El Suprem admet el recurs de Francesco Arcuri contra l'indult de Juana Rivas

La Sala dels Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs presentat per la defensa a Espanya de l'italià Francesco Arcuri, el pare dels fills de Juana Rivas, contra l'indult parcial concedit pel Govern a aquesta mare de Maracena ( Granada). La mesura de gràcia rebaixa la pena de presó a la meitat i commuta la pena de sis anys d'inhabilitació per a l'exercici de la pàtria potestat per treballs en benefici de la comunitat.

|
20211122192731

 

Arxiu - La façana del Tribunal Suprem, a 15 d'octubre de 2021, a Madrid (Espanya).

Tribunal Suprem @ep


La Sala dels Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem ha admès a tràmit el recurs presentat per la defensa a Espanya de l'italià Francesco Arcuri , el pare dels fills de Juana Rivas , contra l'indult parcial concedit pel Govern a aquesta mare de Maracena ( Granada). La mesura de gràcia rebaixa la pena de presó a la meitat i commuta la pena de sis anys d'inhabilitació per a l'exercici de la pàtria potestat per treballs en benefici de la comunitat.


En la diligència d'ordenació de la Secció Cinquena de la Sala ContencioAdministrativa del Suprem, a la qual ha tingut accés Europa Press, l'alt tribunal accepta el recurs de la defensa que se centrarà, segons han avançat, en què s'ha de mantenir la inhabilitació per a l'exercici de la pàtria potestat ja que, recorden, Rivas ja està condemnada en ferm a Espanya per sostracció de menors al marge que l'indult hagi reduït la pena de presó.


EL Suprem requereix en la diligència al Ministeri de Justícia perquè en el termini improrrogable de vint dies remeti l'expedient administratiu corresponent a la resolució impugnada --l'indult--, i assenyala que la ponència sobre aquest assumpte recau sobre el magistrat Wenceslao Francisco Olea Godoy.


Els recursos en allò Contenciós Administratiu, d'acord amb la llei, s'admeten sempre que hi hagi legitimació de la part, com és el cas. A més, aquesta norma recull també que es dóna 20 dies a l'administració competent contra la qual va el recurs perquè lliuri l'expedient relatiu.


Cal recordar que el Reial Decret pel qual s'indulta Juana Rivas commuta la pena de presó imposada pel Suprem per una altra d'un any i tres mesos de presó , i la pena d'inhabilitació especial per a l'exercici de la pàtria potestat respecte dels seus fills per la pena de 180 dies de feines en benefici de la comunitat, a condició que no cometi el mateix delicte pel qual va ser condemnada en el termini de quatre anys.


El tràmit formal realitzat fins ara per l'advocat d'Arcuri és la interposició del recurs a la Sala Contenciosa Administrativa de l'alt tribunal --una mena d'anunci de recurs--, que argumentarà ara que ha estat admès a tràmit i tota tan bon punt tingui accés a l'expedient complet de l'indult que ha de remetre el Govern.


LA DECISIÓ DESPRÉS ESCOLTAR EL SUPREM


El Consell de Ministres va aprovar la setmana passada al Consell de Ministres l'indult parcial per a Rivas, mesura presa d'acord amb la postura de la Fiscalia. Arribava dues setmanes després que el Ple de la Sala Segona del Tribunal Suprem (TS) enviés un informe al Govern sobre la postura dels seus magistrats sobre aquesta decisió.


El Suprem havia reconegut que hi ha divisió en aquesta matèria, i en concret va explicar a l'informe que vuit dels seus magistrats recolzaven l'indult parcial per a Rivas, mentre que vuit més, entre els quals s'incloïa el president de la Sala, Manuel Marchena, es oposaven.


Els primers expliquen la seva postura fent referència a l'"interès superior del menor", a la condemna a l'exparella de Rivas i pare dels nens per un delicte de lesions a l'àmbit familiar o a declaracions realitzades pel fill gran de la parella en seu judicial a Itàlia, en què "manifesta el seu desig de viure amb la mare i els maltractaments del pare".


A més, en relació amb la condemna de l'exparella de Rivas i pare dels menors, recorden que actualment la legislació espanyola estableix com a regla general la supressió, no ja de la custòdia, sinó de visites, al maltractador.


Per la seva banda, els segons creuen que si aquesta mesura de gràcia s'administra "sense atendre circumstàncies veritablement distintives, per descomptat relacionades amb criteris d'equitat", es veuria afectada "la generalitat de la norma i el dret a la igualtat de tots els ciutadans".


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He leído y acepto la política de privacidad

No está permitido verter comentarios contrarios a la ley o injuriantes. Nos reservamos el derecho a eliminar los comentarios que consideremos fuera de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMÍA