dilluns, 6 de desembre de 2021

Salvador Illa: "El PSC és l'alternativa estable a un Govern trencat"

|

Quan només porten sis mesos de Govern, els sobresalts que produeixen les actuacions discrepants entre socis de govern han quedat patents. La penúltima fa només unes hores, quan el president Aragonès ha hagut de recórrer als Comuns de Colau per aprovar els pressupostos del 2022. Els republicans s'han oblidat del primer grup de l'oposició, el PSC,  que sempre n'ha tingut la mà estesa per negociar-los. El seu màxim responsable, Salvador Illa, un polític tranquil que mesura els temps, ha dialogat amb Catalunyapress d'aquest tema i d'altres.


Salvadoreta2

El líder del PSC al Parlament, Salvador Illa /@Catalunyapress


Quines anàlisis fas després del canvi de socis i cromos per aprovar els pressupostos de Catalunya?

Hi ha una constatació evident del que està passant, una pregunta a fer-se i per part nostra una confirmació: la majoria de la investidura està trencada. Nosaltres ja vam pronosticar que això no duraria. El Govern si no està trencat, està amb un nivell de divisió intern tan alt, que l'incapacita per afrontar els assumptes a què ha de donar resposta i hi ha hagut molta improvisació per part d'Aragonès per conduir les negociacions dels Pressupostos. I això no és rebut en els moments que estem. Això és constatable després del debat d'esmenes a la totalitat al Parlament.

La pregunta, i ara què? Això és: ara què, Aragonès? Va triar un camí que ja li vam dir que no portava enlloc. I ara què? Cal tocar de peus a terra, saber on som, i cal reorientar la situació.


Què farà el PSC?

Des del PSC, en aquesta situació, el que volem fer és el millor servei que podem fer a Catalunya i Espanya, que és construir, continuar construint l'alternativa a aquest camí que no porta enlloc. Ells van optar per repetir un esquema que va portar al fracàs, és més del mateix i el millor que podem fer per servir la societat catalana i espanyola és construir una alternativa que generi estabilitat en lloc d'inestabilitat, que doni certeses en lloc d'incerteses, que ofereixi un bon govern en comptes d'un desgovern. Que se centri en els problemes reals de la gent i no a perseguir quimeres. Això és en el que hem estat treballant en els últims mesos i en el que seguim treballant amb més urgència i intensitat, si és possible.


Ha comentat la improvisació del president Aragonès. En què ha improvisat?

Des de finals d'agost nosaltres vam oferir la nostra adhesió. Som el principal grup del Parlament de Catalunya i des de finals d'agost estem oferint al president asseure'ns i parlar dels pressupostos. Nosaltres volem i estem treballant a l'alternativa i pensem a dibuixar una alternativa a aquest Govern del desordre, però això no impedeix buscar punts de col·laboració. I pensem que, en un moment tan delicat, és tan important que tinguem els recursos, que treballin per a la recuperació econòmica i la justícia social. Pensem que és millor tenir uns quants canvis de país, no pas en un bloc de país, que és en el que ell s'ha empenyorat, sinó que cal treballar per a tot el país. Li hem ofert asseure'ns a parlar i ell s'ha negat a dialogar, ha dit que amb nosaltres no volien res. Ells que parlen de diàleg, diàleg amb el principal partit de Catalunya i ho han fiat tot a la CUP. El seu enfocament ha estat de totes totes preservar el pacte d'investidura. I a l'últim moment, de pressa i corrent ha hagut de recórrer als comuns. Què han fet els comuns? I ho dic amb tot respecte. Ells han optat per apuntalar el Govern. Ja ho van fer al seu dia amb el president Torra: ho van apuntalar. És legítim i ells sabran què fan. Han optat per apuntalar també aquest Govern d'Aragó en l'últim moment, quan veien que els pressupostos queien. Han ajudat a guanyar un temps de vida a aquest Govern.


Salvadoreta3

En paraules de Salvador Illa, el PSC està construint l'alternativa per portar Catalunya cap a la recuperació/ @CatalunyaPress


Nosaltres estem entestats a construir alternatives a aquest Govern abans que apuntalar-lo perquè està trencat. Volem construir alternatives a aquest món improvisat perquè tenint el nostre oferiment des de finals d'agost per parlar-ne, ja que no ho ha volgut fer i a última hora ha improvisat un acord que el seu propi soci de Govern no ho ha vist amb claredat i no ha assistit a les reunions amb altres partits. Ha estat un espectacle molt lamentable i crec que Aragonés no ha estat a l'alçada ni del que exigeix el moment ni demana la societat.


Per què aquesta inquina d'Aragonès amb els socialistes catalans?

Això ho hauria de respondre ell. Jo el que entenc és que és molt inaudit que en aquestes circumstàncies una persona o un partit que representa el primer grup de la càmera, fa un oferiment i es rebutja parlar-hi, simplement parlar. Parlar no perjudica ningú. I això és un gran error. Un error greu que ha comès i ho haurà d'explicar.


Se sent menyspreat el PSC?

El PSC té molt clar què ha de fer. El PSC sempre estarà disposat a ajudar i a dialogar. A nosaltres el diàleg no ens debilita, sinó que ens enforteix. Tenim molt clar què cal fer i què no cal fer. I el PSC, insisteixo, el que està fent és construir una alternativa a aquest caos de Govern.


Has comentat que els comuns han apuntalat el Govern d'Aragonès, però no creus que això és perquè ha estat un intercanvi de cromos entre els pressupostos de la Generalitat i els de l'Ajuntament de Barcelona?

A Barcelona ja havia superat aquesta eventualitat. Ja s'havia salvat la situació dels pressupostos de l'ajuntament. Per cert, uns pressupostos també molt importants en què Jaume Collboni i el seu equip han fet una feina molt elegant.


El que ara hem vist és un episodi també increïble i lamentable d'ERC. Quina credibilitat pot tenir un partit polític que fa servir Barcelona com a moneda de canvi? Que quan li interessa que els Comuns donen suport als seus pressupostos, fa que canviï d'opinió el seu grup a l'ajuntament, és a dir que fa servir Barcelona com a moneda de canvi. No vull ni pensar què hagués passat si el Senyor Maragall hagués estat alcalde, disposat a vendre la seva ciutat pel que li diguin els seus caps de partit. Aquesta és la mesura exacta que té ERC de Barcelona, una moneda de canvi, ser premi, un crom per intercanviar-lo.


A partir d'ara què?

Aquesta és la pregunta que ha de respondre qui té responsabilitats de país que és el Senyor Aragonès. Ell es va presentar tres cops a una investidura. Va ser el president, des de la recuperació de la democràcia, que més vegades ha hagut d'anar a una investidura fins a aconseguir-la. Això ha fet aigües, és obvi. I hom pot pensar que ha estat el debat de pressupostos, però no. També ha estat amb l'ampliació de l'aeroport Barcelona Josep Tarradellas-El Prat o amb la taula del diàleg.


Fa sis mesos que s'han produït tres episodis greus i ara se sumen els pressupostos. Aquest Govern està trencat. Aleshores haurà d'escollir què vol fer, cap a on vol portar el país. Nosaltres ho tenim clar, som l'alternativa a aquest Govern que genera inestabilitat i incertesa, que genera desavinences internes. Un govern de gestió molt millorable. I ell ja ens ho explicarà, deu una explicació. És la pregunta que ha de respondre no a nosaltres, sinó a la societat catalana sencera. Què pensa fer? El pacte se li ha trencat al cap de sis mesos.


Amb aquesta “ruptura” dels socis del Govern hi caben dues possibilitats: o que Aragonés, ERC, busqui un altre soci per governar o convocar eleccions. El PSC estaria disposat a entrar al Govern?


No, el PSC es troba en la situació de ser una alternativa estable. Miri, això és un camí que no condueix enlloc. Portem deu anys perduts, amb governs tripartits en els darrers sis anys. Abans de Convergència amb suports d'Esquerra, i després amb la mateixa fórmula que porten recolzant-se mútuament i compartint govern deu anys amb el suport de la CUP que van entrant en matèria d'història diferents governants. I això ens ha empobrit econòmicament, desprestigiat institucionalment i ens ha dividit socialment, aquest és el balanç. I el que cal fer és oferir alternatives a la societat catalana.


Fixeu-vos una alternativa que passi per dirigir-se a la totalitat de la societat, no només a la meitat de la seva gent. Que accepteu obrir un diàleg entre catalans, que busqui els punts d'unió, no de divisió entre els catalans. Ells sempre parlen del 52%, jo vull parlar del 100% de la societat catalana. I en això és el que estem nosaltres i no en res més. El president ja explicarà què vol fer.


Nosaltres a nivell personal i a nivell de projecte polític no tenim cap pressa. Sí que crec, a la vista està, que la societat catalana sí que comença a tenir pressa per començar a escriure en un foli en blanc un futur nou. Per això cal que hi hagi un bon Govern que, d'estabilitat, certeses, centrat en la recuperació econòmica i social, i que el debat sigui quants diners posem a cada política concreta, no amb qui aprovo els pressupostos. De no jugar amb els Mossos d'Esquadra com a moneda de canvi per als pressupostos. Si als pressupostos ha d'incloure que els Mossos han de fer no sé quines actuacions. Això és inaudit. És inaudit.


La societat catalana sí que té pressa que li donem la volta i obrim un capítol nou. Amb tota la modèstia i la humilitat ho dic. Crec que estem en disposició d'oferir aquesta alternativa a la societat catalana.


Estàs recorrent Catalunya i parlant amb la societat. Què t'han traslladat les persones amb qui has parlat?

Recorro Catalunya i em reuneixo amb diferents representants de la societat civil i el que veig a la nostra societat és molta creativitat. Molta energia continguda, moltes ganes de fer coses. Veig que les institucions d'autogovern dirigides pel Senyor Aragonès no acaben de copsar aquesta energia. Veig a més la gent cansada de tot això, la gent cansada i amb ganes, en una època molt dura de pandèmia amb conseqüències socials i econòmiques. Veig la gent amb ganes de centrar-se. Per això, com generar riquesa una altra vegada a Catalunya i com tornar a tenir projectes il·lusionants per a la societat catalana, que ens donés un horitzó d'esperança que ens uneixi. Que hi hagi un mínim consens per caminar cap a reforçar la nostra connexió amb la resta d'Espanya i del món. Volen anar cap a projectes il·lusionants que, per exemple, permetin a tota la zona dels Pirineus adquirir esperança després de ser deprimida, a tenir un horitzó també de generació de riquesa. Que ja una vegada es renovin els 112 càrrecs que tenim pendents de renovar al Parlament de Catalunya. Estem més pendents els uns de com queden els altres que de la gent. Veig la gent amb ganes de “escolti, ajudin-me a tirar endavant el meu projecte econòmic, empresarial, professional. El meu projecte de vida”. Jo prenc nota de les diferents inquietuds que em traslladen els interlocutors amb què tinc oportunitat de reunir-me i també li diré una cosa: els intento traslladar un missatge d'un cert moderat optimisme. Escolta, això sortirà bé.


La gent creu que aquesta situació no té sortida, però és optimista Salvador Illa?

Sí, això té sortida. És clar que té sortida. En una democràcia sempre hi ha sortida. La gent té la darrera paraula i amb una papereta que dipositi en una urna, són els que escullen i fixen el destí del país. Cal entendre que hi ha un cert nivell de desànim quan es veu al Parlament de Catalunya, un president sortint quan hi intervé un representant del seu soci de Govern. Imagina't, això que és? Tot i això, vull dir-li a la ciutadania de Catalunya que hi ha un camí, hi ha una sortida i que nosaltres estem construint aquest camí de sortida. Crec sincerament que estem en condicions d'oferir-ho a la societat catalana.


Salvadoreta1

Salvador Illa transmet a la societat civil el seu optimisme a la sortida que brinda la democràcia per a Catalunya / @CatalunyaPress


Creus que després de tots aquests anys i donat els darrers esdeveniments, el votant independentista se sent defraudat?

