L'optimisme d'Ada Colau i el pagafantes dels Comuns

Carmen P. Flores

Aquests últims temps, els Comuns amb Ada Colau al capdavant, a més d'alcaldessa de Barcelona, no les tenien totes. La seva imatge no és gens bona dins la ciutat que presideix, o més ben dit que destrossa. Però sempre busca disposar d'un as a la màniga per intentar treure el cap dels moments dolents, que són uns quants. Amb les enquestes que els comuns manegen, els resultats no són per fer coets, sinó per agafar la de Villadiego. En això devia pensar Colau quan se li “va aparèixer” la verge en forma humana anomenada Yolanda Diaz , que també amb les enquestes i les prediccions d'Ivan Redondo l'ha portat al núvol de pensar que pot arribar a ser la primera dona que arribi a Moncloa, no per canviar la seva decoració, sinó per seure a la butaca de comandament. Aquí va veure la llum l'alcaldessa barcelonina. Era l'oportunitat de fer el salt a la vila i tall i tenir la possibilitat de ser ministra d'alguna cosa –és com el conte de la lletera–, el que sigui per sortir per la porta gran.


Arxiu - Imatge de l'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau

Ada Colau @ep


La segona vegada que ha tocat “la loteria” a Ada Colau ha estat amb l'acord assolit per la seva persona de “confiança” al Parlament de Catalunya, Jéssica Albiach , i el seu equip negociador, que després que la CUP es negués a rodó a recolzar els pressupostos de Pere Aragonés i Giró, hi van recórrer. No s'ho van pensar dues vegades, com solen fer, van dir que sí, deixant els socialistes de banda. A canvi del sí als pressupostos, van aprofitar l'ocasió per doblar-li alguna cosa més que la mà a Ernest Maragall que, obeint ordres, votaria afirmativament els pressupostos municipals, quan dies abans havia dit el contrari. Una carambola rodona dels dirigents comunistes que copen els Comuns.


Aquestes dues operacions “glorioses” han fet que ells encenguessin la metxa dels coets que els ha llançat a l'espai sideral: es treuen de sobre els socialistes al Parlament i dobleguen la mà al candidat que, segons les enquestes, més possibilitats tenen de guanyar les eleccions… Deia la famosa actriu i cantant nord-americana Barbara Streisand, que “Les persones són els seus principis”. Una bona definició per catalogar Colau. Quins són els principis? Estan claríssims: aquells que més li convingui en tot moment. Hi ha una frase que se li atribueix a Groucho Marx que diu “Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d'altres”.


Amb les jugades mestres que han realitzat els comuns de Colau, que també tenen les seves vel·leïtats independentistes –encara que alguns companys en diuen pagafantes-, se les prometen molt feliços, però haurien de preguntar als seus afiliats i votants si estan d'acord amb el pacte amb ERC. Albiach ha declarat fa només unes hores que aquest acord és “un inici del que vindrà al llarg de la legislatura”. La veritat és que al llarg de la història els Comuns, amb diferents sigles, però sempre amb les mateixes idees de menjar-se tot el que es posi al seu abast, han jugat amb la seva ambigüitat davant de l'independentisme. Potser per això Pere Aragonés se sent més còmode pactant amb ells que amb els socialistes, primera força de l'oposició. Li sortirà bé la jugada a Colau? Pot semblar que si en un primer moment, però de la imatge no se'n viu, se sobrevalora i això no canviarà la seva mala gestió al capdavant de l'ajuntament de Barcelona. Encara que falta poc més d'any i mig per a les eleccions municipals, si no passa un miracle, els seus suports associatius -que no estan subvencionats- ja li han posat la proa: no se la creuen, afirmen que els menteixen, i és clar que no la deixaran tranquil·la. Ja té massa sectors socials en contra, desenganyats de les seves promeses. Per aquestes coses i altres, el seu optimisme pot durar el que un caramel a la porta d'una escola.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.




Més autors

Opinadors
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH