dilluns, 6 de desembre de 2021

El Parlament es posiciona en contra del Tribunal de Comptes i de la seva decisió sobre els avals del "procés"

|

Vista general del hemiciclo, en una sesión de control al Govern, en el Parlament, a 20 de octubre de 2021, en Barcelona, Catalunya (España). El pleno de este miércoles en el Parlament tiene entre sus temas principales los protocolos frente a la Covid-19 e
@EP


El Parlament ha rebutjat aquest dijous la decisió de Tribunal de Comptes de no acceptar els avals de la Generalitat a través de l'Institut Català de Finances (ICF) per cobrir les fiances que demana el mateix tribunal excàrrecs del Govern per l'acció exterior durant l'anomenat procés independentista.


Es tracta d'un punt d'una moció debatuda al Parlament que s'ha aprovat amb el suport de Junts, ERC, CUP i comuns i el vot en contra de PSC-Units, Cs, PP i Vox, i que afegeix que la decisió del Tribunal de Comptes "ignora la plena vigència del decret, la legalitat del qual ha estat avalada pel Consell de Garanties Estatutàries per poder expropiar 34 servidors públics per motius purament polítics".


POLÈMICA AMB LES INVERSIONS A CATALUNYA


En matèria d'infraestructures, també s'ha aprovat instar el Govern a quantificar "la discriminació acumulada d'inversions en infraestructures de l'Estat a Catalunya i reclamar-la com deute històric" amb el suport de Junts, ERC i comuns, l'abstenció de la CUP i el rebuig de la resta de grups.


No obstant això, els comuns no han donat suport un altre punt del text, que també ha prosperat amb el vot de Junts i ERC i l'abstenció de la CUP, que constata que hi ha hagut "una discriminació dels governs de l'Estat en relació a Catalunya, governés el partit que governés".


El diputat dels comuns, Joan Carles Gallego, ha argumentat que donen suport al suport quantificar el dèficit d'inversions de l'Estat a Catalunya amb voluntat de resoldre-ho, però ha defensat que "no tots els governs són iguals ni fan la mateixa política", reivindicat així el treball del Govern de PSOE i Unides Podem.


El mateix ha fet el diputat de PSC Jordi Terrades, que ha assegurat que amb el Govern de Pedro Sánchez s'ha començat a revertir la inversió en infraestructures a Catalunya, i creu que més es podria haver fet si Junts hagués donat suport als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) de 2018.


Des de la CUP, la diputada, Eulàlia Reguant, ha justificat l'abstenció del seu grup en els punts en matèria d'infraestructures perquè, segons la seva opinió, no es concreta quin model es persegueix a Catalunya, però sí que han votat a favor del rebuig a la decisió del Tribunal de Comptes, a què ha acusat d'aplicar "el dret de l'enemic".


"ACTUALITZACIÓ DE L'ESPANYA ENS ROBA"


Per al diputat de Cs Nacho Martín Blanco, la moció de Junts és una "actualització del mantra i del hit principal del nacionalisme català de l' 'Espanya ens roba", que considera un discurs propi de la Lliga Nord, i per això ha acusat Junts de recórrer al victimisme constant -en les seves paraules- per fomentar la divisió de la societat catalana.


El diputat de Vox, Antoni Gallego, també veu en la moció de Junts "un nou exemple de victimisme en què la malvada Espanya oprimeix i aixafa" als catalans, i ha qüestionat que en la moció s'abordi el punt sobre el Tribunal de Comptes.


La diputada del PP, Eva Parera, ha coincidit amb Cs i Vox en què el text pretén "seguir alimentat el relat que 'Madrid ens roba", i ha criticat que culpin a l'Estat de la falta d'inversions a Catalunya després d'haver perdut la inversió de 1.700 milions d'euros per a l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona - el Prat.


Des d'ERC, el diputat, Lluís Salvador, ha opinat que la situació de les inversions de l'Estat a Catalunya és una qüestió que va més enllà de les infraestructures, i malgrat assegurar que no és el mateix un Govern de PSOE-Podem que un del PP, creu que "sí que s'assemblen bastant en matèria d'infraestructures".


El diputat de Junts, Joan Canadell, ha acusat l'Estat de "discriminar els catalans" en aquest àmbit en relació a altres comunitats, destacant que en els últims vuit anys han estat inferiors al 12% i que un informe de Foment del Treball de juliol de 2019 constata que el dèficit va arribar als 28.000 milions d'euros des de 2009.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH