dimarts, 30 de novembre de 2021

Marina Bravo: "No es pot confiar en qui ha fet servir les nostres dades per celebrar un referèndum il·legal"

|

Marina Bravo Sobrino és una de les sis diputades que Ciutadans té al Parlament de Catalunya. Enginyera i política, el juliol del 2019 va ser nomenada membre del comitè executiu del partit citat i des del març del 2020 n'és secretària general. Prèviament, Bravo havia treballat en empreses privades del sector de la construcció i més tard va començar a exercir la seva tasca a ADIF, companyia on va arribar a formar part de l'estructura directiva.


Catalunyapress l'ha entrevistat per parlar dels seus inicis a la política, així com dels seus objectius i èxits. Entre ells destaca “l'oportunitat de portar la veu i els problemes concrets de la ciutadania a les institucions i veure com es materialitzen les solucions”. Però també hem xerrat d'actualitat, del Corredor Mediterrani, l'ampliació de l'aeroport del Prat, d'habitatge i digitalització.


WhatsApp Image 2021 11 25 at 12.24.30

La secretària general de Ciutadans, Marina Bravo /@Ciutadans


Qui és Marina Bravo Nebot ?

Una persona com qualsevol altra. Bastant afortunada. Encara que suposo que l'entrevista és per ser diputada en un grup, el de Ciutadans, que dóna la batalla com ningú davant el separatisme al Parlament, amb Carlos Carrizosa al capdavant; i secretària general del partit a nivell nacional, amb Inés Arrimadas al capdavant.


És vostè enginyera de camins, canals i ports i està llicenciada en antropologia social i cultural. Per què va decidir llavors entrar al món de la política?

Perquè vaig pensar que la meva experiència professional podia ser útil a les institucions per rebatre les mentides que els partits nacionalistes havien creat al voltant de les infraestructures. Deien, per exemple, que “Espanya ens esperoja amb els peatges”, quan en realitat la majoria dels peatges de Catalunya els havia posat el Govern de la Generalitat. De fet, avui dia no queda ni un sol peatge nacional a tot Catalunya. Tots els peatges que paguem actualment a Catalunya són imposats per la Generalitat, que és el govern autonòmic que ha carregat amb més peatges els seus ciutadans.


Què vol aportar a la societat?

Com qualsevol que es dediqui a la política amb vocació de servei, millorar la vida dels ciutadans. M'agrada treballar amb l'objectiu de que les noves generacions puguin tenir més llibertat i més oportunitats i m'obsessiona millorar l'eficiència dels recursos públics. A Catalunya, això és un motiu més per donar la batalla i no abaixar els braços davant d'un 'procés' que ha demostrat ser una trituradora d'oportunitats i recursos públics.


M'obsessiona millorar l'eficiència dels recursos públics davant d'un 'procés' que ha demostrat ser-ne una trituradora.


Què és el millor de fer política?

Tenir la oportunitat de portar la veu i els problemes concrets de la ciutadania a les institucions, i veure com es materialitzen les solucions. A nivell legislatiu, per exemple, vam aconseguir provar una llei de Ciutadans al Parlament que garanteix que els nens orfes a Catalunya puguin comptar amb la seva pensió íntegra, que la necessiten més que ningú, sense haver de cedir-la a les institucions que els tutelen com els passava fins aleshores. O al Congrés ara mateix estem treballant per tirar endavant una llei que millorarà les condicions de vida dels malalts amb ELA.


I la part més dura, més difícil?

La part més dura i difícil és enfrontar-se a aquesta part de la política que horroritza tots els que arribem de la societat civil: les guerres partidistes, la bronca, els debats estèrils o ficticis provocats únicament per desgastar l'adversari, la manca de rigor, la polarització, els atacs personals. Combatre aquesta forma de fer política és també part del projecte que defensem a Ciutadans.


Quin considera el seu èxit més gran al llarg de la seva carrera política?

Formar part de l'equip de valents que va parar el cop del 2017 al Parlament, i que uns mesos després va guanyar les eleccions. El missatge que es va enviar a l'exterior va ser molt contundent: després del que havia passat al Parlament i als carrers el setembre i l'octubre d'aquell any, quan es van posar urnes de debò els catalans van votar massivament el partit que més fermament va fer front al separatisme i que apostava per la unió i per la defensa d'aquest projecte comú que és Espanya.


Vostè forma part de la comissió d'Acció Climàtica del Parlament. Quina opinió té en relació amb l'ampliació de l'aeroport del Prat?

Que ben aviat lamentarem que el Govern hagi impedit que una inversió com la que s'havia aprovat no s'hagi pogut fer. Veurem novament com ens quedem enrere. Veurem com se satura el nostre aeroport, patirem cues i retards per la congestió, haurem de rebutjar noves connexions per manca de capacitat. I tot això sota un fals debat ambientalista, al qual preocupa poc o res si l'afectació ambiental de l'ampliació es podia compensar mediambientalment amb escreix, fins i tot amb un resultat millor que l'existent.


Com a experta en infraestructures, què opina del pla del Govern respecte al Corredor Mediterrani?

L'impuls de les infraestructures productives, la priorització de les inversions en funció de la seva rendibilitat socioeconòmica, la sostenibilitat ambiental, l'obertura a Europa i al món… Tots aquests són aspectes primordials al programa de Ciutadans. I són tan importants, perquè si s'haguessin tingut en compte aquests criteris els anys passats, situacions com la que tenim avui dia al Corredor Mediterrani, amb dècades de retards, no s'haurien produït.


En els últims 3 o 4 anys tots els partits s'han sumat al carro, però el Corredor Mediterrani ja hauria d'haver estat una prioritat en fa 30. Ni el PP ni el PSOE van apostar per aquesta infraestructura estratègica quan tocava i van tenir l'oportunitat als seus governs de torn. I no només ells: tampoc els partits nacionalistes van defensar en cap moment el Corredor Mediterrani com a punt clau en les negociacions i els pactes amb els partits de govern. Estaven a altres coses. Nosaltres, així que vam ser decisius per a l'aprovació d'uns pressupostos al Congrés, vam posar el Corredor Mediterrani a l'agenda política. Esperem que les inversions previstes es puguin executar com més aviat millor.


En matèria d'habitatge faria, senzillament, el contrari del que s'està fent.


Com a portaveu de Polítiques Digitals i Territori que és, si fos al Govern i hagués de prendre decisions sobre vivenda, quines prendria?

Molt fàcil. Senzillament el contrari al que s'està fent. Desbloquejaria tots els projectes que s'han bloquejat en els darrers 5 anys, fomentaria la col·laboració publicoprivada per disposar com més aviat millor l'oferta d'habitatge social i assequible, invertiria decididament en habitatge públic de lloguer i oferiria seguretat jurídica. Amb això ja veuríem resultats. Òbviament això no resoldria un problema tan complex com el de l'habitatge totalment, però avançaria en la bona direcció. Les polítiques de limitació de preus a Barcelona només han aconseguit que l'oferta es redueixi més del 40%, cosa que fa encara més difícil aconseguir un pis de lloguer, sobretot per als joves o els qui tenen condicions laborables menys estables que no pas aconsegueixen un pis a cap preu. A més, ciutats com Madrid amb polítiques oposades a les de Barcelona són les que han aconseguit més disminució de preus.


Què opina dels plans de la Generalitat en relació amb la digitalització de Catalunya?

Els fons europeus són una oportunitat extraordinària per avançar en la modernització i la digitalització de la nostra administració, les nostres empreses, la nostra economia i la nostra societat en general, i obrir noves oportunitats. Ara bé, l'experiència d'altres regions ens demostra que per avançar en la digitalització, sobretot la de l'administració, hi ha un requisit previ indispensable: la confiança de la ciutadania al govern i en la gestió que pot fer de les seves dades. Igual que per a l'èxit de la vacunació al nostre país, ha estat clau que els ciutadans confiessin en la sanitat pública espanyola, i en l'agència europea del medicament que autoritzava les vacunes, per avançar en la digitalització de Catalunya serà clau que qui estigui a càrrec compti amb la confiança dels ciutadans que hi hauran de contribuir amb les seves accions individuals. I em pregunto, com puc confiar en qui sabem que ha fet servir les nostres dades per dur a terme un referèndum il·legal?

relacionada Salvador Illa: "El PSC és l'alternativa estable a un Govern trencat"
relacionada Carlos Carrizosa: "El govern d'Espanya ens fica al constitucionalisme al sac de la venjança o la revenja"

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH