Concerts d'homenatge al mestre Vives al 150è aniversari del seu naixement

|

Amb el cant “a capella” de “L'emigant”, que comença dient allò de “Dolça Catalunya, pàtria del meu cor, quan de la teva s'allunya d'enyorança és mor”, interpretat pel cor d'Amics de l' Òpera de Sabadell, es va iniciar cadascun dels tres concerts -dos a Sabadell i un a Barcelona- que la Fundació Òpera a Catalunya, en coproducció amb la de l' Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, ha volgut commemorar el 150è aniversari del naixement d' Amadeo Vives, cofundador amb Millet de l'Orfeó Català. Una vetllada que ha portat el record d'aquell gegant de la música nascut a Collbató que es pot dir que va cultivar una àmplia diversitat de gèneres i que constitueix una figura capital del teatre líric espanyol.


Cultura.Amadeu Vives

Amadeu Vives - @Pablo-Ignacio de Dalmases


Els concerts han estat formats per una selecció de romances i cors de sarsueles com “ La villana”, “La generala”, “Bohemis” i molt especialment “Doña Francisquita” , així com l'”Euda d'Uriach”, una de les poques òperes de Vives. L'execució orquestral va anar a càrrec de l'Orquestra Simfònica del Vallès amb el cor d'Amics de l'Òpera de Sabadell i el cor de cambra del Palau de la Música Catalana, tots sota la direcció musical de Xavier Puig, interpretant els papers solistes el tenor Josep Bros, la soprano Isabella Gaudí i d'un baix el nom del qual no hem pogut localitzar -aquest, al cor de “Bohemis”-, comptant a més amb la lluïda interpretació de castanyoles de Belén Cabanes al fandango de “Doña Francisquita”.


La sala principal del Palau va estar plena fins a la bandera d'un públic entusiasta que va gaudir amb la bellesa d'un gènere inoblidable i no sempre suficientment present als nostres escenaris com és la sarsuela. Un gènere que va fer dir a Saint Säens, després d'haver assistit a una representació: “Si els espanyols anomenen això «gènere petit», a què en diran «gènere gran»?». Recordar Vives és reivindicar un dels seus grans creadors i, a més a més, un músic català, nascut als peus de Montserrat, que, no obstant, ha estat el que millor ha cantat a Madrid, tal com va demostrar amb la música del “Cercavila dels estudiants” (“Cant alegre de la joventut, que ets ànima del vell Madrid, vola ja, i en el teu volar d'ocell, pregona el nostre goig, pels celestres àmbits”, o en la romança de la contralt d'aquesta mateixa obra, “Doña Francisquita”, quan Aurora “la Beltrana” pregona als quatre vents allò de “Sóc madrilenya, perquè Déu ha volgut que així ho sigui, i en els meus amors, sento igual que una mossa d'Ambaixadors…” ).


La brillantíssima vetllada va culminar amb un bis del cor de “Bohemis” que va ser frenèticament aplaudit per la concurrència.

Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH