"Hermanito": l'heroica recerca del germà perdut en una pastera

Tots ens commovem quan veiem per televisió el rescat dels emigrants que han naufragat a l'intentar arribar a territori espanyol en una pastera o ens dolem quan la notícia és que la travessa ha resultat fallida i els navegants s'han ofegat. Però és una pena inespecífica, perquè no posem cara, ni nom, als protagonistes d'aquestes perilloses i, sovint, mortals travessies. Sí que ho fan, en canvi, els membres de la Xarxa de suport d'Irun, que atenen els emigrants que arriben amb una mà davant i una altra darrere, sense papers, incomunicats al no parlar el nostre idioma, amb fam i sense saber què fer, ni a on dirigir-se.

Un d'ells és Amets Arzallus Antia, que s'ha proposat explicar en el llibre "Hermanito" (Blackie Books) l'odissea viscuda per un de tants immigrants, Ibrahima Balde, natural de Guinea Conakry (ex francesa) que, renunciant a un provenir modest com a conductor de camions, va travessar el nord d'Àfrica, a petició de la seva mare, a la recerca del seu germà Allhassán, fugit del poble a la recerca d'una vida millor. Aquest objectiu el va portar a desplaçar-se per Mali, Algèria, Líbia i el Marroc en un viatge interminable, ple d'incidents, maltractaments, persecucions, privacions, misèria, incertesa i explotació i fins i tot esclavatge. Sobretot, en el moment en què va deixar la zona subsahariana i es va endinsar en la septentrional, on es va adonar d'una trista realitat. I és que "en els països magribins no ens respecten. Si alguna vegada entrava a una botiga per comprar alguna cosa, em feien fora: «Aquí no volem animals». Anava per la vorera i sentia insults. O no deien res, però es tapaven el nas al passar al meu costat". En fi, que com diu el vell refrany: "Mai demanis a qui va demanar, ni serveixis a qui va servir". O a qui segueix demanant i servint, però menysprea als que estan encara pitjor.

Aquesta petita, però significativa obra escrita conjuntament per Arzallus Antia i Ibrahima Balde, constitueix un testimoni veraç i impressionant d'una realitat que intuïm, però desconeixem en els seus perfils més cruels. El que no vol dir que de tant en tant sorgeixin modestes actituds solidàries entre els que es troben en una situació anàloga, perquè grandesa i misèria conviuen en un mateix ambient. En qualsevol cas, la peripècia viscuda per Ibrahima Balde va tenir un final ambivalent: dramàtic, al constatar la desaparició del seu germà, possiblement en una pastera que no va arribar a port; feliç, a la seva manera, a l'aconseguir ell mateix el "paradís" europeu que realment no havia pretès cercar.