dilluns, 18 de octubre de 2021

Puigdemont podrà demanar mesures cautelars a la justícia europea per evitar l'extradició

|

Arxiu - Una vista davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (Gran Sala)

Tribunal de Justícia de la Unió Europea @ep


L'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont ha estat detingut aquest dijous a Sardenya per les autoritats italianes per l'ordre de crida i cerca del Tribunal Suprem (TS).


Gonzalo Boye, advocat de l'expresident, ha explicat en xarxes socials que Puigdemont "ha estat detingut a la seva arribada a Sardenya on acudia com a eurodiputat", i que la detenció es produeix "en funció de l'euroordre de 14 d'octubre de 2019 que, per imperatiu legal --segons estableix l'Estatut del TJUE--, es troba suspesa".


Fonts del Suprem consultades per Europa Press indiquen que la policia italiana posarà a Puigdemont a la disposició de l'autoritat judicial italiana i que després aquesta comunicarà la detenció al Tribunal Suprem i s'iniciarà, com a Bèlgica, un procediment per a veure si Itàlia presta la seva col·laboració o no.


Un dels collaboradors de l'expresident, Josep Lluís Alay, ha assenyalat en el seu perfil de Twitter que Puigdemont s'havia desplaçat aquesta mateixa tarda a L'Alguer (Sardenya) procedent de Brussel·les per a assistir a una trobada internacional i per a reunir-se amb el president de la regió i amb el síndic de L'Alguer.


L'oficina de l'expresident de la Generalitat ha indicat després de la detenció que el divendres passarà a la disposició dels jutges de la Cort d'Apellació de Sasser (Sardenya), que és competent per a decidir sobre la seva posada en llibertat o la seva possible extradició.


Cal recordar que l'instructor del 'procés', Pablo Llarena, va acudir el mes de març passat al Tribunal Superior de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb el suport de la Fiscalia, perquè determinés les raons per les quals es pot emetre i, sobretot, rebutjar una ordre de detenció i lliurament europeu (OED), reaccionant així a la decisió del Tribunal d'Apel·lacions de Brussel·les de no enviar al exconseller Puig a Espanya.


Llarena pretenia que el TJUE llancés llum sobre la Decisió Marc 2002/584/JAI que regula les euroordres perquè, sobre la base dels criteris fixats per la cort comunitària, "pugui adoptar una decisió concreta entorn de mantenir, retirar o emetre noves ODEs respecte de tots o alguns dels copartícips processaments en aquesta causa".


Buscava així reactivar el cas que avui dia es trobava paralitzat per la situació de rebellia dels investigats --Puigdemont, Comín i Puig estan a Bèlgica i Ponsatí al Regne Unit-- i pel fet que un Estat membre ja ha denegat la primera de les euroordres dictades en el marc d'aquesta causa.


PODRÀ SOL·LICITAR CAUTELARS PER A REACTIVAR LA SEVA IMMUNITAT


Puigdemont, una vegada detingut, podrà sol·licitar de nou mesures cautelars al TJUE per a tractar de recuperar la seva immunitat com a eurodiputat i parar la seva extradició a Espanya.


L'expresident va recórrer el maig passat a la Justícia europea la decisió del Parlament Europeu de suspendre la seva protecció parlamentària perquè pogués ser jutjat a Espanya i el Tribunal europeu està encara examinant el recurs, encara que al juliol li va negar les mesures cautelars que va sol·licitar per a recuperar la immunitat parlamentària mentre es resolia el cas.


El Tribunal amb seu a Luxemburg, no obstant això, va avisar en l'acte amb el qual va negar les cautelars que tal decisió es limitava a les mesures temporals i que Puigdemont podria interposar una nova demanda si el perjudici al·legat --la seva detenció durant un viatge com a eurodiputat-- resultés prou probable. El tribunal va esmentar en concret el cas que anessin detinguts o es dugués a terme alguna actuació dirigida a lliurar-los a les autoritats espanyoles.


