divendres, 21 de gener de 2022

Així serà el nou sistema de finançament de les CCAA que ha dissenyat el Govern central

|

La ministra d' Hisenda , María Jesús Montero , ha remès aquest divendres a totes les comunitats autònomes de règim comú, Ceuta i Melilla la proposta del Govern per reformar el model de finançament autonòmic en base al criteri de població ajustada, amb l'objectiu d'iniciar el debat entre totes les autonomies sobre el nou sistema de finançament.


En aquest text, Hisenda proposa un càlcul de població ajustada, una de les variables del model de finançament que determina el repartiment dels recursos en funció de circumstàncies demogràfiques, socials o territorials, tal com estaven demanant les regions conegudes comunament com a 'infrafinançades' : la Comunitat Valenciana, Andalusia i Múrcia.


La ministra d?Hisenda i Funció Pública, María Jesús Montero.

Maria Jesús Montero @ep


D'aquesta manera, el Ministeri que dirigeix María Jesús Montero ha enviat la proposta inicial de reforma del model de finançament autonòmic per establir un diàleg amb les comunitats. Aquest document rebrà ara les aportacions i observacions de totes les regions durant aquest mes de desembre i el mes de gener.


L'informe parteix dels treballs previs realitzats per la Comissió d'Experts i el Comitè Tècnic Permanent d'Avaluació, per la qual cosa Hisenda defensa que s'han tingut en compte l'opinió de les comunitats autònomes que han participat en aquestes trobades.


LA POBLACIÓ AJUSTADA, "LA VARIABLE MÉS REPRESENTATIVA"


En aquest context, el Ministeri d'Hisenda defensa que la proposta del Govern considera que la població ajustada és la variable més representativa de les necessitats de despesa , cosa que, segons assenyalen, "hi ha un notable consens". Això no obstant, sostenen que cal millorar la fórmula de càlcul i repartiment per tipologia de despesa.


En qualsevol cas, el Govern també ha analitzat "empíricament" la distribució de la despesa autonòmica per establir nous percentatges de repartiment per funcions. En concret, s'han analitzat indicadors bàsics de necessitats de despesa de les comunitats en sanitat, educació i serveis socials, així com la despesa en altres serveis autonòmics.


A més, reivindiquen que s'han tingut en compte variables correctives de caràcter geogràfic i demogràfic com la superfície, la dispersió o la insularitat, i que s'hi han inclòs elements correctors per despoblació, tenint en compte els costos fixos vinculats a la despesa.


SANITAT I EDUCACIÓ


En el cas de la despesa sanitària, l'indicador actual a la població ajustada és la variable població protegida equivalent, que es divideix en set trams d'edat. A la proposta, els grups es divideixen en trams d'edat quinquennals, de manera que segons Hisenda es pot precisar molt més el cost real sanitari existent per franges d'edat.


Així mateix, la proposta també preveu una actualització dels coeficients aplicables millorant les dades i les fonts d'informació. Per exemple, es té en compte la distribució de la despesa assistencial relativa als serveis hospitalaris i especialitzats, serveis primaris de salut, farmàcia, consum en pròtesis, trasllats i aparells terapèutics.


Amb tots aquests elements, la despesa sanitària passaria de tenir una ponderació del 38% a una entre el 40% i el 45%.


En aquesta proposta, Hisenda també defensa que s'hi incorporen les necessitats en matèria d'educació per a etapes universitàries o de la formació professional. La ponderació d'aquesta variable de despesa en educació també s'incrementaria fins a una forquilla que varia entre el 25-30%, i l'educació no universitària és un 75-80% de la mateixa i la universitària la resta.


SERVEIS SOCIALS


La proposta remesa a les CCAA inclou un nou grup en matèria de serveis socials, que serien els més grans de 80 anys. Així mateix, s'hi inclou una variable que serien els aturats sense prestació per desocupació.


La ponderació de la despesa en serveis socials al model actual és d'un 8,5% i passaria a ser entre un 6 o un 10%. Dins aquesta variable, el padró de les persones més grans de 60 anys pesaria entre un 80 o 90% i el dels aturats entre un 10 o 20%.


Respecte a la despesa a la resta de serveis, Hisenda proposa mantenir l'estructura actual respecte a aquesta variable, de manera que es mesurarà tenint en compte la població total empadronada, cosa que reduiria la seva ponderació a un barem entre el 18 i el 22%.


EL DESPOBLACIÓ


Vuit presidents autonòmics de l'Espanya despoblada es van reunir fa unes setmanes a Santiago de Compostel·la per sumar forces a l'hora de demanar que es tingués en compte la dispersió de la població a la reforma del nou sistema de finançament.


En aquest context, Hisenda defensa que els factors no poblacions passen d'una ponderació del 3 per cent al sistema actual, a una forquilla entre el 3 i el 4 per cent. Així, contemplen la superfície, la despoblació, la dispersió de la població, la insularitat.


Una de les novetats d'aquest sistema, però, té a veure amb la incorporació a la població ajustada de la variable correctiva lligada als costos fixos o a les economies d'escala.


Sense comentarios

Escriu el teu comentari




He llegit i accepto la política de privacitat

No s'admeten comentaris que vulnerin les lleis espanyoles o injuriants. Reservat el dret d'esborrar qualsevol comentari que considerem fora de tema.
ARA A LA PORTADA
ECONOMIA
Llegir edició a: ESPAÑOL | ENGLISH