La CUP vota aquest dilluns si segueix negociant els Pressupostos 2022 o presenta una esmena

@EP

Les Assemblees Oberts Parlamentàries (AOP) de la CUP, que són assemblees territorials de militants cupaires i de les organitzacions que donen suport a la candidatura al Parlament, votaran aquest dilluns sobre si segueixen negociant els Pressupostos de la Generalitat de 2022, o per contra, presenten una esmena a la totalitat.

Aquesta consulta es produeix després que les Assemblees s'hagin reunit per debatre i deliberar sobre l'estat de la negociació amb el Govern des de divendres fins aquest diumenge, i s'obrirà el període de votació a les 23.59 hores d'aquest diumenge i finalitzarà a aquesta mateixa hora dilluns.

En total es produiran tres votacions: la primera serà sobre si presenten una esmena a la totalitat als Pressupostos i no possibiliten la seva tramitació o si s'abstenen, i la segona, en cas que votin per presentar esmena a la totalitat, si prefereixen seguir negociant o si “s'acaba la negociació”.

La tercera votació preguntarà a la militància si, en cas d'abstenir-se i no presentar esmena a la totalitat, consideren que l'acord amb el Govern és "insuficient per a l'aprovació definitiva" o si ja estan satisfets amb l'acord actual.

Les assemblees es reuniran de forma presencial a 13 punts de Catalunya, a més d'una altra assemblea a l'estranger i una altra de forma telemàtica, i el resultat de les votacions es farà públic dimarts en una roda de premsa a les 12 hores al Parlament.

NEGOCIACIÓ AMB EL GOVERN

El Govern va presentar dimarts el seu projecte de llei de Pressupostos 2022 i el va portar al Parlament per iniciar el tràmit parlamentari, i va fer el mateix dijous amb la coneguda com a llei d'acompanyament dels comptes; i els grups polítics tindran fins al 22 de novembre per presentar esmenes a la totalitat, ja que aquell mateix dia a la tarda se celebrarà el debat a la totalitat a l'hemicicle.

En aquest projecte de llei s'han inclòs algunes de les demandes de la CUP, acordades al pacte d'investidura amb ERC, però no totes, i per això la formació anticapitalista ha decidit preguntar a la seva militància sobre els passos que la candidatura popular haurà de seguir en el marc de les negociacions.

Per a la deliberació i debat, la CUP ha traslladat un document de set pàgines a les Assemblees, en què analitzen els acords a què han arribat amb el Govern en alguns àmbits, així com la manca de compromisos als comptes per reflectir el que s'ha acordat al pacte d'investidura amb ERC.

Al llarg de les negociacions, pilotades pel conseller d'Economia, Jaume Giró (Junts), la CUP han reclamat que es produís un gir a l'esquerra i independentista del Govern i que es veiés reflectit als comptes, i han advertit en diverses ocasions que les converses no anaven bé.

AVANÇOS I ESCULLS

En els últims dies, els cupaires i el Govern han arribat a una proposta d'acord, en què la Generalitat es comprometia a retirar les partides destinades al projecte de Hard Rock i a la candidatura als Jocs Olímpics d'Hivern del 2030, dos iniciatives a què els anticapitalistes s'oposen frontalment i podien suposar un obstacle en la negociació.

En concret, la proposta del Govern és introduir una disposició addicional als Pressupostos per deixar per escrit el compromís de l'Executiu de no gastar diners públics al Hard Rock i de no formalitzar la candidatura als JJ.OO. fins que se celebri la consulta a la ciutadania, encara que això no impedeix que els dos projectes s'acabin duent a terme i per això algunes veus cupaires ja han mostrat certs recels.

Un altre dels esculls que sembla haver-se salvat a les converses és sobre la internalització del servei del telèfon d'emergències 061, a què s'ha compromès el Govern, i la revisió del model de gestió del 112, incloent-hi també una eventual internalització; encara que el Govern i el CUP difereixen la quantitat de diners per a Atenció Primària ia què destinar l'increment d'aquesta partida.

Les polítiques d'ordre públic han estat un altre cavall de batalla: la CUP exigia retirar les acusacions particulars de la Generalitat a manifestants, cosa que "de moment no s'ha estès a la totalitat dels casos pendents", segons els cupaires, i també han lamentat que no s'hagi suspès la utilització de bales de foam per part dels Mossos, com figurava a l'acord d'investidura.

Pel que fa a la inversió en vivenda, els anticapitalistes exigien 1.000 milions d'euros a què es va comprometre ERC a l'acord d'investidura, però la proposta del Govern no arriba a aquesta xifra i els comptes preveuen 750 milions per a aquest àmbit; i l'Executiu català tampoc no ha acceptat les seves propostes sobre fiscalitat i redistribució de la riquesa.

Els cupaires semblen estar satisfets amb les negociacions en matèria d'educació, en què s'ha "avançat força", i també celebren que es contempli un pla pilot per a la Renda Bàsica Universal dotat amb 4 milions d'euros, i que n'hi hagi un compromís per desenvolupar una energètica pública.

LES OPCIONS DEL GOVERN

Amb tots aquests elements, la militància de la CUP debatrà i decidirà sobre com avança la negociació d'uns Pressupostos que de moment el Govern només preveu aprovar amb la formació anticapitalista, malgrat que el PSC i els comuns s'han ofert a negociar-los.

La presentació per part de la CUP d'una esmena a la totalitat dels comptes allunyaria la que fins ara ha estat l'opció prioritària de l'Executiu de Pere Aragonès, encara que podria passar que les Assemblees decidissin presentar l'esmena i alhora “seguir negociant” les comptes, una opció contemplada a la seva consulta.

Només hi ha un precedent en què la CUP hagi avalat uns comptes de la Generalitat i va ser el 2017 quan el Govern de Carles Puigdemont es va comprometre a impulsar un referèndum unilateral.

El PSC ha estès la mà diverses vegades al Govern per pactar els Pressupostos, sense ser correspostos per la Generalitat; això es produeix en el marc també de la negociació dels Pressupostos Generals de l'Estat (PGE), on el Govern de coalició del PSOE i Unides Podem busca el suport d'ERC per tirar endavant els comptes.

Per part seva, els comuns també han obert la porta a facilitar la tramitació dels comptes catalans, però han avisat que presentarien una esmena a la totalitat al projecte del Govern si no es posen en contacte amb ells per incorporar assumptes prioritaris per a la seva formació .