dilluns, 6 de desembre de 2021

El fill d'Eulàlia: una biografia novel·lada de Luis Fernando d'Orleans, l'infant maleït dels Borbons

|

En aquests darrers temps en què han sovintejat notícies sobre les activitats econòmiques que hauria desplegat el rei emèrit, ha aparegut el nom d'Álvaro de Orleans com un dels testaferros utilitzats per a elles. El periodista Eduardo Álvarez, especialitzat en assumptes relacionats amb la noblesa, descobreix a la seva obra “El fill d'Eulàlia” (L'Esfera dels Llibres) que aquest personatge és rebesnét d'Isabel II i besnét de la seva filla Eulàlia i, per tant, nét del fill gran d'aquesta, Ali, aviador incorporat a l'Exèrcit Nacional que va finalitzar la seva vida com a general de l'Exèrcit de l'Aire espanyol, i nebot nét de Luis Fernando, conegut col·loquialment com “l'infant maleït”.


Llibres.El fill d'Eulàlia


O potser caldria anomenar-lo “ex infante”, ja que el cosí de Lluís Alfons d'Orleans i de Borbó, el rei Alfons XIII, el va desposseir d'aquest títol a causa del més greu dels escàndols que havia protagonitzat a França: l'homicidi de un prostitut en el transcurs d'una vetllada d'alt voltatge que havia mantingut amb ell en companyia del seu secretari inseparable, el portuguès Vasconcellos. Perquè es dóna la circumstància que Luis Fernando va acreditar de manera pública i força desinhibida la seva condició gai en una època en què suscitava la màxima reprovació, encara que també es contemplava amb absoluta liberalitat en les altes esferes en què ell es movia.


Val a dir que Luis Fernando no va gaudir d'una infància feliç, ni d'un context familiar idoni, ja que el matrimoni dels seus pares, Eulàlia de Borbó i Antonio d'Orleans -fill aquest del duc de Montpensier-, que eren cosins carnals, no va ser feliç i el marit es va donar aviat a una vida dissipada en companyia del seu amant, Carmela Giménez, per a la qual va obtenir el vescomtat de Termens. Aquesta situació va crear situacions curioses, com la de la pròpia Eulàlia que, distanciada del seu marit des del principi del seu matrimoni, va mantenir en canvi sempre una bona relació amb el sogre Montpensier, home intel·ligent, culte, industriós i afable, mentre que Luis Fernando va sostenir durant molts anys una amistat molt més estreta amb la Carmela que amb la seva pròpia mare.


Amb tots aquests precedents, no és estrany que, havent renunciat a la carrera militar que s'hagués esperat que cursés, es dediqués al “dolce far nente”, utilitzant per això els immensos recursos econòmics familiars i portés una vida alegre com un dels “ membres d'un exquisit ecosistema al qual obririen les portes els salons parisencs més importants… (en els quals eren) autors d'un endogàmic llinatge lliurats amb despreocupació al plaer i al refinament, amb capacitat per gastar i gastar, en molts casos molt per sobre de les possibilitats reals”. Jorgues, saraus, recepcions, sopars, espectacles i tota mena de diversions a quina més absurda, com la festa de disfresses organitzada per la marquesa de Chabrillan, el marit del qual havia reclamat el tron de Mònaco, en què tots els participants havien d'anar disfressats amb arreglo a algun conte de “Les mil i una nits” i en què l'encara infant va aparèixer amb el cos tenyit d'anyil, vestint només una succinta faldilla i caracteritzat de déu Blau… a lloms d'un elefant! Tot això amb acompanyament de caviar, xampany i cocaïna, una droga que es venia llavors amb profusió a la capital del Sena.


Tot i la seva condició manifestament gai -va compartir amistat i correries amb Jean Cocteau, Lucien Daudet, Marcel Proust o Maurice Rostand- i dels nombrosos escàndols que va protagonitzar -que van motivar la seva expulsió de França i la prohibició d'entrar a Espanya- va ser desitjat per algunes dones, com Mabelle Gillman, Hertha von Walther, la princesa de Broglie, Marie Say -amb qui va arribar a contraure matrimoni, certament interessat, malgrat que li feia trenta anys-, Thelma Attebery o Raymonde Gitenet. I, en fi, com que tots els humans som contradictoris, l'esteta i desmelenat Luis Fernando es va arriscar, al París ocupat pels nazis, a protegir o amagar jueus i homosexuals gràcies, segons suggereix l'autor, a la intimitat d'alcova que compartia amb el coronel Halich de la Gestapo.


Quan va morir, pràcticament abandonat de tothom, ningú no es va atrevir a enviar les seves restes al pavelló d'infants de l'Escorial, per la qual cosa reposen a l'església de l'Immaculat Cor de Maria de la capital francesa que Alfons XIII va fer comprar la que poguessin ser inhumats els espanyols sense possibilitat de tornar al seu país, en un túmul minúscul, sense cap làpida, que a l'autor del llibre el va trobar trobar a la sagristia de la cripta del temple.


"El fill d'Eulàlia" no és només la vida d'aquest personatge assenyat, sinó el retrat colorista, detallat, excel·lent descrit de tota una època brillant, despreocupada, alegre i divertida, però condemnada a desaparèixer, com va passar.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH