Més de 50.000 sanitaris perdran la feina en acabar-se els seus 'contractes Covid'

El president del sector de Sanitat de CSIF, Fernando Hontangas, ha denunciat aquest dilluns que, després dels més de 13.000 acomiadaments a sanitaris efectuats el 31 de setembre a tot Espanya, es produiran 50.000 més en els pròxims mesos, com a conseqüència de la finalització dels 'contractes Covid'.

"En el pic de la primera onada, on es va començar a contractar per reforçar les plantilles per la situació generada per la Covid-19, la xifra que va donar el Ministeri era de 94.000 nous contractes. El mes passat es va acomiadar a 13.311 sanitaris de totes les categories, de manera que ara la nostra estimació és que més de 50.000 contractes no estan assegurats ", explica Hontangas.

Professional sanitària @ep

En aquest sentit, continua, "les CCAA van a mantenir aquests contractes depenent de l'evolució de la pandèmia, amb la qual cosa, si la pandèmia baixa, aquestes persones seran acomiadades", ha reblat. "Tant de bo baixi la tendència de la pandèmia, però no estem d'acord amb que aquests professionals siguin acomiadats, perquè les llistes d'espera que s'han generat a partir de la pandèmia, amb patologies no tractades, amb malalties que tenen una demora que ha augmentat moltíssim, aquests contractes són irremeiablement necessaris ", postil·la.

A més de tot això, el president del sector de Sanitat de CSIF alerta que Espanya ja pateix un dèficit de professionals pel que fa als països europeus de l'entorn. "Ens falten 144.000 infermers en tot el sistema, 28.000 només en Atenció Primària (AP), una dada demolidor", ha lamentat Hontangas.

Així les coses, CSIF ha alertat sobre la situació de l'AP, de manera que s'han dirigit al Ministeri de Sanitat per abordar "de manera urgent" la situació de deteriorament dels centres de salut a tot Espanya com a conseqüència del dèficit de personal, falta d'inversions i la situació de col·lapse generada durant la pandèmia.

"Des CSIF, considerem que els centres de salut afronten la represa de les cites presencials i les campanyes de vacunació en precari i sense garanties suficients per oferir els nivells de qualitat assistencial que requereixen els ciutadans", afirmen des de l'organització sindical. Altres factors esmentats que empitjoren la situació de l'AP és, per exemple, el tancament dels vacunòdroms Covid-19, que farà que les terceres dosis als més grans de 70 anys s'injectin en els centres de salut, acumulant amb la campanya de vacunació de la grip d'aquest any.

Així mateix, adverteixen que les llistes d'espera en AP són de fins a 15 i 20 dies, el que suposa una sobrecàrrega de treball, pacients que acudeixen sense cita prèvia amb problemes de salut, baixes de personal sanitari per esgotament o covid persistent i deteriorament de infraestructures i instal·lacions.

REUNIÓ AMB EL MINISTERI DE SANITAT

Davant d'aquesta situació i les queixes de CSIF, el ministeri ha anticipat les dates als sindicats de les tres taules específiques sobre Atenció Primària, temporalitat i condicions laborals, per als propers dies 4, 11 i 18 de novembre, que portaven anunciades des de febrer. A més, CSIF es dirigirà al Defensor el Poble perquè també avaluï la situació.

D'altra banda, CSIF veu amb preocupació la insuficient oferta de formació sanitària especialitzada: 10.634 places, un 3,8 per cent més que l'any anterior, lluny del 20 per cent que reclamen des de l'organització sindical. A més, en el cas concret de l'especialitat de Medicina Familiar i Comunitària, tot i continuar sent la que major nombre de places concentra, aquesta es redueix en dos respecte a l'any passat (2.336 places davant les 2.338 de la convocatòria 2020-2021).

Així mateix, assenyalen que Espanya està per sota de la majoria dels països de l'entorn, presentant una ràtio en l'AP de personal mèdic i d'Infermeria per 1.000 habitants de 0,77 i 0,66 respectivament, no havent sofert pràcticament canvis en els últims deu anys i que, en el cas del personal facultatiu, està molt allunyada de les taxes d'altres països com Portugal (2,6), Irlanda (1,82), països Baixos (1,61), Àustria (1,56) i França (1,42).

DÈFICIT DE TUTORS DE FORMACIÓ ESPECIALITZADA

Igualment, hi ha un dèficit de tutors de formació especialitzada, tant per la manca estructural en les plantilles de professionals, com per l'escàs reconeixement. A aquesta circumstància se suma l'elevada mitjana d'edat d'aquest col·lectiu, amb una previsió de jubilacions elevada en els propers 5 a 10 anys.

"Des CSIF, assenyalem que per assolir la mitjana europea caldria comptar a casa nostra amb 9500 professionals més de Medicina de Família, tenint en compte a més que es jubilaran entre 4000 i 5000 efectius en els pròxims 10 anys", s'ha assenyalat durant la roda de premsa.

Així mateix, han esmentat que hi ha un dèficit de 28.217 professionals d'Infermeria en AP i d'altres milers procedents d'altres col·lectius (TCAI, fisioterapeutes, administratius), de manera que el pressupost que necessitaria invertir-se en Recursos Humans (RRHH) per AP seria entre ambdues categories més de 1.300 milions d'euros per aconseguir els ràtios de la UE, xifra a la qual caldria sumar el pressupost necessari per a la resta de categories que treballen en aquest nivell assistencial (llevadores, fisioterapeutes, treballadors socials, TCAI i personal administratiu, entre altres). "En resum, fan falta més de 38.000 professionals en AP", ha deixat anar Hontangas.

D'altra banda, denuencien que els pressupostos generals de l'Estat (PGE) per a 2022 no tenen la inversió necessària per al Marc Estratègic d'Atenció Primària ja que caldria invertir més de 1.600 milions d'euros (10 vegades més del previst) l'any que , al que caldria sumar el pressupost necessari en RRHH per assolir la mitjana europea, segons una anàlisi realitzada per CSIF sobre el marc pressupostari de la Sanitat.

"Així, denunciem que per 2022, el pressupost que es destinarà a AP és un 2,6 per cent de tot el pressupost destinat a política sanitària, tenint en compte a més que, segons dades de l'estadística de despesa sanitària 2019, publicat al març de 2021 pel Ministeri de Sanitat, la despesa sanitària mitjà destinat a AP per les CCAA és del 14 per cent, molt lluny del 25 per cent demandat per l'Organització Mundial de la Salut i els organismes internacionals ", assenyalen.

Per tot això, des CSIF, reclamen al Ministeri de Sanitat la necessitat de la implantació de l'Marc Estratègic per a l'Atenció Primària i Comunitària, tal com va ser acordat en el si del Consell Interterritorial de Sistema Nacional de Salut a l'abril de 2019.