El CSIC patenta un test que avalua l'eficàcia de les mascaretes Covid

Un equip d'investigació de l'Institut de Tecnologies Físiques i de la Informació (ITEFI-CSIC), del Consell Superior d'Investigacions Científiques, ha dissenyat un test capaç de detectar mitjançant ultrasons l'eficàcia de les mascaretes.

En concret, aquest test determina la transpirabilitat de tots els tipus de mascaretes gràcies a la transmissió d'ones ultrasòniques. D'aquesta manera, comproven sense necessitat de contacte la forma en què interaccionen les partícules d'aire amb les mascaretes que fem servir per evitar la transmissió del coronavirus. A més, amb aquest mètode mesuren l'obertura dels porus i també la resistència que té cada model de mascareta.

Tipus de màscares diferents / @Pixabay

El test ultrasònic és útil per avaluar l'eficàcia de tot tipus de mascaretes, des d'higièniques o quirúrgiques fins a les FFP2 i les FFP3. Aquesta nova tècnica, publicada a la revista Ultrasonics, podria servir també per saber quant de temps pot usar-se una mateixa mascareta o concretar el seu rang d'ús.

"L'estudi va consistir en transmetre ultrasons, d'entre 0,2 i 1,6 megahertz (MHz), a través de diferents tipus de mascaretes. L'ultrasò es veu afectat, al travessar la màscara, per propietats dels porus del material com la mida, la tortuositat i la sinuositat; així com per altres aspectes com el nombre de capes. Aquests paràmetres ajudarien a determinar la seva resistència al flux i la seva eficiència de filtració", informa Tomás Gómez, investigador de l'ITEFI- CSIC i autor de l'estudi.

EL NOU TEST ULTRASÒNIC, UNA TÈCNICA CONTACT-LESS

Aquesta innovadora tècnica d'avaluació d'eficàcia de mascaretes destaca perquè permet fer-ho de forma no invasiva, sense contacte. Una cosa que no passa amb altres mètodes similars en què es necessitava aplicar algun tipus de líquid especial per fer la valoració concreta, tal com es fa quan es realitza una ecografia. Però amb aquest nou test no cal.

"El nostre mètode és completament contact-less ja que no necessita cap acoplant líquid o gel, el que faria la tècnica inviable en el cas de les mascaretes, sinó que utilitza el propi aire com acoplant", explica Gómez.

GRANS DIFERÈNCIES ENTRE MASCARETES

Pixabay

Els resultats d'aquest estudi mostren que hi ha una gran diferència entre les diferents mascaretes. Així ho diuen la resposta que cada mascareta presenta davant de l'ultrasò, que demostra que la respirabilitat i la capacitat de filtració varien segons si es tracta d'una mascareta higiènica o és una FFP2, per exemple: les primeres protegeixen menys que les segones.

"En línies generals, com més gran és la capacitat filtrant de la mascareta, més opaques són a l'ultrasò; i com més respirables són les mascaretes, més transparents són a les ones ultrasòniques", comenta l'investigador.

Quan parlem de respirabilitat fem referència a la pressió que es necessita perquè l'aire pugui travessar la mascareta i arribar a l'altre costat de la mateixa. En canvi, la filtració es refereix a la capacitat que té el material analitzat per impedir que partícules i aerosols travessin la mascareta.

"Per això, de vegades, per diferenciar respirabilitat de capacitat de filtració en mascaretes similars, per exemple FFP2 i FFP3, pot ser necessari analitzar altres paràmetres com la variació del comportament de l'ultrasò amb la freqüència", indica.

Fer servir un mètode tan senzill com aquest pot resultar molt útil en fàbriques en què es porti una gran producció de mascaretes. I és que permet que es pugui analitzar, a temps real, la qualitat de cada mascareta de forma individual.

Es pot fer de forma ràpida i permet saber, tal com esmentàvem abans, la capacitat de filtració i la respirabilidad de cadascuna d'elles en tot moment. Quan es fabrica, però també després d'usar-la unes poques hores o després de rentar-les si parlem d'una mascareta reutilitzable. D'aquesta manera, es pot saber quant de temps es pot usar una mascareta sense que aquesta perdi eficàcia.