El retorn de les entremaliadures de “El botones Sacarino”

Resulta força significatiu que, malgrat la invasió de personatges de còmic arribats dels Estats Units o del Japó, la supervivència dels vells protagonistes dels còmics de la nostra infància sigui una realitat ben tangible i la seva acceptació pel públic lector actual, plena. Un fet que ha permès consagrar el nom de molts dels seus autors, com és el cas de Francisco Ibáñez, immortalitzat per la seva creació de Mortadel·lo i Filemó, agència d'informació, però pare de molts altres personatges divertits, com va ser el cas de Sacarino, un adolescent imberb capaç de protagonitzar les més inimaginables trastades i entremaliadures i que exercia l'ofici avui gairebé desaparegut de botons. Bruguera/ Penguin Random House recupera algunes de les seves historietes més desopilants que les reedita en un volum n titulat senzillament “ El botones Sacarino ”.

Antoni Guiral recorda que Sacarino va néixer el 1963 al setmanari DDT , com a botons del rotatiu L'Aullido vespertino, circumstància que permetia a l'autor, que havia conegut aquest ofici per experiència pròpia, realitzar una crítica subliminal de l'ambient i els personatges de les redaccions periodístiques, entre les quals no era difícil advertir els de la pròpia empresa editora. 

Va travessar diverses vicissituds, lligades a la pròpia evolució de l'esmentat còmic, que va passar per diferents fases i reconversions, fins que Rafael González, que era el factòtum de l'Editorial Bruguera, es va advertir que la figura del director sota la fèrula del qual treballava Sacarino era un transumpte de la seva pròpia personalitat i va ordenar a Ibáñez que fes canvis que desfiguressin tan indesitjat semblant. Val a dir que els dibuixants de còmics insertaven a les seves historietes amb alguna freqüència al·lusions als seus companys en un torneig dialèctic que suscitava no pocs comentaris. En tot cas, i com diu el prologuista d'aquesta edició “els constants gags del botons Sacarino es mouen sempre al voltant de les trompades i humiliacions patits pel president i el director, víctima aquest últim de les ires primer amb un Sacarino que sol sortir gairebé sempre indemne del caos que ha provocat”. Inefable Sacarino!