El jutge descarta la nul·litat de la causa dels CDR processats per presumpta pertinença a organització terrorista

@EP

El magistrat de l'Audiència Nacional Manuel García-Castellón s'ha negat a decretar la nul·litat de les actuacions relacionades amb els tretze membres dels Comitès de la Defensa de la República (CDR) processats per presumpta pertinença a organització terrorista i que n'havien sol·licitat sis els acusats.

En una interlocutòria datada dilluns passat, a què ha tingut accés Europa Press, el titular del Jutjat Central d'Instrucció Número 6 desestima el recurs de reforma interposat per la defensa de Xavier Duch deixant clar que la seva "denegació no genera als processats cap indefensió".

El lletrat havia al·legat precisament indefensió després que el magistrat incorporés a la causa les diligències prèvies 104/17 "que es troben en tramitació i declarades secrets". En aquest sentit, el magistrat nega aquesta "suposada indefensió" que al seu parer "no concorre materialment tal com és d'exigència constitucional".

En concret, la representació dels processats Esther García Canet, Germinal Tomàs, Queralt Casoliva, Jordi Ros, Sonia Pascual i Rafael Joaquín Delgado havien sol·licitat la nul·litat assegurant que s'havia "amagat l'existència i el contingut dels procediments d'instrucció en què els ara processats estaven sent investigats".

"IMPEDINT" EL "DRET DE DEFENSA"

"Se'ns ha privat de l'accés i la participació en aquestes i tot impedint tot exercici del dret de defensa i buidant de tot contingut formal i material l'article 24 de la Constitució espanyola", recullen els escrits.

Tot i això, García-Castellón sosté que "des que s'incoa el present procediment", encara que reconeix que té "origen en un altre anterior, els processats tenen a la seva disposició tot el material d'investigació acumulat des de llavors". "Que és l'únic que les acusacions podran utilitzar, i no un altre que estigui fora del procediment", recorda.

I pel que fa a les diligències anteriors a la incoació del present procediment, el magistrat insisteix que en la interlocutòria de processament dictada el 14 de setembre passat, "a més d'oferir-se als investigats una prolija descripció dels fets que se'ls atribueix, es va sol·licitar la incorporació del testimoniatge de les peticions policials, resolucions judicials i les transcripcions i documents que van donar lloc les diligències de recerca telemàtiques".

"NO ES COMPRÉ QUINA INDEFENSIÓ POT GENERAR"

Per tot això García-Castellón afirma que “no es comprèn quina indefensió pot generar al sol·licitant que no s'incorporin altres diligències de recerca que no l'afecten, i encara menys fins i tot, posteriors a la incoació del present procediment”.

Això és el que porta el jutge a desestimar el recurs de reforma interposat per "la precipitada representació processal" recordant que "són només les diligències" incorporades a la causa "les que podran ser utilitzades en contra dels mateixos i en què podran trobar també les defenses les possibilitats d'al·legacions exculpatòries". "Per a això, manca de sentit la incorporació de diligències que no afecten els mateixos", clou.

El magistrat ha pres aquesta decisió avalant el criteri de la Fiscalia, que s'oposava de la mateixa manera a la nul·litat de la causa. També el de l´Associació Catalana de Víctimes d´Organitzacions Terroristes (ACVOT), com consta en un escrit presentat per Fuster-Fabra Advocats.

PROCESSATS EL PASSAT MES DE SETEMBRE

García-Castellón va processar el mes de setembre passat per presumpta pertinença a organització terrorista als 13 membres dels Comitès de Defensa de la República (CDR) vinculats a l'operació Judes. A més, a 9 els va imputar presumpta tinença, dipòsit i fabricació de substàncies o aparells explosius i inflamables de caràcter terrorista.

El jutge va considerar que aquest grup formava dins dels CDR l'anomenat Equip de Resposta Tàctica (ERT), una suposada cèl·lula integrada per un nucli radicalitzat compost per individus procedents de diferents CDR.

La creació de l'ERT vindria motivada per la necessitat de comptar al si dels CDR amb un grup clandestí format per individus de la màxima confiança que es mostressin totalment lliurats a "la causa" per encarregar-los "les accions més sensibles, que requereixen un plus" de compromís i professionalitat", segons la investigació.

Segons la interlocutòria de processament, els membres de l'ERT han tingut participació activa en algunes de "les accions més contundents" que han portat a terme els CDR fins ara, com tallar carreteres, aixecar barreres de peatges o abocar oli al tram de la C-55 per on havia de passar la comitiva que traslladava els condemnats pel 'procés' des de la presó de Lledoners a Madrid.

ORGANITZACIÓ TERRORISTA PARAL·LELA

Suposadament també tindrien ambiciosos plans. Així, haurien assumit l'encàrrec que haurien rebut de l'anomenat 'CNI català' perquè aportessin la infraestructura logística necessària per ocupar el Parlament, defensar-lo una vegada pres i romandre-hi almenys una setmana.

El magistrat subratllava a més que els processats haurien superat els CDR fins a configurar una presumpta "organització terrorista paral·lela, de caràcter clandestí i estable, l'objectiu de la qual seria el de dur a terme accions violentes o atemptats contra objectius prèviament seleccionats utilitzant els explosius i/o substàncies incendiàries fabricats als dos laboratoris clandestins que la mateixa organització tenia instal·lats en dos domicilis particulars".

A més del Parlament, suposadament tenien al punt de mira altres objectius. Havien fet vigilàncies, fotografies i vídeos de diverses instal·lacions, com ara la Comandància Naval, el Govern Militar i la Delegació de Govern de Barcelona i la Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Segons l'instructor, també estaven interessats en torres d'alta tensió, una plataforma fotovoltaica, benzineres de Repsol i un centre logístic d'Amazon a Martorelles (Barcelona).