Un any de l'incendi a la nau del Gorg de Badalona: Què ha canviat?

Pregària per les víctimes de la nau del Gorg de Badalona, a l'interior de la nau abandonada i actualment ocupada d'Antoni Gori. /@ACN

Ha passat un any d'aquell fatídic 9 de desembre de 2020 quan un incendi a la nau del Gorg de Badalona va posar fi a la vida de quatre persones que hi vivien dins. 365 dies després sembla que la situació no ha anat a millor. Tot i que el fet va saltar a l'escena pública, la majoria de persones que residien al Gorg segueixen malvivint en naus abandonades i amb l'aigua i la llum punxats, fet que manté el risc que un incendi com aquell es torni a produir. Per aquest motiu, reclamen que es regularitzi la seva situació per optar a una feina i un sostre digne. 

Aquest dijous s'ha fet una missa en memòria de les quatre víctimes mortals i s'ha pintat un mural en el lloc on estava construïda la nau. Tot i que inicialment s'havia de fer un dinar de germanor, s'ha suspès per la situació sanitària, i s'ha traslladat tota activitat a una concentració la tarda d'aquest mateix dijous. 

El foc va trasbalsar la vida del barri i de retruc de la ciutat, i encara que va despertar consciències en aquell moment, els afectats denuncien que la seva situació no ha canviat. Si bé alguns dels ocupants de l'espai van reubicar-se en pensions i apartaments, un dret que tindran fins a finals d'any, el gruix va traslladar-se a altres edificis industrials en desús, emulant situacions com les que ja van viure.

Malgrat reconèixer que dormir en una nau és millor que fer-ho al carrer, lamenten que no se'ls brindin oportunitats per prosperar. "No és desig de ningú viure-hi, quan la gent s'instal·la en naus intenten arreglar la llum o l'aigua com poden, i per això demanem ajuda als governs, per evitar un altre incendi com el d'ara fa un any", explica Mustapha Jarju, afectat del Gorg i membre del col·lectiu Almas Quemadas.

Interior de la nau abandonada i actualment ocupada d'Antoni Gori de Badalona. /@ACN

EL PROBLEMA PERSISTEIX

Aquesta inseguretat en el dia a dia ve donada per la manca d'opcions dels que romanen a les naus, que asseguren que es jugen la vida per trobar un futur millor, però que acaben "tirant" com poden en condicions en què mai ho farien als seus països d'origen. "Exigim que es regularitzi la nostra situació", afirma Jarju, conscient que són molts els demandants i que, per exemple, la llista d'espera per accedir a un pis és llarga.

"Algú com nosaltres, sense papers ni feina, com pot trobar un pis? És impossible, estem vivint de la mateixa manera que fa un any, sense documentació, un lloc de treball ni sostre, estem fotuts", es lamenta Seydou Camara, un altre dels afectats i membre del mateix col·lectiu.

SENSE UNA SOLUCIÓ

Des de l'Ajuntament de Badalona lamenten la situació en què es troben els afectats, i que reflecteix un drama que va més enllà de les fronteres municipals. "Són persones que arriben a Europa i que tenen un problema de documentació i sense un habitatge digne on viure-hi, això els dificulta una sortida individualitzada a cada cas. Nosaltres som els primers que no veiem bé que visquin en naus", assenyala en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies el tercer tinent d'alcalde i regidor de Protecció a les Persones, David Torrents.

Algunes de les persones que habitaven al Gorg ocupen ara una altra nau en una zona propera, al carrer Progrés, amenaçada per una ordre de desallotjament. El jutge va suspendre un primer desnonament fixat per al mes de juliol passat després que els advocats de les persones que hi viuen presentessin informes de vulnerabilitat.

En paral·lel, però, la Sareb -entitat que gestiona i ven els actius problemàtics de les entitats bancàries rescatades i que és propietària de l'espai- va encetar un nou procediment per al mateix immoble. El jutge va tornar a ordenar el desallotjament de la nau a principis de desembre, però els advocats dels ocupants han demanat aclarir abans aquesta duplicitat de procediment i que prevalgui la situació de vulnerabilitat de les persones que hi viuen.

Des de l'Ajuntament, Torrents assegura que no es disposa de marge suficient com per donar sortida individualitzada a les persones a les quals se'ls està fent un informe de vulnerabilitat i poder-les ressituar en habitatges dignes. "No demanem aturar el desnonament, sinó temps per donar sortida i que sigui de manera esglaonat perquè tothom tingui un lloc on viure", reclama.

De moment, el desallotjament de la nau del carrer Progrés s'ha posposat fins al 13 de gener.