Tot el que has de saber sobre la COP26: què és, què es decidirà i quins són els objectius climàtics marcats

Cerimònia d'obertura de la 26a Conferència Mundial pel Clima a Glasgow, Escòcia, el 31 d'octubre del 2021 /@ACN

La 26a Conferència Mundial pel Clima (COP26) ha començat aquest diumenge a Glasgow (Regne Unit), on fins el divendres 12 de novembre, es trobaran governs i societat civil per acordar un full de ruta col·lectiu davant l'escalfament global que viu el planeta. "És l'última i millor esperança per mantenir-nos en 1,5 °C", ha assegurat Alok Sharma, el ministre britànic encarregat de presidir les negociacions de la COP26. 

Per la seva banda, la secretària executiva de l'ONU per al Canvi Climàtic, Patricia Espinosa, ha defensat en la cerimònia d'obertura d'aquest diumenge que l'èxit d'aquesta trobada és "absolutament possible". Ara bé, Espinosa creu que cal "més ambició" dels països del G-20 per reduir la contaminació, ja que aquests són responsables del 80% de les emissions.

"O optem per reduir les emissions ràpidament i a gran escala per mantenir l'objectiu de limitar l'escalfament global a 1,5 °C, o acceptem que la humanitat s'enfronta a un futur desolador en aquest planeta", ha avisat Espinosa.

Durant més de dues setmanes la comunitat internacional discutirà a la COP26 els principals reptes climàtics i s'espera que els governs de tot el món aclareixin els seus plans per reduir emissions. Tanmateix, les organitzacions ecologistes com la Xarxa d'Acció Climàtica són escèptiques sobre els avenços que es puguin fer. A més, critiquen la desigual participació que hi haurà, ja que les restriccions per la covid-19 i el difícil accés a les vacunes a la majoria del món han obstaculitzat la presència dels països pobres.

MÉS CALOR, AUGMENT DEL NIVELL DEL MAR I MÉS ESDENIMENTS "EXTREMS"

Pel que portem de COP26, de moment es pot dir que no hi ha bones notícies pel que fa al clima i a la seva evolució. Tal com es destaca a l'informe "Estat del Clima", que ha presentat aquest diumenge l'Organització Meteorològica Mundial (OMM), els últims set anys han estat els més calorosos que s'han registrat mai, l'augment del nivell del mar ha assolit un nou màxim i els esdeveniments extrems són "la nova normalitat". 

De fet, la conclusió final de l'estudi - que el seu objectiu és fer una mena de diagnòstic de l'estat de la salut meteorològica i el clima del planeta- és pessimista. "Les concentracions rècord de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera i la calor acumulada associada han empès el planeta cap a un territori inexplorat, amb repercussions de gran abast per a les generacions actuals i futures", explica l'informe. "Els ecosistemes s'estan degradant a un ritme sense precedents, que s'espera que s'acceleri en les properes dècades", detalla.

Segons el secretari general de l'OMM, Petteri Taalas: "Amb el ritme actual d'augment de les concentracions de gasos d'efecte hivernacle, veurem un augment de la temperatura a finals d'aquest segle que supera amb escreix els objectius de l'Acord de París d'1,5 a 2 °C per sobre dels nivells preindustrials". En aquesta línia, a l'"Estat del Clima" es fa èmfasi que la temperatura mitjana global per al 2021 (basada en dades de gener a setembre) ha estat aproximadament 1,09 graus  per sobre de la mitjana de 1850-1900 i situen aquest any com el sisè o setè any més càlid mai registrat a nivell mundial.

QUÈ ES DECIDIRÀ A LA CIMERA?

Malgrat el context climàtic "negre",  de'entrada no s'esperen grans acords a la COP26, més aviat hi haurà concrecions sobre com els països planegen reduir la contaminació. En la COP24 del 2015 tots van acordar que actuarien per mantenir l'escalfament global "molt per sota" dels 2° i que intentarien limitar l'augment de temperatura a 1,5 °C per evitar una catàstrofe climàtica, tal com pronostiquen els científics. 

A part dels plans de cada estat per frenar l'escalfament global, a la COP26 també es parlarà de diners. Si bé els països rics -com els europeus- volen centrar les discussions a finançar la transició verda als països menys desenvolupats, aquests també reclamen ajudes en concepte de "reparació" pels danys causats. Occident és responsable de la majoria d'emissions en el passat, però és el tercer món el que, en general, pateix les pitjors conseqüències del canvi climàtic.

Els països desenvolupats es van comprometre a ajudar els més pobres als 100.000 milions de dòlars el 2020. Tanmateix, segons dades de l'OCDE el 2019 només s'havia arribat a 79.600 milions i no s'espera que els diners que falten arribin fins al 2023.

El president dels Estats Units, Joe Biden, va doblar la seva promesa de contribució: de 5.700 milions de dòlars a 11.400 milions de dòlars. Això sí, fins al 2024. També la presidenta de la Comissió Europea, Urusula Von der Leyen, va prometre 4.000 milions d'euros més en els pròxims set anys, però a Brussel·les estan molestos perquè consideren que Washington no paga suficient.

Per últim, hi ha una sèrie de negociacions més tècniques sobre les normes per aplicar l'Acord de París. Això ja es va fer durant la COP25 de Madrid, però van quedar pendents algunes carpetes com el funcionament dels mercats mundials de carboni i el rendiment de comptes dels països.