El Tribunal Suprem confirma que un 25% de les hores a les aules catalanes han de ser en castellà

Escola /@EP

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem (TS) ha emès una providència per la qual no admet un recurs de la Generalitat contra la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que constatava que a Catalunya "no s'hi havia garantit almenys el 25 per cent d'hores lectives en castellà".

La providència, recollida per Europa Press, no entra al fons de l'assumpte perquè explica que les qüestions plantejades se centren en la valoració de la prova, i aquestes no són recurribles en cassació davant del Suprem.

"El que s'ha discutit planteja un marcat caràcter casuístic, a la instància es va delimitar en virtut de la prova practicada, comprovant si va existir o no incompliment en la utilització de la llengua castellana com a vehicular en el sistema bilingüe matisat de Catalunya, comprovant en virtut de l'Informe aportat per la mateixa recurrent, que no s'havia garantit almenys el 25% d'hores lectives en castellà", recorda el Suprem.

Afegeix a això que "les qüestions fàctiques queden excloses d'examen al recurs de cassació". D'aquesta manera, el Suprem rebutja admetre el recurs i es reafirma que hi ha d'haver un mínim del 25% d'ensenyament de castellà dins del sistema educatiu català.

La sentència del TSJC recorreguda, de desembre del 2020, estimava parcialment el recurs presentat per l'Advocacia de l'Estat contra diverses resolucions de la Conselleria d'Educació de la Generalitat en matèria d'ús de les llengües vehiculars a l'ensenyament i obligava a un mínim del 25 % d'ensenyament en castellà dins del sistema educatiu de Catalunya.

Aquesta resolució de la Secció Cinquena de la Sala del Contenciós Administratiu del TSJC declarava així "l'obligació de la Generalitat d'adoptar les mesures necessàries perquè garanteixi que tots els alumnes rebin de manera efectiva i immediata l'ensenyament mitjançant la utilització vehicular normal de les dues llengües oficials en els percentatges que es determini, que no podran ser inferiors al 25% en un i l'altre cas".

Així mateix, analitzava la normativa sobre les llengües vehiculars i, d'acord amb la informació requerida i aportada per la Conselleria d'Educació, assenyalava que la mitjana d'hores dús del castellà als centres d'ensenyament és del 18% en el cas de la Primària, del 19% als centres d'ESO i del 26% al Batxillerat.

El TSJC va assenyalar que 5 dels 184 centres inclosos a la mostra imparteixen íntegrament en castellà un 25% de les àrees o matèries, de les quals almenys una és troncal, a més del castellà, a tots els cursos o grups: compleixen l'estàndard un 2% dels centres de primària i un 12% dels centres de batxillerat.

"ÚS RESIDUAL"

Assegurava a més que de la documentació aportada i la prova practicada se'n desprenia que "en conjunt, l'ús vehicular de la llengua castellana al sistema d'ensenyament a Catalunya és residual, o almenys així és en una part significativa de centres i grups docents, de manera que es constata una infracció del marc jurídic vigent".

El TSJC determinava que aquesta situació resulta contrària a la Constitució d'acord amb la doctrina elaborada pel Tribunal Constitucional i legitima una acció jurisdiccional contra la "inactivitat" de la Generalitat, i assegurava que el Govern no ha exercit la seva competència dictant la normativa, instruccions o els actes d'aplicació que siguin necessaris als efectes de determinar l'ús vehicular de les llengües en l'ensenyament ni ha exercit una activitat de control.

LA REACCIÓ DE LA GENERALITAT

Aquesta decisió del Suprem s'ha conegut a la roda de premsa del conseller català d'Educació, Josep Gonzàlez-Cambray, a qui acompanyava la consellera de Cultura, Natàlia Garriga. "És un greu atac als fonaments de l'escola catalana perpetrat per un tribunal allunyat i desconeixedor de la realitat dels centres educatius catalans", ha lamentat el conseller, que ha dit que és una mostra més de la necessitat d'una Catalunya independent -en les paraules-.

Per part seva, el Ministeri d'Educació ha indicat que no valorarà la decisió fins que no rebi la providència i sigui analitzada pels serveis jurídics de l'Estat. Però per als consellers, els centres han de continuar treballant com fins ara i no han de canviar els projectes lingüístics arran de la inadmissió del recurs, perquè l'ensenyament "no va de percentatges".

Gonzàlez-Cambray, que ha defensat el model de la Generalitat i ha dit que la llengua catalana actua com a factor cohesionador, ha dit que la decisió del tribunal és una mostra més de la necessitat d'una Catalunya independent –en les seves paraules-.

El conseller també ha explicat que ha parlat amb la ministra d'Educació, Pilar Alegría, que li ha transmès que vol donar compliment a la nova llei estatal, la LOMLOE, que demana "garantir l'aprenentatge i assolir els coneixements de llengua catalana i la castellana".

Garriga, alhora, ha dit que el català és una prioritat del Govern i ha anunciat que s'ha convocat una reunió aquest mateix dimarts a les 19.30 hores amb les entitats a favor del català i el president de la Generalitat, Pere Aragonès.

En opinió dels consellers, cal "reforçar el català a les aules" i han recordat que s'ha impulsat un pla a aquest efecte, davant de les dades que revelen un retrocés de l'ús del català a l'entorn escolar.