La negociació dels PGE entra en la recta final sense acord entre els dos socis de Govern

La negociació per tirar endavant els pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a l'any 2022 ja ha entrat en la seva recta final, encara que les posicions entre els socis de Govern per arribar a un acord estan encara "allunyades i distants", sobretot pel que fa a matèries de política fiscal i d'habitatge.

Pedro Sánchez @ep

El president de Govern, Pedro Sánchez, s'ha proposat aprovar els comptes públics per al pròxim any el 28 de setembre o el 5 d'octubre, malgrat que Unides Podem assenyala que la coalició està encara "lluny" d'arribar a un acord, segons ha admès la pròpia vicepresidenta segona i ministra de Treball i Economia Social, Yolanda Díaz.

L'Executiu va donar el tret de sortida a l'elaboració dels comptes públics el passat mes de juliol, quan es va donar 'llum verda' a el límit de despesa no financer, conegut com a 'sostre de despesa', del Pressupost de l'Estat per a 2022, que es manté en els 196.142.000 d'euros, fet que suposa gairebé 45 milions més que la xifra registrada un any abans, incloent transferències extraordinàries a les comunitats autònomes i Seguretat Social i part dels fons europeus.

Per això, jugaran un paper fonamental els fons europeus que suposen l'arribada de noves partides per import de 75.000 milions per a aquests tres anys. Els Pressupostos per a 2022 aniran en línia amb les orientacions presentades en el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència d'Espanya davant la Comissió Europea.

Segons va explicar el mateix Sánchez en el seu discurs d'obertura de el curs polític, els comptes suposaran un suport a la recuperació, evitant "una retirada prematura" dels estímuls i fent ple ús del finançament europeu, sobretot, per fer realitat el "impuls reformista "que ha planejat el Govern.

Amb aquesta fita a l'horitzó, l'Executiu ja ha iniciat la seva primera ronda de reunions presencials amb els portaveus de totes formacions parlamentàries per demanar el seu suport als pròxims pressupostos generals de l'Estat.

Però abans que els Pressupostos arribin a Congrés, PSOE i Unides Podem han d'acabar de negociar els comptes dins de la coalició; una tasca que van començar ja fa setmanes i que torna a posar el focus en els seus principals discrepàncies, com la política fiscal, la futura llei d'habitatge, que haurien d'haver aprovat fa mesos --segons l'acord per als Pressupostos de 2021--, o la reforma laboral.

DUBTES SOBRE ESPERAR A les CONCLUSIONS DELS EXPERTS FISCALS

Sobre la reforma fiscal, un dels punts fonamentals per Unides Podem, tant la ministra d'Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero com la vicepresidenta primera i ministra d'Afers Econòmics i Transformació Digital, Nadia Calviño, han insistit en diverses ocasions en què es pretén abordar un cop s'hagi recuperat l'economia.

Les responsables de la part econòmica de el Govern han recordant que s'ha posat en marxa un comitè d'experts que haurà de tenir les seves conclusions sobre la reforma de el sistema tributari espanyol al febrer de 2022, de manera que el gruix de la reforma no entraria en vigor fins 2023, tal com es reflecteix en el pla de recuperació.

No obstant això, Unides Podem vol que en els comptes públics de 2022 figuri i a un tipus fix del 15% a les grans empreses en l'Impost de Societats. "Ningú comprendria que quan l'OCDE ja ha decidit que hem de tenir un impost de societats a l'entorn del 15%, Espanya no donés el pas endavant", ha retret la titular de Treball.

I segons el parer de Unides Podem, actualment es produeix una situació que defineix com "inconstitucional", atès que hi ha grans empreses i entitats financeres "que arriben a pagar gairebé un 0%" en aquest tribut, mentre la gent abona per IRPF alemnys un 15%.

Sobre aquesta proposta en concret, el president de Govern, Pedro Sánchez, va evitar pronunciar-se durant la roda de premsa oferta aquesta setmana a Nova York amb motiu de la seva intervenció en el 76è període de sessions de Nacions Unides, però tampoc la va rebutjar de ple. "Quan es coneguin els detalls, veuran el que conté", va assegurar el cap de l'Executiu.

HABITATGE

Pel que fa a la política d'habitatge, les principals discrepàncies es circumscriuen als mecanismes per limitar els preus dels lloguers en zones tensionades.

La negociació entre els socis de Govern per consensuar la Llei d'Habitatge actualment està bloquejada i acumula ja nou mesos de retard, al persistir les diferències sobre la fórmula de regular el lloguer.

Tanmateix, el passat mes de juliol, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, i el seu nou equip van mantenir una reunió amb una delegació encapçalada per la ministra de Drets Socials, Ione Belarra, que ha servit per reprendre els contactes amb vista a l'elaboració de la Llei.

Precisament, aquesta regulació va formar part de l'acord entre el PSOE i Unides Podem per als actuals Pressupostos, pactant aprovar al gener aquesta llei al Consell de Ministres i iniciar al febrer la seva tramitació al Congrés. Per a això, la llei havia de contemplar la regulació del preu dels lloguers i possibilitar rebaixes en els preus en zones tensionades.

No obstant això, les reticències del PSOE a l'hora de desenvolupar aquesta regulació, apostant per incentius fiscals i no per possibilitar la intervenció de les administracions, ha encallat les negociacions. El retard arriba ja als nou mesos i Unides Podem no accepta una altra fórmula que no sigui la de poder 'congelar' i baixar els lloguers en zones tensionades.

El desbloqueig d'aquesta normativa cobra rellevància de cara a la negociació dels pròxims pressupostos generals de l'Estat per a 2022.