L'acte en el qual el vicepresident del TUE va negar les cautelars a Puigdemont i va reactivar la suspensió de la seva immunitat recull també que el Tribunal Suprem va dirigir una pregunta prejudicial al propi Tribunal europeu per a aclarir si Bèlgica podria rebutjar l'extradició de Puigdemont i Comín sobre la base d'elements de la seva legislació nacional que no estan prevists en la decisió marc de l'euroordre.


També assenyala que les autoritats espanyoles "han indicat expressament" que la remissió de les prejudicials "implicava la suspensió de les ordres de detenció estatals i implicava la suspensió de tots els procediments d'execució d'una euroordre susceptible de ser iniciada". L'acte afegia que les mateixes autoritats espanyoles van indicar que "cap tribunal de la Unió podria executar les ordres de detenció europees fins que el Tribunal dictés sentència".


Fonts del Suprem indiquen ara a Europa Press que la possibilitat que se li retornés la immunitat és aquí perquè el TJUE encara ha de decidir sobre aquesta qüestió.


TERMINIS PER A EXECUTAR L'ORDRE DE DETENCIÓ EUROPEA


En tot cas, els terminis per a executar una ordre de detenció europea (ODE) són molt estrictes, segons contempla la UE. El país en el qual la persona ha estat detinguda ha de prendre una decisió definitiva sobre l'execució de la ODE en un termini de 60 dies a partir de la data de detenció. Aquest termini podria ser prorrogat altres 30 dies en casos excepcionals.


Si l'interessat consent a ser lliurat, la decisió de lliurament hauria de prendre's en un termini de deu dies. La persona sobre la qual pesi la ODE ha de ser lliurada al més aviat possible en la data convinguda per les autoritats implicades i, en qualsevol cas, en un termini màxim de 10 dies des que es prengui la decisió definitiva d'executar la ODE.


El portal oficial de E-Justice de la UE adverteix a més de que els motius de denegació de lliurament estan limitats, i un país només pot negar-se a lliurar a una persona buscada si és aplicable un dels motius de denegació obligatoris o opcionals.


Entre els obligatoris està que la persona ja hagi estat jutjada pel mateix delicte (ne bis in idem), no és el cas; que sigui menor d'edat i no hagi aconseguit l'edat de responsabilitat penal; o que el país, en aquest cas Itàlia, tingui competència per a perseguir el delicte i decreti en ell una amnistia.


L'ANTECEDENT ALEMANY


Aquesta és la segona ocasió en la qual Carles Puigdemont és detingut en un país europeu, l'anterior va ser a Alemanya en 2018 i es va produir gràcies a la cooperació entre l'Oficina Federal de Recerca Criminal d'Alemanya (BKA) i la Policia Nacional espanyola (Comissaria General d'Informació i Divisió de Cooperació Internacional), en coordinació amb el CNI.


Igual que en l'episodi de Sardenya, la detenció a Alemanya va arribar en virtut de l'Ordre Europea de Detenció i Lliurament del 23 de març, emesa per la Sala penal del Tribunal Suprem, per un delicte de rebel·lió, amb àmbit de difusió Schengen. Llavors, Puigdemont va ser retingut per la policia alemanya en una autopista d'Alemanya, a l'altura de la localitat de Schuby, quan es dirigia en direcció sud cap a Hamburg.


El vehicle en el qual viatjava Puigdemont havia travessat la frontera entre Dinamarca i Alemanya, des d'on volia tornar a Bèlgica. Va ser detingut a uns 30 quilòmetres de la frontera.


A l'abril d'aquest any el Tribunal Regional Superior (OLG) de Schleswig-Holstein, en el nord d'Alemanya, va dictar la seva llibertat sota fiança de 75.000 euros i va indicar que l'extradició era possible sobre la base del delicte de malversació, però no al de rebel·lió.


Rebutjava així la petició formulada per la Fiscalia regional que, després d'examinar l'euroordre emesa pel Tribunal Suprem espanyol, va demanar a la cort territorial de Schleswig-Holstein que mantingués a Puigdemont a la presó provisional pel risc de fugida. 

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH