The Rodríguez Sisters: cançons amb bon humor i empremta feminista

Marion Candela, Agustina Basso i Cecilia Villanueva són “The Rodríguez Sisters”, un grup coral i musical que intenta encarnar tres antigues dives que han entrat en un inevitable procés de decadència però que, malgrat tot, estan disposades a continuar donant la batalla i actuar amb tota la seva determinació i entrega com si ho fessin davant d'un immens auditori. El real és molt més modest, ja que el local on les veiem és la petita i recoleta Sala Fènix del carrer Riereta, on no hi caben més de mig centenar d'espectadors i això ara que els teatres poden omplir la totalitat del seu aforament.

Es tracta d'un espectacle senzill format per un ampli ventall de cançons de diferents estils que van des dels boleros a les cumbias, les ranxeres i fins i tot algun vals mexicà. Una interpretació en rigorós directe en què les tres actrius cantants acompanyen les seves pròpies veus amb diversos instruments musicals: guitarra, baix, ukelele, caixa de percussió, però també culleretes i ampolles en una simbiosi original i molt efectiva que fan de cada peça una veritable creació.

Tot i que es tracta d'un xou que no excedeix els seixanta minuts, caldria distingir una primera part centrada en la interpretació d'un repertori més generalista i pluritemàtic, tot i que en tot cas interpretat amb una acusada dosi de bon humor, mentre que a la segona “The Rodríguez Sisters ” apareixen les tres intèrprets apareixen vestides amb uns vestits de núvia que guarden alguna inesperada sorpresa. És llavors quan el contingut de les cançons adopta un caràcter més satíric amb què es tracta de reafirmar un missatge de reivindicació feminista. Hi ha algunes creacions veritablement antològiques, com les cançons dedicades al clítoris -amb eines musicals amagades sota el vestit de núvia-, el lliure amor o El gos de l'hortolà, finalitzant tot això amb una divertida copla en què s'enalteix “Quines bones són les papes per després de la feina”!

Així hauran deduït que es tracta d'un espectacle desinhibit, en què les actuants, que afirmen que “la vida és un procés que va cap avall, perquè avui estem bé, però demà segurament s'haurà fet malbé tot”, porten a col·lació temes com el desamor, la traïció i la gelosia, a més de la inevitable decadència a la tots els humans estem abocats un dia o altre. Utilitzen com a principal eina del seu treball un bon humor proper a la pallassada, encara que sense perdre mai el glamur que se suposa en els que van ser -i segueixen sent!- unes dives, i susciten en determinats moments de la seva actuació la complicitat del públic que respon amb acusat i sincer entusiasme. La idea original, la creació i la dramatúrgia són obra de Lara Epp, Jacynthe Lamon, Agustina Basso, Yoly Lemes i Cecilia Villanueva i els arranjaments musicals de Yoly Lemes.

Tot plegat, una d'aquelles perles que ens regala la programació teatral barcelonina de tant en tant i que recomanem amb la màxima efusió. Compte, només fins al diumenge 21!