La Palma s'eleva 10 centímetres les últimes 24 hores
María José Blanco va indicar que això seria observable però cal corroborar la veracitat d'aquesta deformació, ja que podria ser un valor erroni.
La Palma @ep
La Xarxa Geodèsica Nacional de Referència d'Estacions Permanents (GNSS) instal·lada a l'illa de La Palma ha detectat a l'estació de Los Llanos (LP10), la més propera al con, un increment de la deformació en les darreres 24 hores de fins a 10 centímetres que no s'ha observat a les estacions més allunyades del centre eruptiu, on persisteix una lleugera deflació regional d'origen profund.
La directora de l'Institut Geogràfic Nacional (IGN) a les Canàries i portaveu del Comitè Científic del Pevolca, María José Blanco, ha indicat que aquest patró ja s'ha produït dues vegades, una al mes de setembre i una altra al voltant del 12 d'octubre, i van ser seguits d'una intensificació dels fenòmens observables als centres eruptius, com a augment del cabal de laves i l'obertura o tancament de centres d'emissió que es trobaven al con.
María José Blanco va indicar que això seria observable però cal corroborar la veracitat d'aquesta deformació, ja que podria ser un valor erroni . Per això, s'intensificarà una campanya d'observació al llarg de la carretera que va cap al sud per poder corroborar la magnitud d'aquesta deformació en no observar-se a la resta de la xarxa d'estacions instal·lades a l'illa.
La portaveu va assenyalar que aquesta elevació de la superfície podria ser conseqüència d'un augment de l'acumulació de material magmàtic just sota l'estació de Los Llanos ia nivells superficials i va insistir que l'augment del cabal i l'obertura o el tancament de centres eruptius seria el esperable a les properes hores.
El director tècnic del Pevolca, Miguel Ángel Morcuende, va informar en roda de premsa que continua la reconfiguració del con volcànic, amb emissió de lava cap a l'oest, baixant sobre les bugades prèvies, fonamentalment sobre la bugada primigènia (número 1) i sobre la qual discorre per sobre de la muntanya de Todoque (número 4).
Miguel Ángel Morcuende va afegir que aquests nous fluxos de lava discorren per sota de les bugades més antigues a través de tubs lavics i també en superfície, omplint illes que els dies anteriors encara estaven aflorant o tenien la superfície sense tocar.
María José Blanco va precisar que la morfologia del con canvia de manera reiterada pels successius processos de creixement i reconfiguració i ahir, cap a les 20.00 hores, es va produir un augment del llac de lava que va produir l'esfondrament parcial de la part superior del con, arrossegant grans blocs.
ELEVADA MAGNITUD
Pel que fa a la sismicitat, continua localitzant-se a la mateixa zona, a profunditats entre 10 i 15 km i també a profunditats superiors a 20 km, on els darrers terratrèmols registrats continuen tenint una elevada magnitud encara que ocorren amb menor freqüència que en dies anteriors.
Així mateix, es mantenen valorats alts de l'amplitud del tremor, amb polsos d'intensificació. La magnitud màxima registrada a les últimes 24 hores és de 4.2 mbLg per a un esdeveniment localitzat a 36 km de profunditat i que va aconseguir una intensitat de IV EMS.
María José Blanco va afirmar que la sismicitat registrada a profunditats intermèdies i profundes s'emmarquen en el procés eruptiu actual i segueix sense detectar-se sismicitat superficial significativa. Va afegir que el nivell de sismicitat actual continua indicant que és possible que es produeixin més sentits, podent assolir intensitats de IV a l'escala EMS.
Ahir durant l'emissió de diòxid de sofre (SO2) associat al plomall volcànic va assolir les 40.800 tones diàries, sent un valor subestimat. El director del Pevolca ha apuntat que aquestes xifres indiquen que la fi de l'emergència "està lluny" i és un dels indicatius "més clars" que hi ha erupció a mitjà i llarg termini. Pel que fa a l'emissió difusa de diòxid de carboni (CO2) per tot l'edifici de Cimera Vella, s'ha constatat una tendència ascendent i s'han arribat a registrar ahir 1.121 tones diàries.
Pel que fa a les bugades, la número 8 (que es dirigia a la muntanya de La Laguna) està "bastant parada" i ha pres un rumb sud-oest per intentar unir-se amb la bugada 7. Tot i això, Miguel Ángel Morcuende ha indicat que si hi hagués una càrrega suficient de material com a conseqüència del trencament de con, podria iniciar el seu camí pel nord de la muntanya de La Laguna, per això aquesta zona ja hagi estat evacuada.
La bugada 10, situada més al sud, s'ha quedat parada a 150 metres del parc fotovoltaic, a 250 metres dels habitatges de Corazoncillo i a 600 metres del cementiri de Las Manchas. Segueix havent-hi algunes illes, amb muntanya Rajada com a illa més gran i muntanya Cogote, més al sud.
PERSONES ALBERGADES
El nombre de persones allotjades en centres hotelers puja, en aquests moments, a 452. D'aquestes, 65 es troben en un centre hoteler de Los Llanos de Aridane i 387 s'allotgen a l'hotel de Fuencaliente. Totes estan sent ateses per la Creu Roja, en coordinació amb els serveis socials municipals. A més, hi ha 38 persones dependents a centres sociosanitaris insulars.
La superfície afectada fins ara és de 879,69 hectàrees, 27,42 més que l'últim dia, cosa que es deu fonamentalment als farcits que s'han registrat en aquells illots que havien anat quedant sense ser afectats per la lava. L'amplada màxima entre bugades continua sent d'uns 2.900 metres i es manté la distància al mar de la bugada 7, entre 120 i 130 metres.
Les construccions destruïdes o danyades, segons les dades facilitades pel Cadastre, s'estimen en 1.291 edificacions, 1.038 de les quals són d'ús residencial, 135 agrícola, 64 industrial, 30 d'oci i hoteleria, 11 d'ús públic i 14 d'altres usos. . Segons les darreres dades del satèl·lit Copernicus, hi hauria 2.286 edificacions/construccions afectades, de les quals 2.162 estarien destruïdes i 124 en risc.
Escriu el teu comentari