La pandèmia va provocar un forat de 12.300 milions a les ciutats i regions espanyoles el 2020

Les comunitats autònomes i els ajuntaments d'Espanya van patir un forat en els seus comptes públics de 12.300 milions d'euros el 2020 a causa de l'increment de la despesa per fer front a la malaltia ia la caiguda dels ingressos, segons el baròmetre anual que ha publicat aquest dimarts el Comitè Europeu de les Regions.

Banc d'Espanya @ep

Així, les autoritats regionals i locals d'Espanya van ser les terceres més afectades en termes absoluts per aquest fenomen, amb un dèficit en els seus comptes públics de 12.300 milions d'euros, per darrere d'Alemanya (111.000 milions) i Itàlia (22.700 milions).

Si es tenen en compte la mida de les pèrdues com a percentatge dels ingressos totals, els Estats membres més afectats van ser Xipre (un 25% menys), Bulgària (15,3% menys) i Luxemburg (13,5% menys).

A nivell global, aquest 'efecte tisora' va generar unes pèrdues en les regions i entitats locals de tota la UE d'aproximadament 180.000 milions d'euros. La major part, uns 125.000 milions d'euros, s'explica per l'augment de la despesa pública per fer front a la pandèmia, mentre que els ingressos van caure en 55.000 milions com a conseqüència de la menor activitat econòmica.

El baròmetre elaborat pel Comitè Europeu de les Regions apunta també que 130.000 milions d'euros d'aquestes pèrdues van ser suportades pels nivells regional i intermedi, així com que les corporacions municipals van assumir els altres 50.000 milions.

"Hem d'actuar de manera efectiva. Ha de restablir-se l'estabilitat pressupostària dels ens regionals i locals i ha d'ampliar l'autonomia fiscal, perquè puguem invertir en les necessitats específiques de les persones i no de forma descendent", ha reivindicat el president de l'organisme, Apostolos Tzitzikostas, en la presentació de l'informe.

En la mateixa línia, l'estudi remarca que vuit comunitats espanyoles (Catalunya, Balears, Comunitat Valenciana, Múrcia, Extremadura, Andalusia, Castella-la Manxa i Illes Canàries) es troben entre les regions europees més susceptibles de patir un impacte econòmic negatiu a mitjà termini, segons els criteris inclosos en el baròmetre (com ara el pes del sector turístic, la cultura, l'hostaleria, o els joves sense feina).

BRETXA ENTRE EL CAMP I LA CIUTAT

D'altra banda, l'estudi revela que la bretxa existent entre el camp i la ciutat "pot posar en perill la recuperació", de manera que és "urgent donar suport a la cohesió digital". De fet, el text subratlla l' "enorme bretxa" entre els ens locals i regionals "que ja són capaços d'aprofitar tot el potencial de la transformació digital" i "aquells altres que encara no estan plenament digitalitzats".

La diferència entre el camp i la ciutat pel que fa al percentatge de persones que utilitzen Internet diàriament, continua el baròmetre, és "especialment elevada" a Bulgària, Romania, Grècia i Portugal. En canvi, la major cohesió digital de la UE pot observar-se a Suècia, Finlàndia i Dinamarca.

En el mateix sentit, el Comitè Europeu de les Regions remarca que els esforços actuals "són encara insuficients" perquè la bretxa digital entre zones urbanes i rurals "només s'està reduint a Alemanya, Suècia, els Països Baixos i Bèlgica" i "segueix sent significativa en tots els altres estats membres".

MADRID VA SER LA REGIÓ EUROPEA AMB MÉS EXCÉS DE MORTALITAT

Un altre aspecte que aborda el baròmetre són les "profundes diferències" en les conseqüències de la pandèmia. En aquest àmbit, la Comunitat de Madrid va ser la regió de la UE amb un major excés percentual de mortalitat en 2020 en comparació amb la mitjana de defuncions dels quatre anys anteriors (un 44%).

Altres tres comunitats espanyoles es troben a la llista de deu regions europees amb major excés de mortalitat en 2020: Castella-la Manxa, en tercer lloc amb un 34%; Castella i Lleó, en sisè lloc amb un 29%; i Catalunya, en vuitè lloc amb un 27%.