El TSJC processa Torrent per presumpta desobediència a la Mesa del Parlament

Roger Torrent @ep

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha acabat la investigació de la causa contra l'expresident del Parlament Roger Torrent i l'ha processat per un presumpte delicte de desobediència quan presidia la Cambra.

A la interlocutòria, consultada per Europa Press, la jutgessa instructora ha pres la mateixa decisió per a la llavors secretària quarta de la Cambra, Adriana Delgado; l'exsecretari primer Eusebi Campdepadrós i l'exvicepresident primer de la Mesa del Parlament Josep Costa.

Ara, la instructora ha donat 10 dies a les acusacions i a la Fiscalia perquè presentin els seus escrits demanant portar el cas a judici o bé arxivar-ne la causa.

Tots quatre estan investigats arran d'una querella de la Fiscalia per presumptament desobeir el Tribunal Constitucional (TC) en tramitar una proposta de resolució contra la sentència de l'1-O i a favor del dret a l'autodeterminació, i una altra tramitada el mateix dia i que "reiterava la reprovació" al Rei.

Tots van ser citats per declarar com a investigats el 15 de setembre però es van acollir al seu dret a no declarar, mentre que Costa no es va presentar al TSJC, i per això dies més tard va ser detingut per comparèixer davant la jutgessa, i tampoc va declarar.

INVIOLABILITAT PARLAMENTÀRIA

Acabada la investigació, la jutgessa instructora veu "aparença raonable i suficient que els investigats i la investigada poguessin haver comès un o diversos delictes de desobediència greu", un delicte que es castiga amb una multa i una inhabilitació per a càrrecs públics durant fins a dos anys .

La jutgessa argumenta que la inviolabilitat parlamentària dels diputats "es refereix únicament a les opinions i vots que emetin com a parlamentaris en l'exercici legítim de les seves funcions" , per protegir la llibertat d'expressió, però rebutja que es pugui emmarcar en aquest cas.

"Les democràcies més avançades no només es fonamenten en el principi de divisió de poders, sinó també en el compromís de les seves institucions amb l'estat de dret, que obliga tothom sense excepció a sotmetre's a l'imperi de la llei i a les seves formalitats per modificar-la" , manté la jutgessa davant la possibilitat que les defenses que al·leguin la inviolabilitat parlamentària.

Afegeix que "l'acatament i compliment de les decisions judicials és pressupost indispensable de l'estabilitat del sistema" i titlla els investigats d'actuar amb menyspreu a la legalitat, en les seves paraules.

LLETRATS DEL PARLAMENT

La jutgessa també avisa que no es pot argumentar, amb intenció d'arxivar la causa, "que els serveis jurídics del Parlament van avalar la postura de desconsideració als mandats del TC que va implicar indiciàriament l'admissió a tràmit de les propostes de resolució" que centren la investigació .

"En el seu moment el secretari i el lletrat major van advertir a la Mesa de l'eventual contradicció de les iniciatives presentades amb les interlocutòries del TC, per més que poguessin fer-ho en algun aspecte concret amb una 'humanament comprensible' manca de rotunditat", i la jutgessa sosté que els investigats es van negar a demanar dictàmens formals als serveis jurídics abans d'admetre a tràmit les resolucions.