D’una oda a l'hamaca a fer 'sold out' a l’Estadi Olímpic: aquesta és la història d’èxit dels The Tyets

Xavier Coca (dreta) i Oriol de Ramon (esquerre) /@TheTyets

Mèxic. Aquest seria el país on estaria treballant actualment en Xavier Coca (Mataró, 1998) si no hagués decidit una setmana de juny del 2019 apostar per la música. I ho va fer juntament amb el seu amic i parella artística, Oriol de Ramon (Mataró, 1998). Ells dos han creat The Tyets, un grup que en els seus inicis era de “trapetón” català, però que amb el temps ha anat evolucionant cap al pop urbà, encara que fan estils de tota mena. “És la gràcia del nostre projecte”, expliquen.

The Tyets, un nom que ve arran de dir-se “tet” o “tete” entre els dos cantants, està en plena eclosió dins del fenomen musical català i sobretot entre els grups d’amics del que sociològicament s’anomena generació Z. Segurament els trobareu fent de fil musical a les stories d’Instagram d’aquells que van néixer a finals dels 90 i que ara ronden la vintena d’anys.

Els inicis del grup es remunten al 2018 quan van treure “de casualitat” un primer tema (‘Santrap’) per la festa major de la seva estimada ciutat, Mataró. A partir de llavors, i gràcies a l’èxit que va suposar el single entre els mataronins, van emprendre un projecte marcat per l’autotune que els ha portat a tenir més d’un milió de reproduccions a YouTube i més de cinc milions a Spotify amb els seus hits ‘Hamaking’ o ‘RRHH’, entre altres.

El 2020, encara que va ser un any complicat per a la majoria, els The Tyets van aprofitar per engrandir la seva setlist. Això va permetre que el novembre traguessin el primer disc, ‘El Pipeig’ (Luup Records), un treball de nou cançons que parla d’un món idíl·lic sense pandèmia i de les relacions socials en el context maresmenc.

L’embranzida del projecte i un missatge d’Instagram va portar al conjunt mataroní a col·laborar amb 'Els Amics de les Arts' per fer la cançó de l’estiu 2021, ‘Amics, tiets i coneguts’. Igualment, enguany han estat els guanyadors del XIV Premi Miquel Martí i Pol a la millor poesia musicada gràcies a la seva participació en el disc ‘Animalari Urbà’, un projecte de l’associació cultural La Bressola que s’encarrega de practicar la immersió lingüística del català a les escoles de la Catalunya Nord. A més, fa pocs mesos, van presentar el seu últim tema, ‘La dels Manolos’, amb un sold out a l’Estadi Olímpic de Montjuïc juntament amb ‘Los Manolos’, en el marc de les festes de la Mercè.

Pregunta: Falten pocs dies perquè acabeu la gira del 2021 i de tots els concerts que heu fet podríem dir que el de l’Estadi Olímpic ha estat un dels més emocionants...

Xavier Coca: Va ser molt fort, però ho vam assimilar tard. Jo veia els meus quatre amics allà a primera fila i era com si cantés el bolo per a ells. És a 'posteriori', quan mires els vídeos, que “flipes”.

Oriol de Ramon: Per mi més que tocar per a molta gent, era el fet que estàvem a un lloc molt mític on s’han viscut moments històrics per a Catalunya i Barcelona. A més, ho fèiem de la mà d’uns dels protagonistes olímpics d’aquells Jocs del 92: ‘Los Manolos’.

P: Com ha estat la col·laboració ells?

OR: Va ser una coincidència. La discogràfica a la qual pertanyem (Luup Records) es coneixen amb ‘Los Manolos’ i tenen diferents vincles. Llavors quan anàvem al seu estudi a gravar o fer mescles sempre fèiem la conya de dir “a veure quan toquem amb ‘Los Manolos’”.

XC: Va arribar un dia que ens vam asseure i vam dir: “anem a fer una rumba”. La vam escriure, els va encantar i mira, al final l’hem acabat traient.

P: Com és que vau decidir tirar ara per una rumba?

XC: La idea ve perquè nosaltres som de Mataró, i a Mataró hi ha molta cultura de la rumba catalana. Nosaltres des de petits “hem mamat” en Peret, per exemple.

OR: Era un concepte que volíem fer des de sempre perquè a part que ens agrada, teníem ganes de reivindicar l’arrel “rumbera” de la nostra ciutat. Va ser la casualitat del nexe amb ‘Los Manolos’ d'on va sorgir tot.

P: La cançó té més de 30.000 visualitzacions a YouTube i més de 50.000 escoltes a Spotify. Us esperàveu aquesta acollida?

XC: La veritat és que estem molt contents amb el resultat. No és un “hit popero comercial” que es viralitza en un moment, però hem aconseguit fer allò que buscàvem: una rumba molt pura.

OR: Cada tema encaixa d’una manera diferent amb la gent i arriba a un públic concret. El que preteníem amb el single d’ ‘Amics, tiets i coneguts’ era que corregués i sonés una mica a tot arreu. En canvi, l’objectiu de ‘La dels Manolos’ és que toqui la fibra a diferents generacions. 

P: Podríem dir que amb “La dels Manolos” us esteu apropant a la trompeta de Txarango?

XC: Jo crec que hi ha molta gent que encara no ha entès el concepte de The Tyets i ara s’ha espantat perquè hem tret una rumba i es pensen que tirarem a l’escena més “txarangera”. En canvi, si tu et mires tota la nostra discografia, veus que cada tema és completament diferent de l’anterior. No tenen res a veure els estils. És una mica la gràcia del nostre projecte.

P: Perquè vosaltres us definiu com el grup per excel·lència del “trapetón” català...

OR: Aquest és un concepte que als mitjans us agrada molt, ens vau enganxar l’etiqueta i a totes les entrevistes ens dieu que fem “trapetón” català. Però no és ben bé així perquè cada cançó que fem és diferent. Nosaltres sobretot relacionem el “trapetón” als inicis.

XC: Ara ens definiríem com a pop urbà. No renunciem al “trapetón” perquè són les nostres arrels, però ara ja ha evolucionat.

P: D’on ve aquesta barreja d’estils?

XC: Nosaltres som músics, hem viscut la música des de petits. De fet, l’Oriol i jo ens vam conèixer a l’escola de música als tres anys [són clarinetista i saxofonista respectivament] i al llarg de la nostra vida hem tocat molts estils: jazz, swing, blues, funk... El que hem fet ha estat agafar una mica d’aquí una mica d’allà i experimentar.

OR: Escoltem molts registres, des del latin o trap fins al jazz... i en el moment que tens un projecte en blanc dius... “Què fem? Doncs tirem cap aquí”.

P: I tot això ben amanit amb una bona dosi d’autotune...

OR: Exacte. Hem de dir gràcies a l’autotune perquè ha estat el que ens ha donat valor per fer música. Com que no tenim les millors veus de Catalunya, probablement no ens hauríem atrevit a gravar temes o ens ho haguéssim mirat més prim. Amb aquesta eina estem més centrats en les melodies i les lletres que en afinar i fer la veu perfecta.

XC: Al final és un instrument més i se l’ha de dominar. Amb els anys hem après a sentir com sonem amb autotune i a saber quina força hem de fer perquè faci segons què.

P: Però és un instrument que pot generar certa polèmica entre els entesos.

XC: Se’ns ha estigmatitzat molt en alguns moments per aquesta qüestió. Al principi era un so que es relacionava amb l’underground, amb la música “bazofia”... no agradava gens. Per sort ara és diferent.

OR: Alguna vegada ens ha “petat” l’autotune enmig d’un concert i hem fet el bolo igualment. Nosaltres ho entenem com una eina que ens impulsa en el registre on ens movem, però si falla, no passa res.

P: També és cert que és una eina que us defineix.

