El Tribunal Constitucional estudiarà aquest dimecres les recusacions d'Arnaldo i Espejel relatives al 'procés'
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) estudiarà al ple ordinari que celebrarà a partir d'aquest dimecres, el primer del seu nou camí després de la renovació parcial, les recusacions que han plantejat diversos dels líders independentistes catalans contra els nous magistrats Enrique Arnaldo i Concepció Espejel.

Tribunal Constitucional /@EP
El Ple del Tribunal Constitucional (TC) estudiarà al ple ordinari que celebrarà a partir d'aquest dimecres, el primer de la seva nova trajectòria després de la renovació parcial, les recusacions que han plantejat diversos dels líders independentistes catalans contra els nous magistrats Enrique Arnaldo i Concepció Espejel.
Així ho ha comunicat la cort de garanties, assenyalant que l'assumpte serà tractat com a annex a l'ordre del dia ja previst i que incloïa diversos temes relacionats amb el procés independentista català.
Amb la inclusió d'aquest annex, el nou president, Pedro González-Trevijano, salva el primer escull important del mandat, i és que està previst que en aquest plenari es deliberin assumptes com l'Acord de la Mesa del Parlament pel qual es va reivindicar l'amnistia dels independentistes condemnats. A l'addició a l'ordre del dia, el TC especifica que tractarà en concret l'incident de recusació presentat per l'exvicepresident de la Generalitat Oriol Junqueras cap a Arnaldo i Espejel.
També es preveu que els magistrats donin compte sobre diversos recursos relatius al 'procés', així com del recurs del PP contra el fons de la Generalitat de Catalunya per cobrir els avals de les fiances que reclama el Tribunal de Comptes.
Espejel i Arnaldo han estat blanc dels incidents de recusació de diversos dels concernits per recursos del procés. Sense anar més lluny, el 3 de desembre passat transcendia que l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers Toni Comín, Clara Ponsatí i Lluís Puig havien presentat un escrit de recusació ells en entendre que tots dos "han pres posició" respecte als recursos de protecció interposats davant el Tribuna.
L'expresident del Govern Quim Torra també va recusar aquell mateix 3 de desembre a tots dos ja que considera que no tenen la "imprescindible imparcialitat". A aquesta llista també s'hi va sumar l'exvicepresident i líder d'ERC, Oriol Junqueras, i els exconsellers Raül Romeva i Montserrat Bassa.
En concret, el Ple abordarà una bateria de recursos contra resolucions del Tribunal Suprem que van ser interposats pels líders independentistes catalans condemnats i posteriorment indultats per la denominada causa del 'procés'. Entre aquests, un recurs presentat per Junqueras i dos de l'activista Jordi Cuixart.
Així mateix, els magistrats donaran compte d'un altre recurs de l'expresident català Carles Puigdemont contra diverses actuacions de la Sala Penal del Tribunal Suprem relatives a la seva situació processal ia les ordres de detenció i entrega europees i internacionals. I veurà un recurs de l'exvicepresident primer de la Mesa del Parlament Josep Costa contra les actuacions de la Sala Civil i la Sala Penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.
El tribunal també té prevista la deliberació de noves sentències, entre les quals una relativa a un recurs dels diputats de Ciutadans contra l'Acord de la Mesa del Parlament de 25 de setembre de 2019, pel qual es va reivindicar l'amnistia dels condemnats pel 'procés'.
L'òrgan de garanties, a més, té en agenda donar compte de diversos recursos d'inconstitucionalitat. Un ha estat presentat per diputats del PP contra el Decret llei pel qual es crea el Fons Complementari de Riscos de la Generalitat de Catalunya amb què es pretén cobrir els avals que reclama el Tribunal de Comptes a excàrrecs del Govern. La ponència ja ha estat assignada al mateix president del Constitucional.
ALTRES ASSUMPTES DEL PLE
Alhora, estan sobre la taula dos recursos més interposats per diputats de Vox: un contra la Llei del País Basc de mesures per a la gestió de la pandèmia i un altre contra el Reial decret de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l'ocupació públic.
A la llista se sumen diverses qüestions d'inconstitucionalitat: una elevada pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) d'Aragó sobre diversos articles del Reial decret pel qual es va decretar el segon estat d'alarma i del Reial decret pel qual se'n va acordar la pròrroga; i una altra del TSJ d'Andalusia sobre la plusvàlua municipal.
Així mateix, figura a l'ordre del dia el recurs presentat pel president del Govern contra l'article 4 del Decret llei de la Generalitat de Catalunya de mesures urgents per estimular la promoció d'habitatges amb protecció oficial i de noves modalitats d'allotjament en règim de lloguer.
Escriu el teu comentari