El Tribunal Constitucional rebutja per unanimitat el recurs d'Artur Mas contra la seva inhabilitació pel 9-N

El Ple de l'Tribunal Constitucional (TC) ha avalat per unanimitat la condemna d'inhabilitació dictada pel Suprem contra l'expresident de la Generalitat de Catalunya Artur Mas per desobeir a TC amb la consulta del 9 de novembre de 2014. Rebutja així el recurs d'empara presentat davant el tribunal de garanties per l'expresident.

Aquesta sentència, confirmada en fonts jurídiques i el fons es coneixerà en els pròxims dies, obre la porta al fet que Mas pugui presentar recurs davant el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), ja que ha esgotat les vies de recurs a Espanya.

Artur Mas @ep

En la sentència, el Tribunal Suprem va revisar els recursos de cassació interposats pels exmembres de govern català contra la sentència de Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) del 13 de març del 2017. El TSJC va condemnar a l'expresident català a dos anys d'inhabilitació i a el pagament d'una multa de 36.500 euros; a un any i nou de mesos d'inhabilitació i multa de 30.000 euros a l'exvicepresidenta Joana Ortega; i a un any i sis mesos i a una multa de 24.000 euros a l'exconsellera d'Ensenyament Irene Rigau, ambdues també per desobediència, encara que si escau com a col·laboradores necessàries. Els tres van quedar absolts de prevaricació administrativa.

Però el Suprem, en la sentència de 2018 va rebaixar aquesta pena d'inhabilitació i la va fixar en un any i un mes, igualant a la de l'exconseller Francesc Homs pels mateixos fets. Malgrat disminuir el temps d'inhabilitació, l'expresident no podia presentar-se a cap procés electoral fins al 2020.

En la mateixa, indicava que "no existeix el dret a participar" en una votació quan aquesta ha estat declarada il·legal. "No existeix un dret a participar en un procés de votació la il·legalitat ve proclamada per qui és intèrpret i garant dels drets fonamentals", deia expressament la Sala penal en la resolució.

De fet, els magistrats afegien que "si l'autoritat corresponent suspèn una votació d'aquest tipus, com ha de fer, l'incompliment de tal ordre pels seus destinataris serà desobediència, encara que suposi l'anul·lació d'una possibilitat que s'obria als ciutadans d'intervenir en assumptes d'interès públic".

EL CRITERI DE LA FISCALIA

Els magistrats, al rebaixar els mesos d'inhabilitació, van desatendre la petició de la Fiscalia, que va sol·licitar confirmar les condemnes. El fiscal Jaime Moreno va afirmar durant la vista que va tenir lloc a l'alt tribunal el 7 de novembre de 2018 que el que va passar al 9-N "va ser un desafiament a la legalitat".

La Sala Penal del Tribunal Suprem integrada pels magistrats Luciano Valera, Alberto Jorge Barreiro, Antoni de l'Moral, Vicente Magre i Eduardo de Porres va celebrar la vista dels recursos dels exdirigents de la Generalitat, i en la mateixa el fiscal va recordar que va ser el mateix Mas va afirmar en el seu dia davant els mitjans de comunicació que el "responsable" de la consulta era ell i el seu govern. Tot i això, Moreno ha argumentat que la "desobediència no cal que sigui expressa, no cal que diguessin: 'anem a desobeir'".

Prèviament, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va concloure en la seva sentència que Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau van desobeir "conscient i deliberadament" el mandat de l'Tribunal Constitucional (TC) al mantenir la consulta sobre la independència de el 9 de novembre de 2014 tot i l'ordre de suspendre-la.

Després de la suspensió cautelar de el TC de el 4 de novembre es va mantenir activa la web institucional, la campanya de publicitat, el repartiment massiu de correspondència oficial, es va repartir el material per a la votació, es van instal·lar els programes informàtics i es va condicionar un centre de premsa per donar els resultats, assenyalava la resolució del tribunal català.