Espanya es veurà obligada a augmentar la pressió fiscal per sobre del 13% per fer front al deute

|

Espanya serà un dels països de l'Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) on s'anticipa un major increment de la pressió fiscal en els pròxims quaranta anys si es pretén estabilitzar el deute públic en els nivells previstos després de la pandèmia de la Covid -19 davant la perspectiva a llarg termini de l'envelliment de la població i un menor ritme d'expansió econòmica.


Arxiu - La ministra d'Hisenda i portaveu de Govern, María Jesús Montero, durant una sessió plenària al Senat, a Madrid (Espanya), a 14 de desembre de 2020. Durant el ple, la cambra alta tramitarà el Projecte de Llei de Pressupostos Generale

Ministra d'Hisenda, María Jesús Montero @ep


Segons l'informe 'El joc a llarg termini: les perspectives fiscals per 2060 subratllen la necessitat de reformes estructurals', publicat aquest dimarts pel 'think tank' de les economies avançades, l'augment potencial estimat de la pressió fiscal a Espanya entre 2021 i 2060 si es vol estabilitzar el deute mitjançant una millora dels ingressos primaris aconseguiria el 13,23%, la tercera més alta de l'OCDE.


D'aquesta manera, la relació entre el pes dels impostos i contribucions a la Seguretat Social amb la mida de l'economia de país només s'incrementaria de forma més pronunciada durant el període analitzat a Eslovàquia, amb una alça estimada del 17,21%, i a Polònia, amb un 13,95%.


De fet, excepte Grècia, on s'ha dut a terme un "massiu esforç de consolidació fiscal des de la Gran Recessió" i la pressió fiscal en l'escenari base de l'OCDE es preveu que baixaria a 2,65 punts percentuals fins 2060, la resta de membres del 'club de països rics' es veuran forçats a pujar els impostos si volen mantenir sota control les ràtios de deute.


D'aquesta manera, com a mitjana de l'OCDE sota aquest escenari, l'organització calcula que la pressió fiscal s'elevarà entre 2021 i 2060 en gairebé 8 punts percentuals de PIB, amb un total d'onze països, inclòs Espanya, on l'esforç serà superior al 10%.


En el cas espanyol, l'increment del 13,23% del PIB fins 2060 es descompon en un augment de 2,88 punts percentuals relacionat amb l'augment de les despeses en sanitat i cures, el quart major increment de tota l'OCDE, mentre que un 3,01% estaria vinculat a la despesa en pensions, el 16è de l'OCDE, un 2,06% a altres despeses primaris, i un 0,69% derivat de l'interès del deute Covid.


Així mateix, en l'horitzó analitzat, l'OCDE estima en 4,59 punts percentuals l'impacte d' "altres factors" en l'increment de la pressió fiscal, en referència a qualsevol element que afecti la dinàmica del deute que no sigui explícitament els components de la despesa.


No obstant això, els autors de l'informe subratllen que aquests resultats no impliquen necessàriament que els impostos augmentin, "ni tan sols que hagin de fer-ho", en el futur, sinó que l'indicador de pressió fiscal és una mètrica que serveix per quantificar i il·lustrar el desafiament fiscal que enfronten els governs de l'OCDE.


"Augmentar els impostos és només una de les moltes vies possibles per enfrontar aquest desafiament", defensen.


Referent a això, apunten que si les condicions de finançament continuen sent favorables, com se suposa en l'escenari base, els països amb ràtios de deute públic inicial relativament baixos podrien finançar alguns dels increments projectats de la despesa amb deute.


No obstant això, adverteixen que amb un augment del deute públic hi hauria riscos, afegint que absorbir la pressió fiscal futura amb préstecs addicionals "és una estratègia que podria posposar, però probablement no evitar, la necessitat de reformes".


REFORMA LABORAL I DE LES PENSIONS


Una altra via alternativa plantejada en l'estudi per abordar l'augment de les necessitats fiscals futurs seria reformar els sistemes de salut i pensions per augmentar l'eficiència i evitar que la despesa augmenti en la mesura projectada.


En aquest sentit, destaquen que les reformes estructurals que eleven les taxes d'ocupació podrien generar importants dividends fiscals. "En un context de desacceleració del creixement de la població mundial i fins i tot de disminució de la població en molts països, les reformes del mercat laboral que augmentessin l'ocupació i fomentessin una vida laboral més llarga semblen particularment desitjables", afirmen.


D'aquesta manera, a més de reduir la pressió fiscal, aquestes reformes s'alineen també amb l'objectiu d'impulsar l'ocupació de les dones i els grups desfavorits.


"Combinar les reformes del mercat laboral amb augments en l'edat mitjana de jubilació efectiva podria reduir a la meitat l'augment projectat de la pressió fiscal mitjana de l'OCDE fins 2060", afegeixen.


De fet, l'OCDE calcula que països com Espanya, Bèlgica o França es veurien particularment beneficiats en cas d'implementar reformes que busquin tancar les vies de jubilació anticipada i alinear l'edat de jubilació efectiva amb l'evolució de l'esperança de vida, augmentant l'edat de jubilació efectiva en dos terços de l'augment de l'esperança de vida previst.


D'aquesta manera, si l'impacte positiu en el nivell de vida de la mitjana de l'OCDE, en termes de PIB per càpita, s'estima en un 3%, en el cas d'Espanya (5,47%), França (5,81 %) i Bèlgica (6,29%) oscil·laria entre el 5% i el 6%.


Així mateix, l'OCDE defensa que aquestes reformes també produirien dividends fiscals, ja que s'aconseguiria una reducció d'1,5 punts percentuals del PIB a la pressió fiscal mitjana i d'entre 4 i 5 punts percentuals en els països més afectats.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH