dimarts, 30 de novembre de 2021

Josep Maria Pou torna a ser “Vell amic Ciceró” (Romea)

|

Teatre.Romea.Vell amic Ciceru00f3n

Vell Amic Ciceró /@Pablo-Ignacio de Dalmases


El flagell pandèmic va interrompre l'itinerari exitós d'algunes produccions teatrals d'èxit que, en alguns casos, han aconseguit recuperar-se quan la situació ha arribat a moments d'una suposada major bonança. Va ser poc abans d'aquesta situació excepcional quan es va estrenar al teatre Romea “Vell amic Ciceró” d'Ernesto Caballero de las Heras, antic director del Centre Dramàtic Nacional i acreditat dramaturg, amb Josep Maria Pou a la figura del filòsof i polític romà. Es reposa ara amb honors de reestrena preferent en aquest mateix local i amb idèntic protagonista, circumstàncies totes dues que no són en absolut gratuïtes perquè hi ha obres que s'adeqüen molt ajustadament a un teatre determinat ia un intèrpret concret i això és exactament el que passa en aquest cas: una sala ni petita, ni gran, en què la veu -element essencialíssim en aquest text- es pot captar sense dificultat per tots els espectadors -encara que els dos intèrprets secundaris, Alejandro Bordanove i María Cirici , haurien de forçar-la una mica més- i el protagonista, que ha de ser algú amb les fetes de Pou.


Vell amic Ciceró” és una enginyosa -que no ingènua- ficció al voltant de dos estudiants als quals, en plena preparació del seu treball de grau sobre Ciceró, se'ls presenta el senador romà a la biblioteca on estaven treballant i entaula amb ells una conversa sobre la seva peripècia vital, cosa que dóna peu a Caballero de las Heras a enfilar un veritable tractat sobre la dificultosa relació existent entre l'ètica i la política, la prelació que ha d'existir entre l'imperi de la llei i el respecte degut a aquesta pel poder, així com el valor de la norma segons el dictat de la voluntat popular i la manera com aquesta s'ha d'expressar per modificar-la. Tot això incardinat a l'últim segle anterior al nostre, un temps assenyat de guerres, conspiracions i magnicidis, en què la república romana vivia el seu ocàs amb l'aparició dels primers autòcrates i quan l'home íntegre va haver d'enfrontar-se a tres personatges que van posar en perill aquella forma de vida: Catilina, Julio César i Marco Antonio, actitud que li costaria finalment la vida.


A diferència de tantes obres teatrals inanes, “Vell amic Ciceró” és un text dramàtic amb enjundia, pletòric de frases lapidàries en què anima l'esperit i l'obra de Ciceró i cadascuna de les quals admetria el seu propi desenvolupament o mereixeria ser disseccionada detingudament. Una obra per ser escoltada amb atenció per tal de captar el que Ciceró/Pou diu a cada moment, moltes vegades en resposta al que li suggereixen els altres dos personatges, els estudiants als quals la ficció dramàtica transforma en el llibert Tirón, fidel amanuense del filòsof, i Tulia, la filla morta prematurament.


“Vell amic Ciceró” és un d'aquells espectacles que enriqueix intel·lectualment i espiritualment sense avorrir ni un sol moment i que convida l'espectador a pensar que tot allò que passava fa vint-i-un segles a la Roma tardorrepublicana és exactament igual al que passa a les nostres calendes. Nihil novum sub sole.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH