Alemanya tria aquest diumenge quin serà el seu futur després de la fi de l'era Merkel

Alemanya viu aquest diumenge unes eleccions inèdites a 16 anys, el temps que ha estat Angela Merkel a el front de Govern. Sense la veterana canceller a les paperetes i amb la incertesa de com es reconfigurarà el panorama polític, els alemanys hauran de triar qui conformen el Budestag (cambra baixa) per a la propera legislatura.

Angela Merkel @ ep

Uns 60,4 milions d'ciutadans estan cridats a votar, al voltant d'1,3 milions menys que en les eleccions de 2017, de les quals va sorgir una repetició de la 'gran coalició' entre el bloc Unió Cristianodemòcrata (CDU) -Unió Social cristiana (CSU) i el Partit Socialdemòcrata (SPD).

En aquesta ocasió, però, cap de les dues parts sembla disposada a reeditar el pacte. Els socialdemòcrates, que figuren per davant en els sondejos després d'anar a la saga durant tota la legislatura sortint, llancen picades d'ullet als Verds, que aspiren a obtenir el seu millor resultat històric, mentre que el bàndol conservador s'inclina 'a priori' més cap al partit Democràtic Lliure (FDP).

L'SPD figura en les enquestes amb una intenció de vot propera a el 25 per cent, al voltant de quatre punts per davant de la CDU-CSU. Els Verds rondarien el 14 per cent, l'ultradretà Alternativa per a Alemanya el 12 per cent, els liberals de l'FDP el 11 per cent i Die Linke (L'Esquerra) el 7 per cent.

A excepció de l'AFE, injuriada per pactes en l'escena política alemanya, dels vots i escons que obtinguin la resta de grans partits dependran qui governa Alemanya. Els vaticinos aritmètics anticipen una coalició de al menys dos partits i els possibles pactes han estat motiu recurrent de retret en campanya.

CANDIDATS

La CDU aspira a conservar el poder de la mà d'Armin Laschet, responsable de el Govern de Renània de Nord-Westfàlia, l'estat més poblat, i sacsejat en els últims mesos per tot tipus de polèmiques. Malgrat figurar com a favorit per succeir a Merkel, des de l'anunci de la seva candidatura ha vist com el seu bloc perdia al voltant de deu punts en les enquestes.

Laschet, però, s'ha esforçat per defensar que els resultats estan "molt ajustats", en un últim intent per apel·lar a l'alt nombre de indecís. Un sondeig publicat aquesta setmana per YouGov, però, reflectia que el 74 per cent dels electors ja tenia clar el seu vot. Polèmiques com unes controvertides rialles en plenes inundacions a mitjans de juliol no han afavorit la imatge de l'aspirant conservador, que ha vist com l'avançava en les enquestes primer la candidata dels Verds, Annalena Baerbock, i després, ja de forma més sostinguda, el socialdemòcrata Olaf Scholz.

El candidat de l'SPD, vicecanceller i ministre de Finances en l'actual Govern, ha venut una imatge més estable que la del seu rival de la CDU. El seu solvent participació en els debats i la seva demostrada experiència de gestió dibuixen en ell un perfil similar a el de Merkel.

Scholz ha sabut beneficiar-se també d'un declivi progressiu tant de Laschet com de Baerbock, el partit va arribar a figurar amb una intenció de vot superior al 20 per cent. En contra seu, però, ha jugat la seva ambigüitat en assumptes clau com els seus potencials aliats després dels comicis, en particular sobre el tracte que està disposat a donar a Die Linke.

UN SISTEMA COMPLEX

Per arribar a el temps dels pactes, però, primer caldrà saber el nombre d'escons de cada formació política. Per a això, la legislació alemanya estableix un sistema múltiple de repartiment a partir de dos vots: en un d'ells, els electors trien un candidat directe per cadascuna de les 299 circumscripcions, mentre que en el segon s'examinen llistes de partit a nivell regional .

Al repartiment final, però, encara li resta incorporar els anomenats escons addicionals, de manera que si un partit rep en un estat més escons pel vot directe que pel de llistes, s'afegeix un nombre equivalent de seients. Aquesta compensació fa que no hi hagi sempre un nombre fix d'escons al Bundestag.

Els nous diputats prendran possessió dels seus càrrecs un mes després de les eleccions i, fins que hi hagi un Govern en ferm, Merkel seguirà sent la cancellera d'Alemanya en funcions. Les eleccions de 2017 van derivar en sis mesos de converses per teixir consensos i, tenint en compte la volatilitat actual, podrien no estar clares les opcions de la coalició de forma immediata.

Passi el que passi, Alemanya entrarà en una nova era sense Merkel, a falta de veure si ho farà de la mà de Scholz, de Laschet o, en menor mesura, de Baerbock. La cancellera, que culminarà un procés de retirada que va anunciar a l'octubre de 2018, ha esquivat en tot moment les preguntes que li plantegen quin pot ser el seu futur polític.

Serà el novè canceller de l'Alemanya de postguerra, governada de manera alterna per la CDU i l'SPD. Se suma a una llista d'honor que, a més del nom de Merkel, també incorpora --per ordre cronológico-- els de Konrad Adenauer, Ludwig Erhard, Kurt Kiesinger, Willy Brandt, Helmut Schmidt, Helmut Kohl i Gerhard Schroeder.