divendres, 3 de desembre de 2021

Dilluns, "Calma!" a la Villarroel

|

Els dilluns s'estaven convertint en el dia maleït del teatre ja que és la jornada destinada al descans de la pràctica totalitat d'artistes i locals (que en molts casos s'estén un o més dies successius) per la qual cosa el públic habitual de les sales estava condemnat a romandre tal o tals dies a casa seva. Però observem que aquesta norma està començant a esquerdar-se feliçment i que ja hi ha alguns locals als quals també es pot anar dilluns, com és el cas de la sala Villarroel on Guillem Albà ha presentat el seu espectacle "Calma!".


Teatro.Villarroel.Calma!

@ Pablo-Ignacio de Dalmases


El goig de veure teatre en dilluns va ser encara més gran en la presentació d'Albà perquè per fi vam poder veure un teatre ple a vessar i sense restriccions d'aforament, amb un públic entusiasta que havia acudit a divertir-se i passar-s'ho bé gràcies a un xou de poc més de seixanta minuts en què el protagonista de la funció captiva, cultivant totes les facetes imaginables del clown. Toca, molt modestament tot s'ha de dir, un petit instrument de tipus guitarra amb el que introdueix als espectadors de forma repetitiva, però original, a la màgia del que seguirà a continuació, tot això sense fer ús de la paraula, excepte quan ho fa per taral·lejar de forma molt elemental la peça amb la qual acaba compartint amb tot el públic.


Això vol dir que el seu treball s'aproxima molt al del mim i d'aquesta manera utilitza innombrables ressorts que fan innecessari l'ús de la veu. Perquè a més hi ha molts sons, com una simfonia de mòbils escabellats amb què Albà proposa sens dubte una crítica de l'esclavitud amb que aquesta eina ha acabat sotmetent les nostres vides (els seus equilibris amb diversos mòbils que sonen desaforadament mentre ha de mantenir l'equilibri amb el instrument musical és molt eloqüent). Hi ha també titelles i ombres xineses i tot això es desenvolupa suscitant una creixent complicitat amb el públic, a aquest de donar els bjectes (un far, un vaixell, una pilota que passa de mà en mà) i fins i tot juga amb el d'algun espectador, com l'americana de què es trobava a la segona fila i que va passar, davant la sorpresa de l'interessat, de mà en mà fins a tornar al seu origen.


La senzillesa de "Calma!" , el seu llenguatge ingenu i poètic amaguen que en el seu muntatge han intervingut, a més de Guillem Albà, moltes altres persones. Així Andreu Martínez -gest i els titelles-, Alicia Serrat i Marc Angelet a la dramatúrgia, Pep Pascual a la música, Ariadna Peya en el moviment i Sergi Martínez i Joan Arqué en la visió externa.


Al final, hi va haver molts aplaudiments i Albà només va parlar llavors per saludar el públic, dir-li que, encara que s'havien programat quatre úniques funcions, li agradaria prorrogar-lo, i convidar-lo a continuar conversant individualment al vestíbul del teatre.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH