moltes dificultats per trobar el contingut de tots els pregons, que en algun cas ni tan sols eren als arxius. 

Amb la col·laboració de l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB), de l'Ajuntament de Barcelona, es va fer una recerca intensa dels documents fins a aconseguir recopilar-los tots. "Vam decidir fer l'anàlisi del discurs amb aquesta joia amb la idea d'agafar tots els pregons com a unitat i treballar-ne el contingut en funció de diferents categories", explica l'investigador.

Els pregons es recopilaran en un web i hi podrà accedir la ciutadania, mentre que de manera gradual s'aniran publicant els resultats de les anàlisis del discurs que Villanueva està fent. L'estudi del contingut es porta a terme amb el suport del programa Atlas.ti, que permet fer una anàlisi qualitativa dels textos, a partir de categories com ara espai públic, interacció, festa, ciutadania, mite de la Mercè o tensions de salut pública, i així fins a centenars de conceptes. 

Les troballes de Villanueva sobre el mite de la Mercè en els pregons des del 1975 han estat el centre d'una presentació aquest dimecres, a la Casa dels Entremesos de Barcelona, que també acull una exposició de tots els cartells de la festa. L'acte també va servir per explicar els detalls del projecte europeu FESTSPACE, en què participa la UOC i on s'integra la investigació sobre la Mercè.