Així és la nova metodologia de càlcul de la plusvàlua

Ara, el contribuent pot triar entre calcular el tribut sobre el valor del terreny a efectes de l'IBI o utilitzar el guany real procedent de la transmissió.


|
20211111213730

 

La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, intervé en una sessió de control al Congrés dels Diputats, el 10 de novembre del 2021, a Madrid, (Espanya).

La ministra d'Hisenda, Maria Jesús Montero @ep


El Govern ha aprovat al Consell de Ministres la nova metodologia per al càlcul de la base imposable de l'impost de plusvàlua, establint dos sistemes diferents. El decret entrarà en vigor aquest dimecres 10 de novembre, però els ajuntaments comptaran amb sis mesos per adaptar les respectives ordenances fiscals.


L' impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (Iivtnu) , més popularitzat com a impost de plusvàlua, és un tribut municipal que grava l'increment del valor que es dóna als terrenys de naturalesa urbana, posat de manifest en el moment de la transmissió. S'abona pel suposat guany extra fruit de la revaloració del sòl.


Per què ha canviat la metodologia?


En la sentència 182/2021, el Tribunal Consitucional ha declarat inconstitucionals i nuls alguns dels apartats de l'article 107 de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals, deixant un buit normatiu sobre la determinació de la base imposable que impedia "la liquidació, comprovació, recaptació i revisió daquest tribut local i, per tant, la seva exigibilitat". S'estima fora del marc de la Constitució aquests apartats per conformar un sistema de càlcul "aliè a la realitat del mercat immobiliari i de la crisi econòmica i, per tant, al marge de la capacitat econòmica gravada per l'impost i demostrada pel contribuent" . A més, el Tribunal ha considerat que "vulnera el principi de capacitat econòmica com a criteri d´imposició".


Anteriorment, el TC ja havia dictaminat dues sentències més que declaraven inconstitucionals certs apartats de la normativa que regulava aquest impost.


Dues noves fórmules


Ara, el Govern ha establert, mitjançant el Reial decret llei 26/2021, de 8 de novembre, pel qual s'adapta el text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, dues fórmules per fer el càlcul de la base imposable de l'impost plusvàlua.


El contribuent pot triar la preferència més beneficiosa per al càlcul de la contribució. La seva opció oscil·larà entre calcular la base imposable del tribut tenint en compte el valor del terreny a efectes de l'IBI en el moment de la venda, a la qual cosa cal afegir els coeficients que la norma incorpora o utilitzar el guany real procedent de la transmissió. La primera d'aquestes dues fórmules és la més semblant a la existent anterior.


Per calcular el guany real cal aplicar, tant al valor de transmissió com al d'adquisició, la proporció que representa el valor cadastral del terreny respecte del valor cadastral total.


Ambdós sistemes tenen com a finalitat garantir que el tribut no s'hagi de pagar si no s'ha produït un increment del valor del terreny i pretén reflectir la realitat del mercat immobiliari.


Coeficients


El Consell de Ministres també ha fixat uns coeficients màxims, que s'aniran actualitzant anualment, i l'aplicació dels quals dependrà del temps transcorregut entre l'adquisició de l'immoble fins a la transmissió. Aquests nous coeficients se situaran entre el 0,13% (quan només hagi passat un any des de l'adquisició fins a la transmissió) i el 0,45% (quan hagin passat dues dècades o més).


Com a novetat, també es gravaran les plusvàlues generades en menys d'un any, que solen tenir un caràcter més especulatiu. Són aquelles que es produeixen quan entre la data d'adquisició i la de transmissió han transcorregut menys de dotze mesos. El Govern pretén així corregir una deficiència del sistema anterior.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA