El "traspàs íntegre" de Rodalies o els nous peatges: els temes de la bilateral d'Infraestructures

Tren de Rodalies /@EP

La secretària d'Estat de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Isabel Pardo de Vera, i el vicepresident i conseller de Polítiques Digitals i Territori, Jordi Puigneró, encapçalaran aquest divendres la reunió de la comissió bilateral d'Infraestructures entre el Govern i la Generalitat, que se celebrarà a la seu del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana (Mitma).

Per part de la Generalitat hi assistiran la secretària general de Presidència, Núria Cuenca; el secretari general de Vicepresidència i Polítiques Digitals i Territori, Ricard Font; el secretari general d'Economia, Jordi Cabrafiga; el director general de Relacions Institucionals i amb el Parlament, Bernat Costas; el president de l'Associació de Municipis de Catalunya (AMC), Lluís Soler; i la presidenta de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC), Olga Arnau.

La reunió tindrà com a principal punt el possible traspàs de la gestió de Rodalies i arriba dies després que ERC hagi pactat aquesta transferència a canvi del suport als Pressupostos Generals de l'Estat (PGE) del 2022. En concret, es debatrà sobre el traspàs dels fons per finançar les operacions de Renfe als serveis de Rodalies i Regionals, i el traspàs del material rodant i treballadors a la Generalitat.

UN "TRASPÀS ÍNTEGRE"

Segons ha explicat ERC, l'acord amb el Govern inclou iniciar els tràmits per fer el "traspàs íntegre" de la gestió de Rodalies a la Generalitat. Aquest possible traspàs va ser la causa de la vaga de maquinistes entre finals de setembre i principis d'octubre convocada pel sindicat Semaf, que no volien ser traslladats i dependre de la Generalitat.

A l'octubre, la Generalitat va acordar assumir el servei de Rodalies de Lleida a través de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC), que es preveu que operi les línies RL3 i RL4 a partir del 2024, un servei pel qual preveu adquirir quatre nous trens perquè la freqüència de pas entre Lleida i Cervera passi de sis a 12 viatges, mentre que el tram de Cervera i Manresa (Barcelona) passarà de tres a cinc.

Actualment, la Generalitat ja és la titular del servei de Rodalies en el seu àmbit territorial i té la potestat de definir els serveis que es presta a Catalunya, així com les tarifes de tots aquests trens considerats Obligació de Servei Públic (Rodalies i Mitja Distància).

PLA D'ACCIÓ IMMEDIATA

El 8 d'octubre passat, la ministra de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, Raquel Sánchez, va assegurar que el traspàs del servei de Rodalies a la Generalitat no era "una qüestió que estigui a sobre de la taula". La mateixa ministra va anunciar divendres passat la posada en marxa d'un Pla d'Acció immediata per a Rodalies "amb un horitzó temporal delimitat des del novembre i que Renfe desplegarà fins a l'estiu del 2022".

El pla inclourà "millores per reforçar la sensació de seguretat de les persones, la seva percepció del servei i de l'atenció que reben, i també millores en la qualitat i accessibilitat del servei de les estacions, de trens i de les mateixes infraestructures".

Entre les accions hi ha la instal·lació de lectors de codis als accessos de 66 estacions, l'adjudicació de la renovació integral de set estacions, la renovació de catenària i infraestructures de diversos trams de la xarxa i la posada en servei de la nova estació de Sant Andreu Comtal (Barcelona).

AEROPORT I CARRETERES

A més de Rodalies, el Govern i la Generalitat tenen altres temes d'actualitat sobre la taula, com l'ampliació de l'Aeroport de Barcelona-El Prat o el futur model de pagament a les autopistes que la Unió Europea (UE) exigeix que s'implementi abans del 2024.

El 2 d'agost passat, la Comissió Bilateral entre tots dos Executius va acordar de forma verbal l' ampliació de la infraestructura aeroportuària amb una inversió de 1.700 milions d'euros, encara que aquest acord segellat entre la ministra i Puigneró va generar tensions entre els socis de l'Executiu català. Per aquest motiu, el 8 de setembre Raquel Sánchez va anunciar la suspensió d'aquesta inversió a causa de la "manca de confiança" del Govern en aquesta inversió, i posteriorment el Govern la va descartar.

D'altra banda, l'1 de setembre passat es van aixecar els peatges de les autopistes AP-7, AP-2, C-33 i C-32 nord, per la qual cosa des de llavors a Catalunya només es mantenen quatre peatges a carreteres gestionades per la Generalitat, que es mantindran fins al 2037 i 2039.

Tot i això, la Unió Europea exigeix que totes les autopistes siguin de pagament el 2024 i encara que el Govern ja ha manifestat que no seran peatges com els existents fins ara, la Generalitat ha reclamat que se li expliqui quin el nou model per adaptar els de les vies que encara són de pagament.

DIÀLEG I PRESSUPOSTOS

Aquesta reunió sobre infraestructures arriba després de la comissió bilateral d'agost, però també després de la celebració de la taula de diàleg del 15 de setembre passat al Palau de la Generalitat, marcada per l'absència de Junts. Aquell mateix dia, també es van reunir prèviament el president del Govern, Pedro Sánchez, i el president de la Generalitat, Pere Aragonès, la primera trobada des del febrer del 2020.

La trobada d'aquest divendres arriba la mateixa setmana que els Pressupostos de la Generalitat per al 2022 han iniciat el tràmit parlamentari, en què s'han desencallat els pressupostos de l'Ajuntament de Barcelona i que el Congrés dels Diputats ha aprovat els PGE.