La meitat dels estudiants de l'ESO no són capaços d'identificar un titular fals, segons un estudi

El 50% dels estudiants d' Educació Secundària Obligatòria (ESO) no és capaç de distingir un bitllet o titular fals (fake news) davant d'un altre veritable sobre un mateix tema, segons revela una investigació de la Universitat Carlos III de Madrid ( UC3M) realitzada amb el suport d´una Beca Leonardo a Investigadors i Creadors Culturals de la Fundació BBVA.

El 70% de la població entre 10 i 15 anys disposa de telèfon mòbil, el principal mitjà d'accés a Internet, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE), però la universalització del canal no ha anat parella al desenvolupament de les habilitats que permeten enfrontar-se amb destresa i sentit crític a la informació massiva que reben diàriament.

Joves amb smartphones @ep

Aquest projecte de recerca, denominat ALFAMADESO i coordinat per Eva Herrero, professora del Departament de Comunicació de la UC3M, conclou que malgrat aquest accés massiu a informació no tenen la maduresa necessària i necessiten "recursos i eines perquè de manera autònoma sàpiguen distingir la informació vàlida i tinguin una visió més crítica del que escolten, veuen i llegeixen”.

Segons l'estudi, encara que el 60% dels estudiants enquestats afirma que sap diferenciar entre una notícia veritable i una falsa, el 49,79% no és capaç de distingir titulars veritables de falsos . Així, quan se'ls va proposar quatre titulars (2 veritables i 2 falsos), "gairebé un 60% va trobar el titular fals (va encertar) en el cas de dues notícies sobre la COVID-19, però la proporció s'inverteix en una notícia de successos, ja que el 52,6% no va saber identificar una fal·lera sobre immigració il·legal”, apunta la professora Herrero.

La pràctica universalització de l'accés a la informació obre la porta a un cabal de contingut sense precedents, però això no es tradueix necessàriament en informació de qualitat. "El 64% dels alumnes de secundària no és capaç de citar el nom d'un sol periodista. I, entre els que sí que en coneixen algun, es tracta de professionals amb molta presència a xarxes socials, com Jordi Évole o Sara Carbonero", detalla la investigadora.

D'aquesta manera, es conclou que els referents mediàtics dels adolescents no són, tret de comptades excepcions, periodistes o professionals de la comunicació.

Per als adolescents, l'actualitat se segueix a les xarxes socials i la referència mediàtica són els influencers. "Les xarxes més populars en aquesta franja són Instagram, amb un 64,4%, i TikTok, amb un 10,4%, seguides de Whatsapp 9% i YouTube 5%.

Hi va haver enquestats que van esmentar fins a 14 xarxes socials diferents i 31 influencers al seu menú de consum mediàtic habitual", indica Herrero, que apunta, a més, un biaix de gènere.

"A les enquestes s'esmenten fins a 463 influencers diferents, dels quals més del 85% són homes. Encara que al Top 10 global d'influencers apareixen quatre dones (Marta Díaz, Rivers, Paula Gonu i Dulceida), quan es pregunta només a homes cap dona apareix al seu Top 10", concreta la professora.

A més, lestudi assenyala que la relació amb els continguts és superficial i impulsiva. "Els hem preguntat i descobrim que molts comparteixen sense fer clic a la notícia; només cal que el titular o la foto 't'arribin', que apel·lin a emocions bàsiques", explica.

"Els estudiants de l'ESO consumeixen de manera compulsiva material audiovisual, però sense pausa per pair els continguts. Això fa més fàcil que es creguin tot per manca de capacitat crítica i de buscar altres fonts. L'influencer es converteix així en font d'autoritat" , incideix la investigadora.

L'estudi s'ha presentat en una jornada sobre alfabetització mediàtica celebrada recentment al Campus Madrid-Porta de Toledo de la Universitat.