A Espanya hi ha un tractament "clarament deficitari" de les persones amb problemes mentals, segons Amnistia Internacional

@EP

A 48 hores del Dia Mundial de la Salut Mental, aquest diumenge, Amnistia Internacional ha denunciat que actualment a Espanya, "a causa del desmantellament progressiu de l'Atenció Primària dut a terme pels successius governs en l'última dècada", hi ha una atenció clarament deficitària de les persones amb problemes mentals.

"Una Atenció Primària forta garanteix el dret d'accés a la salut mental de la població. Una Atenció Primària afeblida, com l'actual, afecta negativament el gaudi d'aquest dret en un moment crític en el qual la pandèmia de la Covid-19 ha aguditzat els problemes mentals de la gent. L'empitjorament de la salut mental només tindrà cura amb una atenció primària reforçada", assegura Esteban Beltrán, director d'Amnistia Internacional a Espanya.

ANSIETAT I DEPRESSIÓ

Els problemes més freqüents que es refereixen les persones que acudeixen a consulta sobre salut mental són ansietat i depressió, uns trastorns que s'aborden majoritàriament en l'atenció primària. L'organització destaca també que aquestes dues malalties afecten en major nombre de casos a les dones en edat adulta i les persones amb menor renda.

Amnistia Internacional considera "urgent" reforçar els CAP per evitar la medicalització i el sobrediagnòstic dels pacients, així com potenciar la prevenció, un enfocament recomanat pel Relator Especial de Nacions Unides sobre el dret a la salut.

MÉS DEL 20% DELS ESPANYOLS HAN TINGUT "MOLTA POR A MORIR PER COVID"

La salut mental a Espanya ha empitjorat des de l'inici de la pandèmia. L'enquesta realitzada pel Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS) el febrer de 2021 sobre salut mental va mostrar les seguents dades: un 41,9% de les persones enquestades "ha tingut problemes de son", un 51,9% ha reconegut "sentir-se cansat o amb poques energies" i el 23,4% ha sentit molta o bastanta "por de morir a causa del coronavirus".

Així mateix, un 15,8% de la població ha experimentat un o més atacs de pànic - 9,4% homes enfront del 22,0% de dones-. Organitzacions com la Confederació de Salut Mental han alertat sobre l'empitjorament de la salut mental avui dia.

D'altra banda, l'Agència Espanyola del Medicament ha informat de l'augment progressiu del consum de benzodiazepines, sedants i hipnòtics per part de la població espanyola al llarg del 2020, arribant a les 91 dosis diàries per cada 1.000 habitants.

L'informe anual del Sistema Nacional de Salut de 2019, publicat el 2020 sobre recursos humans, esmenta que en atenció primària únicament hi ha 319 especialistes de psicologia. Sumat a la manca de finançament adequat que no arriba a cobrir tots els recursos que es necessiten per garantir l'accés al dret a la salut de la població, a més de moltes altres raons, els porta a demanar com més aviat millor l'elaboració de l'Estratègia de Salut Mental (2021-2026) que estan impulsant les autoritats.

L'ESTRATÈGIA DE SALUT MENTAL 2021-2026

Aquest document, que es publicarà durant els mesos de tardor, es compon de 10 línies estratègiques per fer front a l'estigma amb què viuen les persones que pateixen malalties psíquiques, com també "per promoure la integració social, la salut mental i fer èmfasi en la prevenció de trastorns mentals", explica el mateix escrit.

Com a aspectes positius de l'estratègia, Amnistia Internacional reconeix la inclusió de l'enfocament de drets humans que s'està proposant, el reconeixement de la salut mental com a part integrant del dret a la salut, i el constant esment a garantir els drets humans de les persones amb problemes de salut. A més, l'organització valora favorablement el reconeixement de la importància de superar els determinants socials de la salut mental.

LES 5 MESURES PER MILLORAR LA SALUT MENTAL EN EL SISTEMA SANITARI

No obstant això, l'entitat també ha identificat ombres en l'estratègia de salut mental i per pal·liar-les destaca cinc recomanacions a les autoritats sanitàries estatals i autonòmiques.

Així, en un document demana adoptar mesures concretes per a implementar el Marc estratègic d'atenció primària pel que fa a reduir el temps d'espera d'accés a la consulta a 48 hores, establir una nova quota màxima de pacients, i adoptar un pla específic en l'atenció primària que avaluï necessitats, augmenti recursos i plantilles i implementi un sistema de salut mental basat en la comunitat.

A més, considera necessari recopilar informació actualitzada sobre professionals de la psicologia que treballen en el Sistema Nacional de Salut i incrementar el nombre de psicòlegs/es en els centres d'atenció per millorar l'atenció de salut mental, i poder descarregar així també la pressió assistencial que pateix l'Atenció Primària.

També creu necessari incloure en la redacció final de l'estratègia de salut mental un pla d'accés a col·lectius com les víctimes de violència de gènere i tracta, persones migrants, víctimes d'assetjament escolar i interns de presons; i Adoptar i posar en marxa un Pla de recuperació per síndrome de burnout i d'estrès posttraumàtic dels professionals sanitaris, que integri d'una perspectiva de gènere.

Finalment, aconsella posar en marxa un Pla de recursos humans en l'Atenció Primària la prioritat del qual sigui l'estabilitat en l'ocupació, amb una perspectiva de gènere i adoptar mesures legislatives que estableixin mecanismes permanents de cobertura de les vacants, evitant haver de recórrer sistemàticament a la contractació temporal.