La Xina i Taiwan: l'estratègica línia vermella que podria desembocar en un conflicte bèl·lic

La deterioració de la relació entre la Xina i Taiwan, que atravessa el moment de més tensió dels últims 40 anys, acapara ja totes les mirades: amb la regió de la conca Indo-Pacífica com a nou tauler geopolític a nivell mundial, la situació suposa una clara línia vermella que, si es creua, podria activar una intervenció militar xinesa a l'illa i, presumiblement, una resposta nord-americana a la zona.

El gegant asiàtic, que compta amb diversos interessos a la regió, continua topant-se amb impediments, com la disputa per la sobirania de les aigües del mar de la Xina Meridional o la dificultat de traçar amb èxit la seva Iniciativa del Cinturó i la Ruta, un projecte que permetria al país fixar enllaços ferroviaris i marítims a través de diversos continents.

Avió de combat xinés @ep

Si bé Pequín ha emès diverses amenaces contra l'illa --l'última en assegurar que el seu Exèrcit està preparat per envair el territori, que considera una província més sota la seva sobirania-- molts experts consideren que existeix un alt cost i uns incentius mínims per perseguir aquesta resolució.

Aquest és el cas d'Oriol Farrés, coordinador de l'Anuari Internacional CIDOB, que ha matisat en declaracions que "malgrat les posicions catastrofistes" sembla que l'escenari d'una guerra oberta entre les parts "està fora de la taula a curt termini".

"Tot i que la trajectòria dels actors implicats és divergent, encara no és possible descartar una solució pacífica al conflicte ni existeix una declaració formal de secessió de Taiwan", ha asseverat en relació amb un asumpte que sembla fonamental perquè la Xina faci passos decisius en qüestions militars i intervencionistes.

No obstant això, i tot i que Taiwan ha presenciat un augment del suport independentista i del sentiment identitari taiwanès des dels anys 90, Farrés ha destacat que molts analistes consideren, a més, que la Xina no disposa encara de la pólvora suficient per garantir una intervenció militar que tingui èxit.

No obstant això, "sembla estar cada vegada més prop d'aconseguir-ho", ha indicat abans d'assenyalar que "la Xina ha testat recentment míssils hipersònics que podrien canviar l'equilibri de forces i tot l'entramat estratègic".

A Taiwan ara mateix governa el Partit Progressista Democràtic, de la presidenta, Tsai Ing Wen, que defensa la independència de l'illa de la Xina continental i xoca en moltes vegades amb la retòrica i la política que emana de Pequín. Les decisions del Govern central sobre altres qüestions, com la llei de seguretat nacional de Hong Kong, ha suscitat crítiques i han impulsat els sentiments secessionistes taiwanesos.

En aquest sentit, la comunitat internacional avança amb peus de plom. Pocs són els països que mantenen relacions bilaterals amb Taiwan de manera oficial o els que actuen sense ambigüitat estratègica a l'hora d'abordar la situació com a part de la seva política exterior. El cas dels Estats Units és el més illustratiu: durant els últims anys el país ha augmentat la seva relació amb l'illa de forma indirecta, cosa que ha avivat les tensions amb la Xina. Al 2020 i sota l'Administració de l'expresident Donald Trump, el Govern va rebre la delegació més important procedent dels Estats Units des dels anys 80.

No obstant això, Washington continua sense matisar exactament quina serà la seva resposta en cas que es produeixi una escalada a la zona, tot i que, com ha manifestat Farrés, ha "deixat entreveure el seu suport inequívoc a Taiwan". Aquest divendres, el president, Joe Biden, ha assegurat que el país respondrà en cas que es produeixi un atac, unes declaracions davant les quals la Xina ha demanat actuar "amb precaució" perquè la reunificació s'aconseguirà "per la força si és necessari".

"L'equilibri és cada vegada més precari, però encara no s'ha trencat", ha explicat abans de recordar que Taiwan és sens dubte un dels temes "més sensibles" per a la Xina ara mateix.

EL DESPLEGAMENT MILITAR I L'AUKUS

La militarització a la zona ha anat en augment, especialment de la Xina, que ha començat a fer incursions a la zona de defensa aèria de l'illa com a mesura dissuasòria. Segons Farrés, la Xina està modernitzant el seu Exèrcit amb l'objectiu de "situar-lo al nivell que considera que mereix com a potència internacional".

Aquesta mesura s'enllaça així amb la idea del Govern taiwanès, que està estudiant la possibilitat d'ampliar uns 8.600 milions de dòlars (uns 7.700 milions d'euros) el pressupost en matèria de defensa en el lustre vinent. "La militarització es donarà en línia amb la militarització que s'experimenti a la conca Indo-Pacífica", ha ressaltat l'expert.

Fonts de l'Executiu Europeu han ressaltat en declaracions a Europa Press que "el present i el futur de la conca Indo-Pacífica és crucial per al futur d'Europa". "Som l'inversor més important, a més d'un dels principals aliats comercials: prop del 40 per cent del comerç exterior de la UE passa pel mar de la Xina Meridional", ha puntualitzat un portaveu.

L'empitjorament de la situació s'ha produït en un moment en què països com el Regne Unit, Austràlia i els Estats Units tiren endavant un acord en matèria de defensa --conegut com AUKUS-- que ha fet saltar les alarmes a França i que, sens dubte, suposa una resposta natural als moviments xinesos a la regió.

Per als Estats Units, diu Farrés, "la prioritat és garantir els interessos nord-americans a la regió, de manera que requereix la participació dels seus aliats tradicionals --el Japó, Corea del Sud, el Regne Unit, l'Índia, Austràlia--, que en algun moment s'han sentit pressionats per la creixent assertivitat de la Xina".

Austràlia és, en aquest sentit, "potser el més significatiu per ser membre del QUADS (l'aliança trilateral) i un ferm aliat de Washington". Tots dos països han patit també una deterioració de les relacions durant la pandèmia, especialment després que Canberra donés suport a l'obertura d'una investigació independent sobre l'origen del coronavirus, que es va detectar per vegada a la ciutat xinesa de Wuhan.

"Gairebé tothom té els seus ulls posats en la regió de l'Indo-Pacífic, no tant com a preparació per al conflicte inevitable sinó com a prevenció o com a element d'estabilitat", ha assenyalat. "Aquest és l'enfocament de la UE, que es mostra ferma al costat de les democràcies de la regió --els països afins-- però que també cerca alternatives a la collisió de la Xina i els Estats Units", ha detallat.

La Comissió Europea ha indicat que la relació entre la Xina i la UE és "una de les més importants però també de les més complicades per al bloc" perquè el país és un considerat un "soci estratègic" per a la UE al mateix temps que és un "competidor en matèria econòmica i un rival sistèmic".

"La UE té interès a mantenir el statu quo a l'estret de Taiwan i desenvolupa les seves relacions i cooperació amb Taiwan en el marc de la política europea d'una sola la Xina. Brusselles reconeix el Govern de la Xina com l'únic del territori, però al mateix temps té interès a desenvolupar la seva relació econòmica amb Taiwan", ha destacat un portaveu de la Comissió, que ha admès que s'ha produït un augment de la tensió a l'estret.

La situació entre la Xina i Taiwan estableix un nou paradigma a la regió, on s'obre el desafiament per a la comunitat internacional d'unir postures i fer front a l'amenaça de la Xina mentre es manté la relació en matèria comercial amb el país, al mateix temps que s'exigeixen avanços en matèria de Drets Humans i es produeix un gir cap a una postura de confrontació amb Pequín.