La CUP "tira pels aires" els Pressupostos de la Generalitat i no aprovarà els comptes

|

Archivo - El conseller de Economía y Hacienda, Jaume Giró (d), toma posesión del cargo junto al presidente de la Generalitat, Pere Aragonès (i). ARCHIVO.

El president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el conseller dEconomia, Jaume Giró /@EP


El Consell Executiu aprovarà aquest dimarts el projecte de Pressupostos catalans de 2022 i els portarà al Parlament sense que el Govern compti amb els vots necessaris per aprovar-los, ja que les negociacions amb la CUP, a qui l'Executiu català ha fixat com a soci prioritari per als comptes, segueixen sense prosperar, mentre que el PSC i els comuns ja s'han ofert per negociar.


Després que el Consell Executiu aprovi el projecte de Pressupostos a la reunió prevista a les 9.30 hores, el conseller d'Economia, Jaume Giró, acudirà a les 12.00 al Parlament per lliurar els comptes a la presidenta de la Cambra, Laura Borràs.


Tot seguit, la Mesa i la Junta de Portaveus tramitaran els Pressupostos, Giró es reunirà amb els portaveus parlamentaris ia les 13.00 presentarà públicament el projecte de comptes des de l'Auditori de la Cambra catalana, abans de comparèixer a les 14.00 davant els mitjans de comunicació .


Des que es va constituir el Govern, el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i Giró es van marcar com a objectiu prioritari elaborar uns nous Pressupostos, que consideren imprescindibles per a la recuperació econòmica i social després de la pandèmia, i tenir-los aprovats abans de començar el 2022.


LA CUP, EL SOCI PRIORITARI QUE HA ACABAT "DESENCANTAT"


Així mateix, els socis de l'Executiu van situar la CUP com l'únic soci per aprovar els comptes amb la voluntat de tirar-los endavant amb la majoria independentista al Parlament i Aragonès ha esgrimit els últims mesos que aprovar els Pressupostos és la manera de poder executar els compromisos a què es van comprometre amb els cupaires en l'acord d'investidura que van aconseguir amb ERC.


Aquest acord d'investidura incloïa el compromís de la CUP de facilitar l'"estabilitat pressupostària" però en els últims mesos els cupaires han anat alertant que, al seu parer, el Govern estava incomplint part d'aquest pacte -Junts, que és qui negocia els Pressupostos en tenir la cartera d'Economia, sempre s'ha desentès d'aquest pacte perquè no en forma part-, per la qual cosa perillava el seu aval als comptes.


Qüestions com l' ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat, la candidatura Barcelona-Pirineus als Jocs Olímpics d'Hivern de 2030, que ERC i Junts rebutgessin la moratòria a l' ús de bales de foam i la manca d'acord sobre com avançar el procés independentista han anat ampliant les desconfiances de la CUP davant de la gestió del Govern i aquests advertiments s'han intensificat una vegada iniciades les negociacions.


En una entrevista recent d'Europa Press, la portaveu de la CUP al Parlament, Eulàlia Reguant, va avisar que veia difícil arribar a un acord abans del 9 de novembre, data escollida per aprovar i presentar els comptes, i va exposar que moltes de les xifres que els presentava el Govern no arribaven a les exigències dels cupaires.


Amb les negociacions en aquest punt, la CUP ha anunciat aquest cap de setmana que entre el 12 i el 14 de novembre les Assemblees Obertes Parlamentàries de la formació valoraran la proposta de Pressupostos del Govern per prendre una posició i una de les decisions a prendre a les properes setmanes serà si presenten o no una esmena a la totalitat que bloquejaria la tramitació dels comptes.


PSC I COMUNS S'OFEREIXEN


Davant aquest escenari, les últimes setmanes el PSC ha allargat la mà al Govern per negociar els Pressupostos si les converses amb la CUP no prosperen perquè els socialistes veuen imprescindible que no es prorroguin els comptes de nou, encara que no han volgut avançar quines serien les seves condicions.


Tot i això, el Govern i els partits que el formen han insistit que el PSC no és una opció i que de moment l'únic soci és la CUP.


També ho han defensat quan els últims dies, davant la possibilitat que la CUP rebutgi els Pressupostos, els comuns han mogut fitxa i s'hagin ofert per negociar els comptes, com ja va passar el 2020.


ÚLTIMS COMPTES


De fet, els Pressupostos aprovats amb els comuns el 2020 són els últims que hi ha hagut a Catalunya, ja que el Govern d'Aragonès va renunciar a intentar aprovar-los el 2021 perquè les eleccions van ser al febrer i l'Executiu no es va constituir fins al maig d'aquest any.


Els comptes del 2020, que es van aprovar setmanes després de l'inici de la pandèmia encara que no incloguessin la Covid-19, van ser els primers amb dèficit zero des del 2003, preveien un augment de la despesa no financera i no finalista en 3.070 milions d'euros respecte als darrers comptes aprovats del 2017, i van rebre tres ampliacions pressupostàries el 2020 amb càrrec al fons Covid-19 -una de 1.230 milions al juliol, una de 354 al setembre i una altra de 795 al novembre-.


Aquests augments es van sumar a l' increment de 420 milions d'euros després que se situés la taxa de referència del dèficit per al 2020 al 0,2% del PIB i, una vegada prorrogat el Pressupost per al 2021, la Generalitat també va ampliar aquest gener els comptes amb 1.800 milions procedents del Fons de Liquiditat Autonòmica (FLA).


Precisament els comptes del 2020 van ser els primers des del 2017, després de tres anys sense Pressupostos a Catalunya marcats per les conseqüències de l'1-O, la declaració d'independència, el 155 i el Govern de Quim Torra.


Les anteriors, les del 2017 encara sota el Govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, són les úniques que ha aprovat la CUP i només després que l'Executiu de JxSí adquirís el compromís d'impulsar el referèndum unilateral de l'1-O.


COM SERAN ELS NOUS PRESSUPOSTOS?


De moment han transcendit pocs detalls sobre com seran aquests Pressupostos, que Aragonès va defensar que seran els "més expansius" dels últims anys, i només s'ha conegut que preveuen incloure la gratuïtat del P2, reforçaran l'atenció primària, incrementaran el pressupost de cultura en un 30%, s'invertiran uns 750 milions d'euros en polítiques d'habitatge, hi haurà una inversió inicial per impulsar el pla pilot per a la renda bàsica universal i una partida per posar en marxa l'energètica pública.


Més enllà de les condicions dels grups parlamentaris per aprovar els Pressupostos, el mateix Giró també ha reclamat una sèrie de mesures al Govern per poder quadrar els comptes catalans, com ara el manteniment dels fons Covid-19, ja que considera que per a Catalunya falten "un mínim de 1.500 milions".


Per part dels agents econòmics de Catalunya, aquests han insistit les últimes setmanes al Govern de la necessitat de no incrementar la fiscalitat dels comptes en benefici de la recuperació, cosa que Giró ha assegurat en més d'una ocasió que no preveu augmentar la pressió fiscal als Pressupostos de 2022, tampoc en patrimoni ni empreses familiars, malgrat les exigències de la CUP.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH