D'alta eficiència energètica i amb la tonalitat d'un estel, així és la llum de la nova estrella de la Sagrada Família

Ahir es va encendre un nou estel a la ciutat de Barcelona, el que corona la torre de la Mare de Déu de la Sagrada Família. La Fundación Endesa ha col·laborat en fer possible el projecte d’il·luminació del terminal de la torre, inclòs el mateix estel; una autèntica obra d’enginyeria de gran complexitat tècnica que, a més, és eficient des del punt de vista energètic, mantenint el seu objectiu conceptual i artístic.

L’estrella està formada per 12 puntes, i un nucli central que és un dodecaedre del qual surten les 12 piràmides, que són, cadascuna, una punta. En aquest dodecaedre descansen els 12 focus, cadascun d’ells enfocats a cada punta. Cada focus està compost per 12 lluminàries o feixos de llum: 8 perimetrals, en forma de cercle, i 4 de centrals, al bell mig d’aquest cercle. Mentre que les lluminàries perimetrals tenen un feix de llum més ampli que ha de banyar de llum l’interior de la piràmide, les quatre lluminàries centrals projecten un feix de llum molt més estret que ha d’arribar fins al final de la punta de cada piràmide.

Tota la il·luminació de la torre empra tecnologia LED, la qual cosa permet que el consum energètic sigui fins a 10 vegades inferior al que tindria en cas d’haver emprat làmpades o focus de tecnologia convencional. En xifres, la potència de cada punta és de 43 W, per tant, si ho multipliquem per les 12 puntes, estaríem parlant d’una potència total de 516 W, la mateixa potència que requereix una liquadora estàndard o un ordinador d’escriptori, sense

anar més lluny.

@fundaciónEndesa

Un altre punt destacat del projecte d’il·luminació és la tonalitat de l’estrella, d’un to més fred respecte a la resta de la basílica. La temperatura de color escollida, 4.000 Kelvins, respon a una raó més artística i una altra més conceptual. Des del punt de vista artístic, la basílica, en ser de pedra, està il·luminada amb una llum càlida de 3.000 Kelvins. Per aconseguir que l’estrella destaqués sobre el conjunt monumental i se’n diferenciés, era convenient que tingués un to més blanc, que d’altra banda, seguia en continuïtat amb els colors que es poden veure en el fust (que van de blau a blanc si en seguim l’estructura de baix a dalt). Així, tenim una estrella blanca, com blancs són els estels. La temperatura de color dels estels, depèn de la seva temperatura física i trobem des de les més blavenques (com l’estrella Bellatrix, a 25.000 Kelvins) fins a les més vermelloses (com Betelgeuse, que tot just arriba als 2.000 K). Sortint de la comparativa amb els estels, 4.000 K seria també l’equivalent a la temperatura de color d’una làmpada de mercuri.

Val la pena recordar que l’estel es troba a 138 metres d’alçada, tenint en compte que és un cos ornamental de vidre i acer, es tracta d’una altitud considerable i que el deixa molt exposat a les condicions meteorològiques. És per això que el seu disseny i materials finals s’han hagut de fer després de passar diverses proves. Així, per exemple, es va traslladar una de les 12 puntes amb un dels 12 focus a un laboratori especialitzat en materials a prova de llamps i van ser sotmesos a una descàrrega de llamp per poder arribar a la versió final.

Un altre condicionant que es va tenir en compte és la temperatura a la què ha de treballa. Així, de dia, en els dies de màxima calor, l’estructura i els seus focus estan preparat per a poder suportar fins a gairebé 80ºC estant apagats. S’ha de tenir en compte que en tractar-se d’un cos de vidre i tot i comptar amb sistemes de ventilació, no deixa de ser com un hivernacle que concentra en el seu interior l’escalfor. Per la nit, per fer les comprovacions amb els focus en funcionament, es van prendre com a referència els 42ºC, la temperatura màxima registrada a Barcelona en una nit. En conseqüència, estan dissenyats per poder tenir un règim de funcionament de 50ºC, és a dir, arribar a assolir aquesta temperatura en el seu interior estant encesos. Es van fer estudis de dinàmica de fluids per veure els rangs de temperatura i humitat comentats i, a partir d’aquestes dades, es va poder seleccionar la tecnologia i els focus més adients per poder treballar en aquestes condicions. En aquest sentit, malgrat existir alguns elements arquitectònics de vidre i acer en alçada al món, el referent bàsic per a la seva realització van ser les indicacions del mateix Antoni Gaudí que va deixar clar com havia de ser i com definir el seu propi projecte.

Un altre punt destacat del projecte lumínic, és que està digitalitzat. Els focus compten amb uns sensors que s’han incorporat al sistema de control general de tota la illuminació del Temple. Així, si se superessin certs paràmetres o algun focus tingués un funcionament diferent a l’establert, saltaria una alarma i es podria actuar de manera immediata. I és que a més d’estar monitoritzats, es poden telecontrolar.

@fundaciónEndesa

Tot aquest sistema, estava ja incorporat dins l’estel en el moment de la seva alçada i collocació, el passat 29 de novembre, i es va enlairar amb ell a través de la grua fins a coronar el capdamunt de la torre. Es van crear uns connectors especials que poguessin connectar l’estel a l’alimentació elèctrica que pujava de la torre a través d’uns endolls de fàcil ús. La persona que el passat dia 29 va connectar l’estrella, havia estat entrenada a cota zero, a terra, per poder fer aquestes connexions amb la major rapidesa possible. Aquesta persona, formada en treballs en alçada així com en conceptes elèctrics, quan l’estrella va estar collocada, va tenir el privilegi de poder, des de dins, endollar-la literalment al corrent. El resultat d’aquest gest, és el que tots vam poder gaudir ahir en directe.

Des dels seus inicis l’any 1998, la Fundación Endesa ha contribuït a la illuminació de grans obres arquitectòniques des del convenciment que donar llum, és una de les formes més singulars de posar en valor i destacar el patrimoni. Compta amb un llistat de 700 obres illuminades, repartides arreu de l’estat espanyol, de les quals algunes de les més destacades a casa nostra són la illuminació del Monestir de Poblet, de la catedral La Seu Vella de Lleida o la mateixa catedral de Barcelona.

Els projectes d’illuminació, a més de seguir criteris de sostenibilitat i eficiència energètica comuns i compartits amb Endesa i el grup Enel, capten i multipliquen la bellesa del monument tot oferint una nova mirada artística al nostre passat comú el qual es projecta cap al futur.