Crec que, a Catalunya, el 17 de setembre vam assitir a un fracàs col·lectiu de tothom. No ens ha anat bé a Catalunya amb el que ha passat. I probablement tots tinguem un cert nivell de responsabilitat en això, per acció alguns i per omissió d'altres. No ho sé. M'estimo més veure les coses d'una manera inclusiva: Això no ens ha funcionat, primer. Segon: hem viscut una pandèmia terrible, terrible amb conseqüències sanitàries, econòmiques i socials. Això també crec que ha fet reflexionar. Estarem veient durant els propers anys moltes conseqüències encara de la pandèmia, dels efectes que ha tingut a la societat i per tant la ciutadania de Catalunya està veient que el que toca ara és unir-se, unir-se més amb Espanya i unir-se més amb Europa. Perquè ens vénen les vacunes, per això ens vénen els fons de recuperació. Crec que la gent ho veu. És clar que respectant la nostra personalitat política pròpia. És clar que respectant la nostra cultura i les nostres institucions. Hi ha gent que vol anar-hi, no separar-se, sinó unir-se. També entre nosaltres. Tornar a cercar els vincles entre la societat catalana i sobretot centrar totes les energies possibles en la recuperació econòmica amb justícia social. Perquè hi ha canvis molt de fons que s'estan operant ara mateix. I si seguim despistats, com estem fins ara, pagarem un preu molt alt. Pagarem un preu car perquè hi ha territoris d'Espanya i d'Europa que estan molt centrats en això i un entorn molt competitiu. Jo crec que ho podem fer molt millor del que estem fent a Catalunya.


El Govern espanyol s'està centrat molt a Catalunya. Creieu que la gent valora l'esforç que s'està fent per compensar?

Crec que la gent ho percep. Crec que la gent valora molt la implicació del president Sánchez. El seu equip ministerial té en compte Catalunya i s'hi implica. El govern del president Sánchez venia a Catalunya amb la idea d'afavorir el retrobament, afavorir la concòrdia, afavorir la convivència. Amb la idea clara de mirar més endavant que enrere. I considero que aquest plantejament, a banda que el subscric completament, està sent percebut d'una manera clara per la societat catalana i a més la societat catalana ho aplaudeix i ho valora.


Això és degut al pes que el PSC té al govern de Pedro Sánchez i al PSOE?

Es deu en primer lloc a una anàlisi, un diagnòstic compartit amb els nostres germans del Partit Socialista Obrero Español. També es deu de manera molt clara a les conviccions profundes que té el president Pedro Sánchez, molt madurades al llarg d'aquests últims anys. Jo crec que molt seriosa, molt rigorosa tasca de manteniment de l'Estat de Dret, és clar que sí, per descomptat, però també a favor, insisteixo, d'afavorir el retrobament de la societat catalana amb si mateixa, amb la resta de la societat espanyola. I des del PSC tot allò que podem ajudar a aquest plantejament ho fem. Dir que ens sentim molt orgullosos de la feina que estan fent els nostres companys que estan al govern del president Sánchez i en diferents posicions de responsabilitat a Madrid.


D'aquí poques dates se celebrarà el Congrés del PSC. Com es presenta i quins canvis es poden produir amb la nova executiva?

És un Congrés extraordinari. No farem una discussió del projecte polític a Catalunya que està molt àmpliament compartit. És molt àmpliament compartit pel conjunt del partit i crec que hi som, en una posició correcta. Com li deia, és un relleu natural del primer secretari Iceta i valorarem la gestió que ell ha fet i proposarem un nou equip per regir el partit en els propers anys.


Crec que el partit va tenir un nivell de cohesió molt alt i encara més important: amb molta il·lusió. Amb molta il·lusió per oferir una alternativa de Govern a Catalunya. El partit el veig amb ganes, amb molt d'inconformisme, amb ganes de més implantació, d'ampliació de la nostra base de militants i simpatitzants. Amb ganes d'explicar-se més a la societat catalana. Estem en un moment òptim, amb uns reptes molt importants, però hi veig molta il·lusió i ganes d'un cert inconformisme que sempre ajuda a l'hora de continuar impulsant el nostre projecte polític.


Com serà la composició de la nova executiva?

Nosaltres tenim una cultura molt inclusiva en el partit. Obriré un diàleg amb els diferents responsables de les 16 federacions del partit, vull escoltar les seves propostes, i anirà en la línia de ser una executiva en què convisquin diferents sensibilitats, que sigui paritària, que combini persones de diferents procedències, que ocupin diferents nivells de responsabilitat, de diferents també edats. És una mica aquesta tradició del PSC acceptada que sempre ha tingut la discussió viva del partit i manté la unitat imprescindible per fer política.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH