​L'excúpula de l'ACA a judici per presumptament adjudicar contractes a dit en benefici propi per valor de 7,6 milions d'euros

La Fiscalia Anticorrupció va presentar el 2015 una querella contra diversos exdirectius de l'Agència catalana de l'Aigua (ACA), empresa pública de la Generalitat, per la presumpta adjudicació directa de contractes per part de l'ACA a una Unió Temporal d'Empreses (UTE) controlada per Joan Lluís Quer , president d'Infrastructures de la Generalitat a l'època d'Artur Mas .

Manuel Hernández exdirector general de l'ACA/ @Parlament

Aquesta setmana a la secció vuitena de l'Audiència de Barcelona es continua amb el judici dos empresaris i quatre exalts càrrecs i tècnics de l'ACA, entre ells, a més de Quer, el que va ser director general de l'ACA del 2007 al 2008, Manuel Hernández . Per als acusats, la Fiscalia demana sis anys de presó i que indemnitzin la Generalitat amb 7,6 milions d'euros per presumptament haver comès els delictes de prevaricació, revelació de secrets i malversació de fons públics. Un altre dels imputats és Gabriel Borràs , actualment responsable de l'Àrea d'Adaptació de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic de la Generalitat de Catalunya.

Joan Lluís Quer va abandonar l?administració per muntar una consultora/ @EP

A més, assenyala l'empresari Joan Lluís Quer que va ser gerent de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) de la Generalitat fins al 2004, any en què va abandonar l'Administració autonòmica per muntar una consultora, Auditoria i Enginyeria SA (Auding), que a 2008 es va beneficiar d'un contracte arreglat de 7,6 milions d'euros, adjudicat per la mateixa empresa pública de la Generalitat que ell mateix havia dirigit.

Després de convertir-se en president de la Generalitat el desembre del 2010, Artur Mas va col·locar Quer com a president de GISA, el gegant de la inversió pública de la Generalitat en què manejava un pressupost anual de 1.200 milions d'euros. Finalment, Quer es va veure obligat a dimitir d'aquest càrrec el novembre del 2015, després que la Guàrdia Civil registrés la seu de GISA (rebatejada com Infraestructures.cat) a la investigació sobre les comissions il·legals del 3% que Convergència cobrava a canvi de adjudicar obres públiques.

Quan Quer ocupava la presidència de l'empresa pública Infraestructures.cat entre el 2011 i el 2015 tenia un sou de 150.549 euros anuals , segons va publicar el setembre del 2015 ABC i concretament cobrava més que el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas que el va nomenar .

Segons la denúncia de la Fiscalia Anticorrupció, l'Agència de l'Aigua de la Generalitat va simular el 2008 un concurs públic per adjudicar-ho a una UTE dirigida per dos exalts càrrecs d'aquesta empresa pública: Joan Lluís Quer i Josep Bou Térmes.

El director general d'ACA, Manuel Hernández Carrera (ICV) , va resoldre el 18 de gener del 2008 adjudicar el concurs per 3,7 milions d'euros a una UTE formada per Auding (la consultora Joan Lluís Quer ), United Research Services España SA i Artenginy SL. L'administradora solidària d'aquesta darrera empresa, Ana Barceló Caballero, estava casada amb Josep Bou Térmes , que entre el 2000 i el 2006 havia estat cap de Planificació d'Usos de l'Aigua a l'empresa pública de la Generalitat.

La Fiscalia Anticorrupció considera provat que la decisió d'adjudicar el concurs a aquesta UTE ja estava presa, ja que durant els mesos precedents fins a sis alts funcionaris de l'Agència de l'Aigua es van reunir amb els responsables d'Auding i Artenginy SL per dissenyar el plec de condicions. Els mateixos tècnics van constituir després la comissió tècnica encarregada de valorar les sis ofertes presentades al concurs.

Gabriel Borràs/ @UniódePagesos

Entre aquests sis tècnics hi havia Gabriel Borràs Calvo , que en aquell moment era director de Planificació d'Ús Sostenible de l'Aigua a l'ACA i ara és el número 2 de l'Oficina Catalana del Canvi Climàtic.

En aquells moments l'actual número 2 de l' Oficina del Canvi Climàtic amb Puigdemont, Gabriel Borràs, va ser el tècnic d'ACA encarregat de donar el vistiplau a aquests 38 contractes presumptament il·legals (alguns per una quantia de fins a 420.000 euros). La Fiscalia Anticorrupció va denunciar aquests fets al Jutjat el juny del 2015. Cosa que no ha impedit a Gabriel Borràs continuar medrant a l'Administració autonòmica .

Segons la Fiscalia, sembla que els acusats van actuar amb "l'evident intenció" d'obtenir un "il·lícit benefici econòmic" afavorint els seus interessos privats en detriment de l'interès públic en l'exercici de les seves respectives funcions.

