Agra polèmica al Senat sobre el trasllat o no de la Prefectura de la Policia Nacional de Via Laietana

Prefectura de Via Laietana / EP

Després de moltes manifestacions, atacs i reclamacions, el tema ha arribat a la política espanyola. La moció popular per mantenir operativa la Prefectura de Policia Nacional de la Via Laietana de Barcelona ha provocat aquest dimecres al Senat un agre debat en què ha sortit el franquisme, la repressió policial del referèndum independentista, els presos d'ETA i les tortures en l'època franquista.

El senador popular, Francisco Cañizares, obria la sessió qualificant de "desastre" el ministre d'Interior, Fernando Grande Marlaska. "No es tracta d'un edifici, sinó d'una cessió davant els que criden forces d'ocupació a les forces de seguretat de l'Estat. Amb això no s'hi juga, encara que s'hagin de tirar endavant uns pressupostos" que, ha dit, haurien de portar el nom "dels dos-cents assassins".

Amb això es referia a les paraules del coordinador d'EH Bildu, Arnaldo Otegi, qui després d'haver demanat perdó a les víctimes d'ETA el dimarts-no de manera literal-, ha estat citat en nombrosos mitjans de comunicació aquest dimecres per unes paraules posteriors en les quals va assenyalar que "si per treure de la presó 200 presos d'ETA cal votar pressupostos, els votarem".

Precisament a les mateixes paraules s'ha referit l'expresident del Gobierno, Felipe González, que ha afirmat que el líder d'EH Bildu "no té perdó", ja que és "inacceptable" que vulgui "canviar presos per Pressupostos".

Otegi: "Si perquè surtin els 200 presos cal votar els pressupostos, els votarem"

UN DEBAT POLÈMIC AL SENAT

Tornant al debat, el senador socialista, Raúl Díaz Marín, ha intervingut defensant que "hi ha Marlaska per 'rato', però 'rato' del bo, no del seu, que va acabar a la presó", al·ludint l'exvicepresident popular avui a la presó, Rodrigo Rato.

Abans, Díaz Marín s'havia referit als acostaments de presos etarres duts a terme per l'exministre Mayor Oreja, les retallades de personal a la Policia i Guàrdia Civil del PP, o als cessaments per part del PP de la cúpula policial de l'exministre socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, que "va acabar amb ETA".

Entre aquestes dues intervencions n'hi ha hagut d'altres, amb records al passat torturador d'aquesta comissaria durant el franquisme (Josep Lluís Cleríes, del PdeCAT, a qui el senador popular, Fernando Martínez Maíllo, ha recordat que al seu avi el van matar "els franquistes"), o qualificacions de "forces d'ocupació" a les forces de seguretat per part de la senadora d'ERC Adelina Escandell, que ha recordat la repressió del referèndum independentista.

UN CENTRE MEMORIAL DE LA REPRESSIÓ FRANQUISTA

Per la seva banda, ERC, Barcelona en Comú i JxCat han tornat a reclamar aquest dimecres al Govern central que reconverteixi la prefectura en un centre memorial de la repressió franquista. Així ho ha recollit una proposició presentada pel grup republicà a la Comissió de Presidència de l'Ajuntament de Barcelona.

El text, transaccionat, demana instar el govern municipal a exigir a l'espanyol la reconversió de l'espai manifestant que és incompatible que l'edifici sigui utilitzat com a memorial i alhora com direcció de la policia. El PSC, soci de BComú al govern, s'ha abstingut. La resta de grups, Cs, PP, Barcelona pel Canvi i la regidora no adscrita, han votat en contra.

EL CONSTITUCIONAL INVESTIGA ELS FETS DEL 2019

Tot això ha passat una setmana després que el Tribunal Constitucional (TC) decidís investigar si la Policia Nacional va torturar el menor G.P.C. després de detenir-lo davant la Prefectura de Barcelona l'octubre del 2019 a les protestes per la condemna a la cúpula del "Procés", en veure "precipitat" l'arxiu de la seva querella contra vuit agents.

Així ho sosté la sala segona de TC en una sentència en la qual dona la raó al jove independentista, retingut quan sortia corrent després d'una asseguda de protesta, i deixa sense efecte l'arxiu que va decretar el jutjat d'instrucció 11 de Barcelona i va avalar l'Audiència de Barcelona a la seva querella per tortures, lesions lleus i contra la integritat moral.

El jove, que es va fer popular amb el sobrenom del "noi de la dessuadora taronja" per la roba que portava, va denunciar que els agents el van copejar en la càrrega policial que va desembocar en la seva detenció, que va suposar segons ell, en "un ús desproporcionat de la força per a la seva reducció".