Reforma un zulo de 21 metres quadrats i lloga'l per 1.300 euros a Barcelona

Hi ha gent que dubta que Barcelona sigui una ciutat plena d'oportunitats, un paradís on generar riquesa, però estan molt equivocats: sempre hi ha oportunitats per als rics que tinguin diners per invertir.

Avui CatalunyaPress tornem a posar-vos un exemple de la fosca realitat del mercat de lloguer a Barcelona, una ciutat on pots comprar un zulo de 21 metres quadrats, reformar-lo, fer fotos boniques i acabar llogant per 1.300 euros al mes.

Captura d'Idealista

El pis se situa al barri de Born, que en les últimes dècades s'ha convertit en un dels centres d'oci de la ciutat. En definitiva, un lloc de moda que pot atraure inquilins disposats a pagar més.

Qui vulgui i pugui viure en aquest preciós llar, que té les dimensions d'un armari - dels bonics clar-, ha d'estar disposat a pagar el mòdic preu de 61 euros el metre quadrat. És a dir, més del doble del límit que marca la Llei d'Habitatge per a un pis situat al carrer Sant Jacint. Però clar, els capricis són cars.

Captura de gencat.cat

Segons l'anunci publicat en Idealista , la immobiliària (Casa Mona) ofereix el pis per un lloguer d'entre 2 i 12 mesos, amb un dipòsit de 2 mesos i una comissió de servei d'un mes (més IVA). Sumant tot, es necessiten 5.200 euros per entrar a viure en un zulo reformat - sense comptar amb l'IVA-.

Amb la nova llei que ha plantejat el Govern en el marc dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) els joves amb sous vulnerables disposaran d'una paga per poder afrontar el lloguer d'un habitatge que, encara que molts ho oblidem, és un bé de primera necessitat. Un bé amb el qual s'especula contínuament perquè gent amb diners pugui viure al seu lloc favorit com si d'un caprici es tractés. Entre rics reformen pisos i entre rics els lloguen.

Mentre se segueixi especulant amb el mercat de l'habitatge se seguirà corrent el risc que la paga de Govern acabi sent una ajuda per a aquells que vulguin fer negoci amb un bé de primera necessitat. És tan fàcil com pujar preus i acabar absorbint aquesta "pagueta" que ha donat l'Estat.

Un pis no és un quadre, ni una joia, ni un sofà luxós, és una cosa que necessita tot el món i que, en teoria, garanteix la Constitució. I mentre es permeti que algú pugui reformar un zulo de 20 metres quadrats i posar-lo a 1.300 euros al mes, pocs voldran llogar la seva propietat a un jove que amb prou feines pot pagar 500 o 600 euros. En fi, així és el mercat amics.