Absolts els mossos que anaven amb Puigdemont quan va ser detingut a Alemanya el 2018
Fonts jurídiques han explicat que el Jutjat Central Penal Número 1 ha pres aquesta decisió atès que ha transcorregut el termini legal perquè les parts presentessin els seus respectius recursos. Com que ningú ha mogut fitxa, la sentència de 22 pàgines és ara ferma.
@EP
L'Audiència Nacional ha declarat ferma l'absolució als dos mossos que acompanyaven l'expresident català, Carles Puigdemont, quan va ser detingut a Alemanya en 2018. Va ser el passat 22 de juliol quan tots dos van ser absolts en considerar el jutge que els fets no eren constitutius d'un delicte d'encobriment, encara que sí que establia que van ajudar al líder independentista sent "plenament conscients" que contra ell pesava una euroordre.
Fonts jurídiques han explicat a Europa Press que el Jutjat Central Penal Número 1 ha pres aquesta decisió atès ha transcorregut el termini legal perquè les parts presentessin els seus respectius recursos. Atès que ningú ha mogut fitxa, la sentència de 22 pàgines és ara ferma.
Va ser el passat mes de juliol quan el titular de Jutjat Central Penal, José Manuel
Fernández-Prieto, va lliurar els dos mossos, Carlos de Pedro i Xavier Goicoechea, de l'any i mig de presó que el fiscal va interessar per a cada un d'ells per un delicte d'encobriment, la meitat del que va requerir en la seva acusació inicial.
La sentència donava per provat que el 19 de març d'aquest any els dos agents, "de mutu acord", van aprofitar uns dies de festa per viatjar a la localitat belga de Waterloo, on Puigdemont va fixar la seva residència europea després de fugir d'Espanya. Segons va declarar De Pedro en el judici, van estar "ajudant al dia de la casa". "Des de muntar mobles, ordenar coses, netejar o anar a comprar, poca cosa més", ha reblat Goicoechea.
D'acord amb el relat de la resolució judicial, el 23 de març "una persona no identificada" els va demanar que anessin a buscar-lo a Estocolm, on es trobava en aquell moment, per tornar a Bèlgica, on -segons van exposar els dos acusats- se'ls havia dit que Puigdemont es lliuraria als fiscals belgues en compliment de l'euroordre reactivada aquest mateix dia pel Tribunal Suprem.
EL VAN AJUDAR SENT "CONSCIENTS" DE L'EUROORDRE
I així ho van fer, assenyalava la sentència, però van ser interceptats per la policia alemanya en una via de servei de Jagel, prop de la frontera amb Dinamarca. Puigdemont va ser arrestat a causa de l'ordre europea i els altres ocupants del cotxe en què viatjaven tots -els mossos i dues persones- van quedar lliures podrà continuar la ruta. De Pedro i Goicoechea van ser detinguts posteriorment al seu retorn a Espanya.
Amb tot, la sentència estableix que els mossos van ajudar a l'expresident sent "conscients" que contra ell pesava una euroordre per fets constitutius d'un delicte de rebel·lió. "La intenció dels acusats era ajudar a Carles Puigdemont al fet que tornés a Bèlgica i evitar la seva identificació en algun lloc on poguessin executar l'ordre europea", sosté.
Pel magistrat, "resulta del tot inviable i increïble que els dos acusats, membres del Cos de Policia dels Mossos d'Esquadra, poguessin desconèixer els successos esdevinguts a Catalunya en aquelles dates i que qui era en aquells dies president de la Generalitat (...) havia abandonat amb caràcter permanent el territori espanyol sostraient així a l'acció de la Justícia espanyola "i donant lloc a l'euroordre.
UNS DIES DE "FESTA"
El jutge entenia que "aquests fets sens dubte podrien enquadrar 'a priori' en l'acció descrita a l'article 451.3.a del Codi Penal", que recull el delicte d'encobriment, si bé a través d'una anàlisi dels requisits que exigeix aquest delicte per poder aplicar descartava que pogués fer-se en aquest cas concret.
Fernández-Prieto explicava que es requeria que el fet encobert fos constitutiu d'una sèrie de delictes, entre els quals es troba la rebel·lió, però no la sedició. Referent a això, recordava que, encara que els jutjats pel 'Procés' van ser acusats de rebel·lió, finalment se'ls va condemnar per sedició.
Aquesta qualificació té "una transcendència indubtable" en la present causa, atès que "resulta més que improbable que els mateixos fets comesos per una pluralitat de persones es qualifiquen de sedició per uns autors i de rebel·lió per a altres", raonava el jutge.
Afegia a més que el segon requisit que permetria apreciar encobriment suposa que els seus responsables hagin actuat amb "abús de funcions públiques", cosa que rebutjava igualment, ja que De Pedro i Goicoechea estaven gaudint d'uns dies de "festa" que els corresponien per emprendre el seu periple europeu.
Escriu el teu comentari