Els periodistes es planten davant de l'actitud dels polítics a Moncloa, el Congrés i els Ministeris de Treball i Inclusió

A la mateixa setmana diferents grups de periodistes s'estan revelant davant del comportament de la classe política i la seva manera de dir-los com i on fer la seva feina. En una manera de fer que es converteix en la tònica general.

CAPÍTOL 1: MONCLOA SUPRIMEIX LES RODES DE PREMSA ON-LINE PERQUÈ NO PREGUNTIN ELS MITJANS NO HABITUALS EN ELLES

Membres de la iniciativa #VolemPreguntar demanant explicacions a la portaveu de l'Estat al Congrés del PSOE.

La revolta dels mitjans davant dels abusos polítics d'intromissió actuals en el dret d'aquests a la informació a la ciutadania va començar amb l'explusió dels MITJANS NO HABITUALS de les rodes de premsa on-line del Consell de Ministres. Així ho va decidir el nou equip de la Secretària d'Estat de Comunicació a Moncloa després de la crisi de govern del juliol .

Davant d'aquesta situació els mitjans locals, sectorials i especialitzats es van agrupar entorn de la campanya #VolemPreguntar davant l'actitud del nou equip de retirar-los "unilateralment" la seva presència telemàtica de les rodes de premsa del Consell de Ministres sense cap alternativa.

En defensa d'aquests mitjans i els periodistes que hi treballen la Xarxa de Col·legis de Periodistes va sol·licitar a la Secretaria d'Estat de Comunicació que els mitjans locals tornessin a poder participar de manera telemàtica a les rodes de premsa del Govern i d'aquesta manera no es perjudicés la pluralitat informativa ni la dels ciutadans que s'informen a través d'ells .

Perquè la Xarxa de Col·legis Professionals de Periodistes que és l'agrupació dels nou Col·legis Professionals de Periodistes existents a Espanya va néixer amb l'objectiu de coordinar les actuacions en defensa de la professió fins a la creació del Consell General de Col·legis de Periodistes.

Davant la negativa de Moncloa de rectificar cal ressenyar que la campanya #VolemPreguntar segueix el seu curs.

CAPÍTOL 2: LES RODES DE PREMSA DEL CONGRÉS, EL DRET A PREGUNTAR I EL DRET A EXERCIR LA PROFESSIÓ EN QUALSEVOL MITJÀ DE COMUNICACIÓ

Al desembre és quan les rodes de premsa al Congrés són tot un espectacle atesa la negativa que diferents formacions polítiques han decidit no contestar les preguntes d'alguns periodistes acreditats.

La polèmica està pujant de decibels atès que els caps de premsa de PSOE, Unides Podem, ERC, PNB, EH Bildu, Junts, PDeCat, Més País-Equo, CUP, Compromís, BNG i Nova Canàries , han signat un comunicat en què diuen sentir "preocupació" pel "comportament d'algunes persones acreditades a la Sala de Premsa del Congrés".

Segons el parer dels caps de premsa dels partits esmentats, l'actitud d'alguns periodistes " desvirtua les rodes de premsa i genera un clima de tensió que dificulta el treball de la resta de periodistes que fan la seva tasca amb professionalitat ".

El PP, per part seva, ha mostrat el seu rebuig a la queixa i ha acusat els responsables de comunicació dels partits signants d'intentar "assenyalar" i "silenciar" aquests periodistes .

En aquesta ocasió ha estat la Federació d'Associacions de Periodistes d'Espanya ( FAPE ) ha sortit al pas de la polèmica assenyalant que “ si està degudament acreditat pel Congrés, el periodista pot fer les preguntes que consideri oportunes” .

D'altra banda l' Associació de la Premsa de Madrid (APM) i la de Periodistes Parlamentaris (APP) han fet una crida tant a periodistes com a polítics perquè les seves relacions es desenvolupin en un clima de "respecte mutu" i han avisant que els polítics també haurien d'abstenir-se de "desqualificar" els informadors a les seves aparicions públiques.

Afegint que "els periodistes, especialment quan les compareixences de premsa es produeixen al si de les institucions públiques i davant d'informadors degudament acreditats, tenen dret a fer, de manera correcta i respectuosa les preguntes que afecten l'activitat dels polítics ".

A més, insisteix que "els polítics, per part seva, tenen el dret de no fer comentaris, si així ho consideren oportú, a les preguntes que els siguin formulades. En cap cas, aquest dret els faculta per fer desqualificacions adreçades als periodistes o als mitjans que representen" .

L'Associació de la Premsa de Madrid també "considera que els ciutadans no desitgen que les compareixences dels polítics davant dels periodistes es converteixin en notícies per si mateixes , sinó que serveixin per disposar d'una informació més gran sobre el que passa al país".

Vox ha mostrat la seva solidaritat amb els periodistes afectats a les xarxes encara que a les seves rodes de premsa aquest mateix partit polític va vetar periodistes als quals va qualificar de "manipuladors" i no els va permetre l'accés a la seva seu en nombroses ocasions.

En atenció a aquesta carta, els periodistes i mitjans afectats han començat a demanar firmes davant del que consideren un atac frontal de "tota l'esquerra en bloc s'ha posat d'acord per exigir la desacreditació de mitjans periodístics opositors al govern".

I afegeixen “així, com vas llegir. L'esquerra que tant es presumeix de defensar la igualtat de condicions, la democràcia i la pluralitat, és la que avui està activament operant per censurar periodistes que no estiguin alineats amb l'agenda i el discurs socialista que sosté aquest govern en complicitat amb diversos altres partits com a Ciutadans i Bildu".

Reclamen el suport social contra la "censura de l´esquerra i en defensa de la llibertat d´expressió".

CAPÍTOL 3: LA PREMSA PLANTA ALS MINISTERIS DE TREBALL I INCLUSIÓ PER RECLAMAR PODER EXERCIR EL SEU DRET A PREPARAR LES PREGUNTES A LES RODES DE PREMSA

Però la cosa no s'acaba aquí, perquè un grup de periodistes ha decidit plantar cara a la Minsitra de Treball, Yolanda Díaz, i demanar-li que retardés l'hora de les rodes de premsa sobre les dades de l'atur.

Aquests professionals especialitzats en informació econòmica   es queixen "que no se'ls enviï amb més antelació la informació embargada, per poder escriure amb temps les peces i preparar preguntes als alts càrrecs que compareixen ".

Com a manera d'expressar la seva queixa, molts d'aquests periodistes no van assistir a la darrera roda de premsa, que com de vegades anteriors va començar a les nou del matí una cosa que els fa impossible poder treballar ja que “la informació els arriba embargada” pocs minuts abans de la compareixença de premsa.

Aquest grup de periodistes ha presentat una carta signada de protestes signada per una vintena davant dels ministeris de Treball i d'Inclusió.

Fonts del grup de periodistes econòmics que solen cobrir aquestes compareixences han ressaltat al Confidencial Digital que a mig matí el Ministeri de Treball els va enviar un correu amb motiu d'aquesta protesta ressaltant la seva “més absoluta disposició” a la petició que reclamaven de cara “les properes compareixences.” A més, els demanava disculpes per les molèsties que li haguessin “pogut generar”.

Tot i això, els periodistes han ressaltat que, encara que els han respost amb “bones paraules”, el missatge ha estat poc concret i no s'ha pres “cap mesura”.

Des del Ministeri d'Inclusió es va respondre als periodistes que les 9 del matí és “la millor hora per a les televisions”, tot i que només el Canal 24 hores de TVE emet la roda de premsa en directe.

Seguirem informant...