Pecats imperdonables, una comèdia en què el públic decideix el desenvolupament i final (Aquitània)

Pecats Imperdonables /@Pablo-Ignacio de Dalmases

La tradició estableix que els espectacles que arriben des de l'estranger procedeixin de París, Londres o, sobretot, de Nova York. Però el cas de Pecats imperdonables de Benjamí Cohen és diferent perquè efectivament la comèdia ha arribat a Barcelona procedent d'Amèrica, però des d'una ciutat situada una mica més al sud que la dels gratacels. Concretament Panamà, on la va descobrir en un teatre local Toni Albadalejo en uns dels seus viatges. Allí es representava amb el títol de “Sense perdó pels pecats”. “Em va semblar –diu Albadalejo– una veritable bogeria, perquè era una obra políticament incorrecta i aliena, per no dir contrària, als gustos europeus. Però alhora em va fascinar i, sobretot, em va sorprendre l'entusiasta acollida del públic. En tornar a Barcelona i com que a Annexa ens ha agradat sempre produir espectacles diferents, ho vaig comentar amb Edu Pericas i li vaig preguntar si estaria disposat a fer una versió en català adaptada al públic d'aquí i va acceptar el repte. El resultat va ser «Pecats imperdonables »”.

Pericas -que exerceix alhora de director- diu que el que va fer va ser “donar-li la volta, traduir-la, ajustar-la al context d'aquests pagaments -l'acció passa al Delta de l'Ebre i a la revetlla de Sant Joan- i introduir-hi algunes variants. Perquè el detall més destacat i inèdit del text original era que es demanava al públic que escollís quin havia de ser el final de l'obra entre diverses alternatives. Nosaltres vam anar més enllà i vam posar a les mans dels espectadors altres noves decisions”.

«Pecats imperdonables» es va assajar el febrer de 2020 per estrenar-la al mes següent a Barcelona. Com a presentació prèvia i per comprovar la reacció del públic, la van portar primer a Vilanova del Vallès, on l'acollida va ser entusiasta. I amb aquest aval es va disposar l'estrena al teatre Borrás, on va arribar a tenir lloc la primera funció -i ho puc acreditar perquè hi vaig ser- que va ser també l'última. L'endemà es decretava el tancament dels teatres i la resta d'espectacles i el confinament de la població per culpa de la pandèmia de covid-19.

Torna de nou ara a partir del 12 de novembre però ara al teatre Aquitània en allò que poguéssim anomenar, utilitzant el llenguatge tradicional, “continuació d'estrena”. Quan comenci la funció ia diferència del que passa normalment, no només no es demanarà al públic que apagui els mòbils, sinó al contrari, se sol·licitarà que els mantingui encesos perquè se li demanarà que prengui decisions a través de certa aplicació en set moments de la trama argumental i al final. El regidor avaluarà en cada cas el resultat de l'enquesta i donarà la pauta pertinent als intèrprets, fet que farà possible que cada funció pugui ser diferent de la del dia anterior i la del següent.

«Pecats imperdonables gira al voltant dels diferèndums econòmics entre uns personatges. Units tots ells per vincles de consanguinitat i que mostren, a través dels seus pecats capitals -ja saben, supèrbia, avarícia, gula, ira, luxúria, mandra i enveja, el vici nacional dels espanyols- les misèries de l'ésser humà. “És una història familiar en què, gràcies als errors comesos per la segona generació, els seus components van directes a la ruïna. Es reuneixen després de la mort del fundador per celebrar un acte de reconciliació que acaba derivant en una veritable batalla campal en què cadascú defensa fèrriament els interessos que creu que li corresponen”. Ficció clar, però, en el fons, real com la mateixa vida. Tot i que aquí expressat en forma de comèdia i amb la sana intenció de divertir el públic.