Jordi Pujol al·lega que mai va desvirtuar el seu "digne exercici" com a 'President' per diners

@EP

L'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, ha sol·licitat la lliure absolució en el procés que se segueix contra ell i els seus set fills per formar presumptament una organització criminal que s'hauria enriquit durant dècades valent-se del seu càrrec, insistint en situar l'origen de la seva fortuna en un dipòsit de diners a l'estranger que va fer el seu pare, Florenci Pujol, per esmorteir l'impacte econòmic que pogués tenir per a la família el "risc polític" assumit pel seu fill.

En el seu escrit de defensa, a què ha tingut accés Europa Press, Pujol assevera que "no hi ha un sol ingrés en el patrimoni dels seus fills i esposa que tingui relació causal amb un abusiu i il·legítim exercici de la seva autoritat i potestats públiques", per la qual cosa conclou que "procedeix la lliure absolució", com fan els seus set fills en els seus propis escrits.

Així, el altre cap de Govern explica que la seva carrera professional va començar amb "una forta vinculació al seu pare", amb qui detalla que va tenir entre mans "projectes de tanta dimensió" com els Laboratoris Fides o Banca Catalana.

No obstant això, explica que "aviat l'activitat política va passar a reclamar la major obstinació i esforç", fins al punt que "la pròpia activitat econòmica va quedar també reorientada i al servei del projecte polític". En aquest sentit, esmenta la publicació de l'Enciclopèdia Catalana o de la Revista Destino.

"La profunda inestabilitat política i els riscos" que Pujol assumia van provocar "inquietud i desassossec" en el seu pare, que aventurava un "futur incert" per al seu fill i la seva descendència, relata.

Pujol exposa que, per "garantir l'estabilitat econòmica de la seva nora i néts", el seu pare els va fer saber que "constituïa un dipòsit a l'exterior, amb el desig que es mantingués unit i intacte, per esmorteir futures eventualitats de necessitat econòmica pel risc polític "que assumia l'expresident.

En  el seu pare, Pujol indica que es va enfortir el desig de "respectar la seva voluntat" amb relació a aquests "fons familiars", que llavors ascendien a 140 milions de pessetes en dòlars.

REIVINDICA EL SEU "RECTE I DIGNE" COMPORTAMENT

Assegura que aquests diners "no té cap relació" amb els seus càrrecs polítics. "Mai, en l'exercici de la seva alta funció pública, Jordi Pujol i Soley va torçar el seu recte i digne exercici", afirma la defensa, destacant que va actuar així fins i tot "sense fer cas l'interès general per motivacions econòmiques que afavorissin l'interès particular o dels seus fills".

En la mateixa línia, l'escrit afegeix que Pujol "no es va prestar mai a desplegar gestions d'invitació, incitació, suggeriment o influx de prevalença sobre autoritats resolvents o funcionaris informants en interès o a petició dels seus fills o cònjuge, ni tampoc va ser mai requerit per aquests en aquesta direcció".

No obstant això, els indicis en contra van portar al jutge Santiago Pedraz a obrir judici oral a tota la família, a excepció de la dona de l'expresident, Marta Ferrusola -a la qual va exonerar pel seu estat de salut-, així com a altres 11 persones, entre elles Mercè Gironés, l'exdona del primogènit dels Pujol, Jordi, i diversos empresaris. La Fiscalia ha demanat 9 anys de presó per a Pujol pare, 29 per al seu fill gran, 14 per a Josep i 8 per als altres germans -Pere, Oleguer, Oriol, Mireia i Marta-.

UNA "DESINVERSIÓ PAULATINA"

Sobre aquesta herència de l'avi Florenci, Josep Pujol aprofundeix en el seu escrit de defensa que "el conjunt dels fills van quedar aliens al dipòsit i la seva gestió fins que l'any 1990 el seu oncle Joaquim Pujol i Figa va manifestar el seu desig de cedir aquesta responsabilitat i, per acord de tots, el va assumir el germà gran, Jordi Pujol Ferrusola".

Dos anys després, quan ja havien desaparegut aquests "riscos", "es decideix la desinversió gradual, en tant alguns germans desitjaven tenir disponibilitat de puntes de liquiditat, la utilitzessin o no", de manera que el primogènit va iniciar un "repartiment progressiu" dels fons que va arrencar l'agost de 1992 i va acabar a l'octubre de l'any 2000 amb "una completa liquidació i rendició de comptes de la seva gestió, sense perjudici de deixar-se diferits uns imports l'any 2004 invertits en títols a termini".

D'acord amb Josep Pujol, aquests 140 milions de pessetes en dòlars que va deixar el seu avi al morir "es van beneficiar de tres devaluacions de la pesseta i una galopant inflació", el que va suposar que quan el seu germà gran va assumir la seva administració la xifra havia crescut fins el 500 milions de pessetes. Els interessos generats pel propi muntant, afegeix, la van seguir engreixant de manera que cada un dels vuit destinataris --la mare i els set fills-- va rebre 126 milions de pessetes.

L'"ASCENDENT" DEL COGNOM PUJOL

Jordi Pujol Ferrusola ha defensat en el seu propi escrit que els comptes bancaris a Andorra que va gestionar com a part d'aquest encàrrec familiar "no han rebut mai ingressos vinculats a l'Administració pública i la seva activitat de contractació i adjudicació de licitacions, o vinculada a qualsevol resolució administrativa".

Crida l'atenció sobre el fet que, després de "set anys de profusa, exhaustiva i fins extenuant investigació, amb aparatós desplegament d'aclaparadors mitjans policials", només s'ha aconseguit "singularitzar" 10 expedients administratius sense que s'hagi detectat en ells "torçament del dret, ni en el seu tràmit ni en la seva resolució".

En la mateixa línia, el seu germà Josep al·lega que "mai" ha desplegat "conductes de suggestió o influx sobre funcionaris i autoritats a fi d'obtenir per a tercers o per als seus propis interessos resolucions administratives d'adjudicació i/o contractes d'obres i serveis o qualssevol altres","ni he tingut notícia directa o indirecta "que els seus germans ho hagin fet aprofitant-se de l'" ascendent del mateix cognom per raó de ser fill de president".

En concret, Josep ha negat qualsevol actuació irregular en l'operació urbanística de Diagonal de la Mar, escomesa per l'Ajuntament de Barcelona i Kepro, recordant que el pla parcial va ser aprovat el 1993 pel Ple municipal presidit llavors per Pasqual Maragall i que una de les parts que va advocar per la requalificació dels terrenys va ser una empresa pública el consell d'administració el formava "el mateix equip de govern socialista".

ASSENYALEN A VILLAREJO

En els seus respectius escrits de defensa, Marta, Mireia, Oleguer, Pere, Oriol, Josep i Jordi Pujol Ferrusola han posat el focus sobre el comissari jubilat, José Manuel Villarejo, i han denunciat que va ser una "activitat exorbitant" realitzada per una operativa parapolicial la qual va donar inici a la causa.

El primogènit assenyala directament a un grup coordinat pel llavors director adjunt operatiu, Eugenio Pino, a què acusa de desplegar "una operativa d'assetjament coactiu sobre la propietat i executius i empleats de la Banca Privada d'Andorra".

I tot amb l'objectiu, assenyalen, de "trencar la seva voluntat i deures professionals i obtenir-ne informació sobre la família Pujol Ferrusola, aconseguint els seus fins i obtenint còpia d'una captura de pantalla" sobre els comptes de diversos membres en l'entitat andorrana.

Així les coses, els quatre primers deixen clar en els seus respectius escrits de defensa que, amb relació als fons rebuts del seu avi, "no hi ha cap element de connexió o relació amb resolucions de l'Administració dicatdes o formulades en favor d'empreses agraciades per contractació pública".

En el cas de la Marta, Mireia i Pere, a més, recalquen que el juliol de 2014 van cancel·lar els seus respectius comptes bancaris a la Banca Privada d'Andorra traslladant els fons a una altra entitat i regularitzant la seva situació tributària. Oleguer, que va invertir la seva part de diners en participacions d'una empresa, va acabar per vendre-les el desembre de 2015.