XC: Exacte, les veus canvien. Només connectar-lo ja t’està posant un efecte de veu que es nota.

OR: El timbre és molt més diferent. Un reggaeton sense autotune pot sonar estrany i tot.

P: Remuntem-nos en la vostra història per recordar que aquest projecte va néixer al 2018 quan vau fer una cançó per la festa major de Mataró (Les Santes).

XC: Exacte, vam fer el tema de Santes perquè teníem ganes de fer música i ens va sortir allò. Després jo vaig marxar a estudiar un temps a Mèxic i vam seguir fent cançons a distància i mira, amb la “tonteria” hem tret un disc.

P: Així que tot ha vingut rodat...

OR: Quan vam treure 'Santrap' la gent ens enviava missatges per dir-nos que els “molava” la peça. Podríem dir que a Mataró ho vam “petar”. L’amor que ens va donar la ciutat per aquesta cançó va ser l’empenta que ens va animar a seguir fent música.

XC: La veritat és que The Tyets ha sigut una mica de casualitat, però també hem hagut de lluitar per moltes coses i picar molta pedra perquè se’ns prengués seriosament.

P: El punt d’inflexió va ser la viralització de la cançó de ‘RRHH’ i de la vostra oda a l’hamaca, ‘Hamaking’?

XC: Sí, ‘RRHH’ i ‘Hamaking’ van tenir molt bona acollida a tot Catalunya el 2019, igual que ‘Menorca’ l’estiu del 2020. Al final ha estat una cadena de treure tres, quatre temes que han funcionat i que ens han portat, entre altres coses, a fer una col·laboració amb 'Els Amics de les Arts' aquest 2021.

OR: Ara amb el que estem molt sorpresos és amb la rebuda de l’ ‘Animalari Urbà’. Tant ‘El Ratolí’ com ‘La Girafa’ [cançons que formen part del disc] han tornat boja a la gent i als concerts tothom les canta.

P: Per tirar endavant The Tyets no esteu sols, però.

XC: No, ara ens dona suport Luup, que és una discogràfica de Blanes que segueix molt la nostra filosofia.

OR: Tot i això, s’ha de dir que en els inicis no ens ajudava ningú. El 2018 vam treure un EP de sis cançons, entre les quals hi ha ‘Tanqueray’, i és totalment autoeditat. ‘RRHH’ també la vam fer tota nosaltres i la vam llançar pel nostre compte a Spotify, YouTube, Instagram...

P: Per què vau decidir introduir a Luup en el vostre projecte?

XC: Bàsicament, perquè hi ha llocs on nosaltres sols no podem arribar, com als mitjans de comunicació, a l’organització d’una gira, a la indústria... Ara bé, l’essència del grup és la mateixa que al principi.

OR: La promoció i la creació del material, com els videoclips i la música, ens ho continuem gestionant nosaltres.

P: Com us va afectar el confinament?

OR: Durant la primera etapa de la pandèmia i l’estiu del 2020 sobretot, la gent ens deia que teníem mala sort perquè aquells mesos eren els òptims per fer bolos. Nosaltres el mes d’abril el vam aprofitar per treure ‘Se queda’ i al llarg de l’any vam avançar i créixer molt.

XC: Jo només dic que en la temporada de 2019-2020 vam fer una quinzena de concerts i aquest 2021 tancarem la gira amb més de 50 bolos, havent-hi la covid-19 pel mig.

P: Per tant, la pandèmia us ha ajudat a consolidar-vos en el món de la música?

XC: Podríem dir que ha estat una cadena de casualitats que han fet que puguem quedar-nos a la indústria, però és cert que durant la quarantena la gent ens va escoltar bastant i molts ens van conèixer per primera vegada.

OR: Gràcies a aquest reconeixement i als concerts que hem fet hem pogut muntar una empresa a part de The Tyets.

P: Una empresa?

OR: Sí, es diu La Kate Studios.

