El president de Renfe, Isaías Táboas, assegura que "no podem mirar les infraestructures i la mobilitat independentment"

@EP

Isaías Táboas ha explicat que la recuperació de l'actual crisi econòmica també "disminueix el grau d'incertesa, perquè provoca una reacció de por i un descens del consum i de l'activitat".

El president de Renfe constata que es va recuperant la demanda dels seus serveis, però sorprèn que no es recuperi tant la demanda de Rodalies, de manera que detecta "un traspàs del transport públic al de la carretera"; per això veu necessari impulsar polítiques perquè la gent torni al transport públic.

Sobre la digitalització ferroviària, ha dit que servirà en gran part per millorar el servei a client --per exemple, optimitzant el pagament--; per millorar la comunicació amb el passatger --en bona part, informant directament de possibles problemes--, i perquè un sol moviment en una app serveixi per llogar un vehicle que porti al viatger a l'estació de tren i també per comprar el bitllet.

Segons ell, tot això ha d'afavorir al transport públic enfront del privat de cara al futur, i ha defensat alhora el pagament per ús a la xarxa viària: no només per al manteniment de la xarxa, sinó perquè "si no hi ha aquest pagament , la gent té tendència a utilitzar el vehicle privat en comptes del vehicle públic".

"No podem mirar les infraestructures i la mobilitat independentment", la qual cosa requereix coordinació entre empreses i administracions implicades en la mobilitat.

MAURI LUCENA

El president d'Aena, Maurici Lucena, ha advertit que la polèmica sobre l'ampliació de l'aeroport del Prat "només és l'aperitiu" d'un debat general, que durarà lustres, sobre el dilema entre progrés econòmic i protecció mediambiental.

Lucena ha compartit un dels debats de l'Escola de Tardor del PSC amb la ministra de Transports, Raquel Sánchez; el president de Renfe, Isaías Táboas; el primer tinent d'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, i l'alcaldessa de Badia de Vallès i presidenta de Desenvolupament Econòmic de la Diputació de Barcelona, Eva Menor.

"Aquest el gran desafiament del nostre temps: com resolem l'aparent dilema entre progrés econòmic i protecció mediambiental", ha dit.

Ha xifrat en més d'11 milions el nombre de persones amb problemes econòmics a Espanya i, per això mateix, ha advertit que la transició ecològica s'ha de gestionar amb molta cura o tindrà importants costos "que hauran d'absorbir les persones i també les empreses".

També ha avisat que, si no es compagina progrés econòmic i protecció mediambiental, hi haurà "fenòmens d'un gran dany i que tindran conseqüències polítiques", tot i que considera que els partits socialdemòcrates sabran compaginar.

JAUME COLLBONI

Jaume Collboni ha dit que avui ja s'està veient una primera fase de recuperació de la crisi i que cal encarar la segona: inclusió social --el que implica digitalització--, sostenibilitat, i diversificar l'economia, un factor que ha defensat impulsar des de les administracions públiques.

El primer tinent d'alcalde ha destacat que l'Ajuntament de Barcelona està treballant en aquesta direcció, buscant talent, promocionant l'economia i atraient empreses.

Ja a llarg termini, ha demanat un debat per consensuar un model de desenvolupament, que ha definit com "el model de prosperitat" a què s'aspira, i en aquest punt ha citat l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona, al·legant que serveix per créixer.

Pel que fa a la transició ecològica i digital, ha dit que cal tenir un model, lideratge i diners, i ha afegit que l'Ajuntament de Barcelona té en marxa diversos exemples, com l'app És Mou.

Ha citat també com a exemples els 600 punts de recàrrega públics a Barcelona, amb l'objectiu d'arribar a 3.200 (si contribueixen a això els fons europeus); acords amb grans operadores per a un 5G equilibrat territorialment a la ciutat, i un fons públicoprivat per a sostres solars en edificis.