Acaben la investigació a Albiol per presumpta prevaricació urbanística a Badalona

El Jutjat d'Instrucció 4 de Badalona ha acabat la investigació de la causa per presumpta malversació i prevaricació urbanística que afecta a vuit encausats, entre ells l'alcalde de la ciutat, Xavier García Albiol, per la seva etapa anterior al consistori.

En un acte, el jutge tanca la instrucció de el cas perquè les parts puguin demanar arxivar o bé portar-lo a judici, i explica que la investigació se centra en la instal·lació d'unes antenes de telefonia mòbil a l'estiu de 2012.

Xavier García Albiol @ep

Davant d'un problema de manca de cobertura en diverses zones de la ciutat, la telefònica Vodafone va demanar al consistori instal·lar una base de telefonia mòbil, amb una antena de 20 metres d'altura.

Segons el jutge, la sol·licitud es va fer "de manera informal, a través d'un correu" de el director de tecnologia de la informació de l'Ajuntament, que va enviar la petició a l'aleshores delegat de l'empresa municipal Engestur, també investigat en aquesta causa.

El magistrat recorda que aquesta instal·lació necessitava una llicència urbanística i afirma que la base es va instal·lar en una finca a la qual, d'acord amb la qualificació que tenia en el Pla General Metropolità de Barcelona, no se li podia donar aquest ús.

Es tractava d'una finca municipal, situada a les dependències de la Policia Local de Badalona, de manera que "s'exigia la tramitació de l'expedient preceptiu patrimonial", però segons el jutge no es va fer cap dels tràmits.

Entre els investigats hi ha el conseller delegat de l'empresa municipal Engestur, que en un correu electrònic a responsables de Vodafone es va mostrar d'acord amb la instal·lació; i el responsable de l'empresa MSR, contractada per Engestur per a la gestió de l'antena, que es va instal·lar el 20 de juliol del 2012.

SEGONA ANTENA

"De forma absolutament paral·lela i anàloga", al setembre de 2012 Telefónica va instal·lar una estació de telefonia mòbil, segons el jutge amb l'autorització verbal de responsables de l'consistori i presumptament també sense la llicència necessària.

L'acte recull que les dues bases es van instal·lar de manera provisional i van funcionar fins a 2018, quan les mateixes empreses de telefonia les van retirar a petició del consistori.

El magistrat considera acreditat que l'Ajuntament no va rebre cap pagament per aquestes instal·lacions i que les telefòniques no van pagar cap cànon per usar l'espai públic, i assenyala que la instal·lació "era obertament contrària a la legalitat urbanística i mediambiental vigent en aquell moment".

Segons un informe de l'Oficina Antifrau que el jutge esmenta en l'acte, el consistori va deixar de percebre 17.448 d'euros per aquestes instal·lacions, i remarca que les dues infraestructures es van connectar directament a el subministrament elèctric de la caserna de la Guàrdia Urbana encara no ha aclarit com i qui ho va fer.

QUEIXES DE SINDICATS DE L'URBANA

El jutge explica que agents i sindicats de la Policia Local es van queixar de les instal·lacions davant l'investigat i llavors regidor de seguretat ciutadana i participació, que "era perfectament coneixedor de la il·legalitat de les instal·lacions, va ocultar aquesta circumstància als responsables" del sindicat policial i els va assegurar que eren legals.

Els sindicats de la Urbana també van presentar queixes davant Albiol, per escrit i amb una reunió presencial, però no va fer "cap gestió, tot i informal, en relació a les sol·licituds d'informació i retirada de les referides antenes de telefonia", tot i tenir competències per concedir llicències i obrir expedients de disciplina urbanística.

El jutge creu que Albiol no va exercir aquestes competències, i que tampoc ho va fer el llavors gerent de l'àmbit de territori, "tot i que, o bé autoritzar informalment la instal·lació, o bé conèixer la mateixa amb posterioritat sense exercir actuacions formals o informals per posar fi a la seva existència ".