Per això, afegeix el ministeri fiscal, van seguir en el seu "pla preconcebut", la direcció de l'ACA va adjudicar el 2007 un contracte de consultoria sobre la conca fluvial de Catalunya a una Unió Temporal d'Empreses representades per Quer.

A més, entre octubre i desembre del 2008, segons sosté fiscalia els acusats van formalitzar 38 contractes de treball per emmascarar els beneficis obtinguts il·lícitament per la UTE administrada per Quer, alhora que van fraccionar "de forma artificiosa" el contracte principal perquè alguns treballs poguessin ser adjudicats directament a empreses vinculades al processat.

Tots els actes que van dur a terme els acusats van ser "planificats amb antelació suficient" i aplicats "de mutu acord", basats en l'"enriquiment personal, anteposant aquest a l'interès públic", fet que va comportar "un greu dany a la causa pública" , en opinió de la Fiscalia anticorrupció.

Tot i que tots els acusats han negat que aquestes adjudicacions fossin a dit en benefici propi, el cert és que el cas posa el focus en la gestió d'aquests recursos i, per tant, deixa en dubte la gestió de l'administració pública.

Finalitzades les declaracions dels acusats, la fiscal ha elevat a definitives les seves conclusions inicials i ha demanat fins a sis anys de presó per a cadascun dels acusats.

El judici contra l'excúpula de l'ACA, que va arrencar el 30 de novembre passat, finalitzarà el proper 10 de gener amb els informes finals.

La Fiscalia Anticorrupció va destacar a més a la seva denúncia inicialment que, en uns casos, aquests contractes es van atorgar amb preus inflats artificialment, altres van tenir un resultat “insubstancial o inútil” i altres corresponien a treballs que ja s'havien inclòs al contracte inicial de 3, 7 milions d?euros.

ELS ANTECEDENTS DEL CAS SEMBREN L'OMBRA DE LA CORRUPCIÓ SOBRE ICV

Seu de la Sindicatura de Comptes/ @EP

El 2015 una jutgessa de Barcelona va admetre a tràmit una querella de la Fiscalia Anticorrupció contra 13 exdirectius de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i diversos empresaris per adjudicació a dit de múltiples contractes. La fiscalia considerava llavors que l'exdirector general de l'ACA Manuel Hernández -càrrec de confiança d'ICV al tripartit- , va adjudicar presumptament a una empresa de l'exgerent Joan Lluís Quer un contracte de 3,7 milions, però després el va tornar a adjudicar, sense concurs, 38 contractes complementaris del mateix treball per 3,9 milions més (7,6 ME en total). La fiscalia aleshores es va voler contra 13 persones pels delictes de tràfic d'influències, prevaricació, malversació de fons públics, falsedat documental, frau, revelació de secrets i ús d'informació privilegiada.

Tot va començar quan la Generalitat i la Sindicatura de Comptes van denunciar que un contracte adjudicat per 3,75 milions d'euros més IVA va acabar comportant l'adjudicació de 38 contractes complementaris més a dit a la mateixa empresa i valorats en 3,93 milions . Les irregularitats s'haurien comès entre el 2007 i el 2010, quan ICV formava part del tripartit, quan es van adjudicar estudis d'auditoria relacionats amb la directiva marc de l'aigua i el pla de gestió de conques fluvials a la Unió Temporal d'Empreses DMA -Gestió. El representant de la UTE era Joan Lluís Quer, gerent de l'ACA entre el 2000 i el 2004 i que després va ser president de l'empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya.

La UTE guanyadora per redactar el 'Programa de mesures i del pla de gestió del districte de conca fluvial de Catalunya al període 2008-2009' estava formada per les mercantils Auditoria i Enginyeria, United Research Services Espanya i Artenginy. El fiscal va considerar que l'adjudicació podria haver estat pactada i que el contracte es va executar de forma "anòmala". A més, ha afegit que les nombroses irregularitats eren segons paraules textuals de "gran calibre".

Per la seva banda, l'informe de la Sindicatura de Comptes va considerar que en l'adjudicació dels treballs es van incomplir "els principis generals de publicitat, concurrència i igualtat de tracte que regeixen la contractació pública" i va assenyalar un conjunt d'irregularitats a la licitació, la adjudicació i l'execució "que podrien donar lloc a fets que podien ser perseguits administrativament i judicialment".

La Sindicatura posava de manifest que hi havia “documents que acreditaven que hi va haver reunions de coordinació, entre el personal de l'ACA i el de les empreses que finalment van conformar la UTE adjudicatària, entre maig i octubre del 2007”, en dates anteriors a l'adjudicació, que es va produir el 15 de gener del 2008. A més, no es va concretar l'objecte del contracte i hi va haver “indefinicions referents a la predeterminació del preu de les tasques objecte dels estudis”.

Així, hi ha tasques que inicialment estaven previstes dins del pressupost del contracte principal i posteriorment van ser contractades com a complementàries amb un pressupost addicional. Això, segons el fiscal, suposava que es podria haver pagat dues vegades per la mateixa feina. A més, el ministeri públic va trobar "sorprenent" que els contractes complementaris sumessin en total de 3,9 milions, més que el contracte principal, de 3,7 milions. Atès que la licitació inicial era per un màxim de 4 milions, i se'n van acabar gastant 7,6.

D'altra banda, la Sindicatura assegurava que els criteris tècnics dels plecs que van regir la licitació no estaven prou detallats i "es podrien considerar no apropiats com a criteris d'adjudicació, ja que no tenen relació directa amb l'objecte del contracte o bé no estan suficientment definits al plec". A més, s'assenyala un incompliment al calendari i el sistema preestablert de certificació, ja que es va observar “que les 31 factures de la UTE DMA-Gestió són mensuals, entre març del 2008 i juliol del 2010 (i dues factures finals de novembre del 2010) i per imports, en termes generals, iguals". També es posa de manifest que els treballs del contracte principal no van ser formalment rebuts per l'ACA.

La Sindicatura de Comptes va subratllar que, tant al contracte principal com als 38 complementaris, hi ha una "indefinició" sobre les tasques incloses en aquests . La UTE DMA-Gestió va subcontractar els 38 contractes complementaris a les empreses que formen la mateixa UTE, que tenen unes actes de recepció datades el 23 de gener del 2012, “data que supera en molt el termini legalment establert en un mes des de les dates de finalització dels treballs". A més, sis dels contractes no van ser signats pels representants de l'ACA, només per l'adjudicatari. A més, dels 3,9 milions dels contractes complementaris, 1,2 van ser subcontractats a empreses que formaven part de la UTE guanyadora, que precisament eren dues empreses de Quer.

Els responsables de l'ACA van comunicar el 2012 als departaments de territori i sostenibilitat i d'economia i coneixement les possibles irregularitats en matèria contractual. I finalment el Tribunal de Comptes també va detectar irregularitats.

Cal tenir en compte que tots aquests fets es remunten al setembre del 2007, quan l'ACA, depenia llavors de la Conselleria de Medi Ambient (dirigida per Francesc Baltasar, membre d'ICV) i és quan es va tramitar per concurs obert un contracte de consultoria per a la redacció del pla de gestió de la conca fluvial a Catalunya. Abans de la publicació d'aquesta licitació, segons l'acusació, alts càrrecs de l'agència es van reunir de manera reservada amb els empresaris investigats .

LA DEFENSA VOL RETIRAR DEL PROCÉS PROVES CLAU

Un judici de l´Audiència de Barcelona/ @EP

A més, cal ressenyar que la defensa de l'excúpula de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va requerir al tribunal que la jutgi a l'Audiència de Barcelona que exclogui del procés proves clau que sustenten la investigació, com ara correus electrònics , documentació tramesa pel jutjat del Vendrell que va iniciar el 'cas 3%', actes de l'entitat, entre d'altres documents.

Els advocats també van instar la nul·litat de les actuacions per suposades vulneracions de drets fonamentals i per altres qüestions, com ara la inconcreció de les acusacions. Totes aquestes peticions les resoldrà el tribunal en emetre la seva sentència i per al gener del 2022.

El fiscal, que es va oposar a totes les demandes dels lletrats, també va sol·licitar en el seu escrit d'acusació sis anys de presó pels delictes de prevaricació, malversació de fons públics i revelació de secrets contra quatre exalts càrrecs i tècnics de l'Agència Catalana del Aigua (ACA), entre ells el que n'era el director Manuel Hernández. A la trama on estan també implicats dos empresaris, se'ls reclama la mateixa pena. Un d'ells Joan Lluís Quer.

Perquè la fiscalia sosté que els acusats van actuar "amb un pla preconcebut" amb "l'evident intenció de procurar-se un il·lícit benefici econòmic", afavorint "els seus interessos privats" .

De fet, l'acusació sosté que el director de l'ACA, Manuel Hernández , ho va signar de forma “arbitrària” perquè s'especificava que quedava obert a altres pressupostos complementaris, fet que de fet permetia que l'adjudicatari escollís oferir-los a altres empreses que va ser el que finalment va passar. És a dir, els imputats "van constituir un artifici formal per emmascarar un benefici il·lícit” a favor de la UTE , segons la fiscalia, i l'ACA va formalitzar 38 contractes per treballs addicionals per 3,9 milions d'euros. I menys tres, el resta van superar els 18.000 euros, límit per a l'adjudicació directa segons la legislació administrativa vigent i a la qual va fer esment la Sindicatura de Comptes al seu dia.