XC: Es tracta d’una productora i està dividida en tres parts. La primera és una incubadora de projectes musicals, que la portem l’Oriol i jo, la segona tracta temes audiovisuals i la tercera és més de noves tecnologies.

P: I com us va l’empresa?

OR: La veritat és que molt bé. Ja han passat diferents clients, com per exemple en Ruensito.

P: Qui és en Ruensito?

OR: Un home que és molt conegut a Beirut i que és parella d’una celebrity.

P: I que heu fet amb ell?

OR: Principalment, la nostra feina ha estat ajudar-lo amb la música. En Ruensito és tot un personatge i on flaqueja més és en la part musical, així que li hem compost les lletres i li hem portat la producció perquè després ell s’ho adapta i treu temes.

XC: De fet, havíem de tocar amb ell als Latin Billboards d’aquest any arran d’una col·laboració, però quan estàvem a punt d’agafar l’avió ens van dir que s’havia cancel·lat l’esdeveniment per problemes de l’organització i vam haver de tornar a Mataró.

P: Ara que dieu Mataró, sou uns enamorats de la vostra ciutat...

XC: El que fem a les cançons és romantitzar el lloc on vivim, i el Maresme en general, perquè ens encanta i realment ho sentim així. Hi ha gent del Vallès que ens escolta i creiem que és per l’anhel que tenen de viure a la nostra comarca (riu).

P: Penseu que la gent del Maresme empatitza més amb les vostres lletres?

OR: Pot ser, però al final tothom pot canviar la filosofia que transmetem i fer-se-la seva. Quan parlem de Barcelona, el tren, l’N-80 i la Mercè, els que són de Girona s’ho poden adaptar a les seves vivències durant les festes de Sant Narcís.

P: Parleu de les vostres vides a les cançons?

XC: Hi ha parts que sí i parts que no. Si mirem ‘RRHH’ és una cançó molt autobiogràfica perquè quan la vam escriure vam anar a buscar certes coses que ens havien passat. Per exemple, quan dic “jo mai mai he mentit la meva edat dient que feia una carrera quan feia batxillerat”, això és 100% personal i fa referència a l’Oriol quan un dia li va dir a una noia que estudiava biologia, quan en realitat estava fent 1r de Batxillerat.

P: Per tant, la vostra clau és l’autobiografia, la lletra divertida i un ritme enganxós.

OR: I una mica de “romantiqueo” o “amics” per acabar de posar la cirereta.

XC: O també és tenir un concepte molt clar. Per exemple la cançó de ‘Menorca’ per a nosaltres era un must. El viatge a Menorca després de la ‘sele’ és un record que tenim molt marcat, de forma que amb els anys ho hem idealitzat i amb aquesta imatge mental hem fet la cançó.

P: I també destaca la lletra en català.

OR: No va ser una opció el dir “anem a fer música en català”. És cert que tenim molts referents en castellà i que fem temes per a altra gent també en castellà, però alhora el que ens surt amb els The Tyets és cantar en català i que ho gaudeixi la gent d’aquí.

XC: Exacte. Com que parlem en català, pensem en català i ens comuniquem en català amb el nostre entorn més proper, per què hem de cantar en una altra llengua? Ara bé, això tampoc impedeix que quan vulguem també fem coses en castellà o anglès.

P: Si haguéssiu fet el mateix en castellà, creieu que hauríeu tingut el mateix èxit?

XC: Amb el castellà arribes al mercat nacional i llatinoamericà, i això significa més públic potencial encara que també et trobes amb més competència dins la indústria. A Catalunya tot és més casolà, si et distingeixes una mica i ho fas mínimament bé, pots arribar bastant lluny.

OR: Aquí també destaquem per fer les coses bé. Vas a un concert i la gent et tracta molt bé, fas entrevistes i la gent és molt maca. Sí que és cert que hi ha quatre “buitres” en el “mundillo” però els veus a la primera.

P: Què vols dir amb això?

OR: Doncs que una vegada ens van intentar enganyar amb el grup que teníem abans dels The Tyets, i de fet una persona que encara segueix activa a la indústria. El que està bé és que són quatre i els tens identificats.

P: Entrant en temes “delicats”, és cert que el cantant Camilo us ha plagiat la vostra cançó de ‘RRHH’ per després llançar ‘Vida de Rico’?

XC: Estic 99,99% segur que en Camilo va escoltar ‘RRHH’ abans de treure ‘Vida de rico’.

OR: A nosaltres també ens passa que comences a fer un tema, el cantes, i al cap de cinc minuts t’adones que allò que fas és d’un altre artista i ho canvies. Mai sabrem si en Camilo es va trobar amb el mateix o si ens va copiar...

P: Però hi ha algun nexe entre Camilo i The Tyets?

XC: Sí, una persona que coneixem personalment, tracta bastant amb en Camilo.

P: Amb l’èxit que teniu ja hi ha marques que s’estan interessant per vosaltres. Com ho porteu això?

XC: No és tant econòmicament, sinó de notorietat de marca. Per exemple Pirelli ens va regalar gorres i motxilles i a cada concert jo els menciono. Adidas també ens va donar roba i la portem a cada bolo, per exemple.

OR: Com que som una mica de la conya, ens és igual agafar una marca i vestir-nos amb els seus productes, sempre que tingui una relació amb allò que projectem. Si algun dia arriben amb diners, doncs millor que millor, si ens encaixa.

P: Esteu vivint de la música actualment?

XC: Vivim de la indústria, és a dir de The Tyets i de La Kate Studios, encara que el grup és una part important del nostre salari. Tot i això, s’ha de dir que després de tres anys dedicats al projecte, ara fa entre 3 i 4 mesos que tenim sou.

OR: El que hem fet des que vam posar-nos-hi seriosament ha estat reinvertir els diners per crear l’empresa. Ara han pujat els “cachés” i els bolos, de manera que estan entrant més “cosetes”. Ho hem d’administrar bé per poder continuar.

P: M'imagino que al principi The Tyets va ser una aposta arriscada perquè vau haver de renunciar als vostres projectes de vida...

XC: Sí, jo recordo que vaig decidir el futur de la meva vida en una setmana de juny del 2019. El dilluns ens va entrar la proposta de signar per Luup i el dimecres l’empresa on jo treballava em va oferir marxar a Mèxic. Al final vaig apostar per la música i crec que vaig fer bé.

OR: Quan vam acabar la carrera va ser el punt de dir o em busco una feina del que he estudiat o no me la busco i seguim amb The Tyets. I hem escollit la segona opció.

P: I què hi diuen els vostres pares de tot això?

OR: Els meus pares són actors amateurs i la meva germana va estudiar a l’Institut del Teatre, de forma que no hi va haver cap problema.

XC: En el cas de la meva família, en un primer moment penso que haurien preferit que hagués marxat a Mèxic, però com que després va venir la pandèmia i les expectatives laborals van baixar ja els va semblar correcta la decisió. A més, els nostres pares han invertit molt en la música i veure que ens estava anant bé també els va transmetre seguretat i van sentir molta gratitud.

P: Hi haurà cançó de The Tyets a TV3 l’estiu que ve?

XC: Pregunta-li a en Vicent Sanchis.

OR: Nosaltres la cançó de l’estiu 2022 la farem segur, l’únic que no sabem és si serà la de TV3.

P: I abans de l’estiu teniu nous projectes?

XC: Hem fet una col·laboració en un tema d’una artista catalana que encara ha de treure (no és la Suu). A part d’això, tenim molts fronts oberts i ganes de fer música, així que entre el gener i l’abril del 2022 estarem treballant per crear una “bona traca”.

OR: Potser de cara a la tardor que ve hi haurà disc... Ara de moment el que tenim clar és que el 17 de desembre és l’últim concert d’aquesta gira i que tornarem amb novetats l’abril que ve.